Un d’aquells canvis legals fets a corre-cuita i a darrera hora en el tram final del mandat legislatiu passat va treure les restriccions remuneratòries que el reglament i els usos i costums havien establert al Consell General. Per exemple, que només un de cada tres consellers d’un grup parlamentari es poguessin dedicar de manera exclusiva a la política o què el complement salarial per a qui passés a fer una plena dedicació parlamentària fos d’uns 1.800 euros nets a abonar pel grup i que s’afegien als 1.800 euros, nets també, que la institució abona com a base.
En el marc del debat sobre la reducció salarial dels polítics, la parlamentària Carine Montaner hauria comunicat a d’altres consellers quines eren les assignacions dels liberals
El que sí que es mantenia, per exemple, és que el Consell, a banda de suportar les despeses d’allotjament i viatge als parlamentaris quan acudeixin a algun viatge en representació de la institució, els dota també amb una aportació diària per dietes de poc més de 100 euros, que han d’acreditar. Tot succeïa amb suposada normalitat en el marc d’una legislatura molt complicada fins que fa pocs dies, i en el marc del debat sobre la reducció salarial dels polítics, la parlamentària Carine Montaner hauria comunicat a d’altres consellers quines eren les assignacions dels liberals. Per un error o un malentès, la consellera de Terceravia hauria tingut accés a les cotitzacions a la CASS del grup liberal.
La qüestió, en essència, seria que el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, a banda de la remuneració fixada pel Consell per als presidents de les formacions a la cambra, que és d’uns 3.500 euros llargs nets el mes, rep de l’assignació de què disposa el seu grup un complement dels 1.800 euros més mensuals. Des d’aquesta legislatura, i a partir dels canvis que es van acordar al final del passat mandat legislatiu, hi ha una major flexibilitat per als grups parlamentaris perquè puguin fer i desfer amb l’assignació pressupostària que reben de la institució.
Des d’aquesta legislatura, i a partir dels canvis que es van acordar al final del passat mandat legislatiu, hi ha una major flexibilitat per als grups parlamentaris perquè puguin fer i desfer amb l’assignació pressupostària que reben de la institució
L’acord suposadament hauria estat unànime entre els liberals a l’inici de la legislatura ja que Costa assumia unes feines inicialment pensades per a Judith Pallarés, que en esdevenir ministra ja no es va incorporar com a assessora parlamentària. Alhora, i jugant amb la flexibilitat que ara mateix la normativa vigent permet, els liberals es van assignar un suplement a les dietes acordades pel Consell per quan es tracta de viatjar a l’estranger. Tot plegat va fer que la setmana passada fos moguda a Casa de la Vall. I hagi continuat aquest dilluns quan el neguit, especialment del Partit Socialdemòcrata (PS), ha transcendit avançat pel 'Diari d'Andorra'.
Els telèfons van treure fum i l’acte d’homenatge, dimecres passat, a les víctimes de la Covid-19, amb un minut de silenci que va reunir diversos integrants de l’arc parlamentari, va servir perquè quedés clar que la qüestió feia bullir la sang d’alguns i l’olla de tots. Hi ha una qüestió clara: no hi ha res il·legal a ulls de la llei però sí estèticament molt lleig a ulls d’un moment econòmic producte de la crisi sanitària, com a mínim, complexe. Per això, diverses fonts parlamentàries convenen que el fet tindrà conseqüències. De fet, alguns dels consultats han assegurat que el fet ha indignat la síndica general, Roser Suñé, que seria la primera en veure bé replantejar el reglament de funcionament del Consell.
Primer, perquè la normativa es va canviar al darrer tram d’una legislatura marcada, justament, per un embús legal. S’aprovaven lleis com qui va xurros. Massa cops, la qüestió era literal: es van fer xurros. Ara es plantejarà, molt probablement, fer marxa enrere i deixar al calaix i sense efecte la màniga ampla que es va donar als grups parlamentaris. Res de res. Tot ben taxat. Tot ben lligat. Pautes estrictes, clares, marcades. I no només això. Les fonts consultades indiquen que s’ha d’anar cap a una mena de portal de la transparència. Que quedin clar tots els salaris i pagaments que es fan des de l’erari públic.
El PS treu foc pels queixals, però la situació hauria indignat la síndica general mateix, Roser Suñé, que seria la primera en no veure malament replantejar el reglament de funcionament del Consell
Que se sàpiga no només quins són els salaris fixes mensuals dels parlamentaris, de tots els colors, sinó també què es gasta cada formació en assessoraments o en dietes, per posar dos exemples. El debat, vist l’enrenou que la distribució dinerària liberal ha suposat, es podria posar sobre la taula aquest mateix dijous. De fet, la reunió informal ja prevista s’espera calenta. Els retrets -que si tu has acordat un suplement per als viatges, que si els altres tenen tres consellers quan la legislatura passada només n’hauria pogut tenir dos- aniran d’una banda a l’altra. Els presidents dels cinc grups parlamentaris han quedat per trobar-se amb la síndica general per començar a posar fil a l’agulla sobre quina ha de ser la reducció salarial acordada en el marc del combat de la crisi del coronavirus.
És possible que en aquest marc es plantegi si amb la llei de la transparència que s’està tramitant s’hi poden incloure nous preceptes que obliguin a fer públiques totes les despeses dels grups parlamentaris i d’altres organismes i institucions de naturalesa política. I dades públiques vol dir que hi tingui accés el ciutadà, no només que es facilitin algunes dades al Tribunal de Comptes. O si els canvis s’han de dur a terme en el reglament del Consell. El debat està servit. El terrabastall més encara.
Comentaris (2)