La sorpresa ha arribat en la votació final del text, després d’un llarg debat previ on s’han discutit les diferents reserves d’esmena presentades pel PS per defensar modificacions com ara la introducció del vot electrònic o una distribució més proporcional dels escons. Aquestes han estat refusades i tocava, doncs, votar el text en el seu conjunt. Els socialdemòcrates han optat per abstenir-se, ja que consideraven que no s’adequava als objectius perseguits fa un any i mig, quan es va entrar a tràmit. Això sí, prèviament sí que han donat suport als articles on s’establien diferents mesures per millorar tant l’accés al vot del col·lectiu dels discapacitats com el sufragi per correu.
La llei necessitava una doble majoria de consellers generals territorials i nacionals i l’abstenció del grup liderat per Josep Pintat, amb qui s’havien pactat diverses esmenes durant el treball del text en comissió ha fet que no s’hagi aprovat
En concret, la llei finalment no aprovada estableix canvis per “garantir la plena participació de les persones amb discapacitat en totes les fases dels processos electorals”. Així, s’obligava a crear “material de vot accessible” com ara paperetes electorals en braille sempre essent compatible amb el secret del vot.
Així mateix, es preveia una ampliació del termini per votar per correu, que també incorporava més supòsits a partir dels quals es pot demanar. Per tant, el podran demanar “els electors que, tot i no constar inscrits al registre electoral com a residents a l’estranger, acreditin que estan cursant estudis a l’estranger o realitzant temporalment una activitat laboral, professional o esportiva”, així com “com els membres de la unitat familiar dels agents diplomàtics andorrans que estiguin convivint amb aquests darrers allà on hagin estat destinats”.
El problema rau en el fet que la Llei del règim electoral i del referèndum és qualificada i, per tant, per ser aprovada, necessita el suport de la doble majoria, tant dels consellers generals elegits en llista nacional com dels escollits en les circumscripcions parroquials. I aquí és on ha saltat la sorpresa. Se sabia que el PS s’abstindria, però es comptava amb el vot favorable de Terceravia, amb qui durant el treball del text en comissió s’havien pactat diferents transaccions d’esmenes.
DA ha anunciat que aquest mateix divendres presentarà una proposició legislativa amb els canvis que han quedat bloquejats, com ara l’obligació de facilitar material de vot accessible per les persones amb discapacitat o l’ampliació dels terminis i supòsits del vot per correu
I, en canvi, també s’han abstingut. Per tant, entre els consellers escollits en llista nacional, no hi havia majoria absoluta. Per tant, la proposició no s’ha pogut aprovar. Aquest fet ha provocat una resposta molt dura des de les bancades de la majoria, especialment la demòcrata, cap al grup liderat per Josep Pintat.
“Tiràvem endavant una millora molt important per l’accés al vot de les persones discapacitades”, ha recordat Carles Enseñat, president dels ‘taronja’, tot apuntat que finalment no ha estat possible per l’acció de Terceravia. “Fins aquí hem arribat amb les negociacions i amb qualsevol acord, perquè la seva paraula no va més enllà d’un simple sí en comissió”, ha avisat. Al mateix temps, ha anunciat que “demà mateix” entraran una proposició de llei amb “totes les esmenes aprovades del vot per correu, millores per a les persones discapacitades i vot per procuració”. Des del PS s’ha avançat la voluntat de donar suport a la iniciativa.
Des de Terceravia, Pintat ha justificat l’abstenció argumentant que “la llei s’ha convertit en un circ, quan afecta un tema fonamental” i que “hem volgut parar aquest show per marcar una posició” tot lamentant que la majoria i el Govern “van sempre a pinyó fix”.
Debat intens sobre canvis de més rellevància
Prèviament a parlar del text en global, una bona estona de discussió s’ha centrat en les reserves d’esmena presentades des del PS, justament, per defensar canvis que haguessin estat substancials. Entre ells, la introducció del vot electrònic.
La consellera socialdemòcrata Judith Salazar ha argumentat que aquesta fórmula ha de servir per afrontar el gran problema que suposa que “la participació baixa cada cop més i de forma preocupant”, ja que “ens ha de permetre que la gent que viu fora o té problemes de mobilitat pugui participar des de casa seva”. Els grups de la majoria han refusat la proposta argumentant que “no tenim un ecosistema digital preparat per garantir la màxima seguretat del vot”, segons ha justificat el liberal Ferran Costa.
Propostes de més relleu com l’impuls del vot electrònic o el canvi del repartiment dels escons tant al Consell General com als comuns, defensades des del PS, havien quedat ja prèviament descartades per la negativa dels grups de la majoria
Tampoc ha tirat endavant la proposta per fer que els ciutadans tinguin més representació a les taules electorals. El text final, que quedarà sense efecte en no aprovar-se, establia l’opció de la participació “voluntària” d’un màxim de dos ciutadans. Des del PS es volia incrementar aquest nombre tot recordant que “part dels electors estan cansats de l’excessiva politització de la jornada electoral” i defensant “un sistema alineat amb països amb forta tradició democràtica on es planteja més una obligació cívica que no pas acte polític”. Des de la majoria, Mònica Bonell ha argumentat que “no estem a favor d’imposar res ni de provocar reticències entre els nostres ciutadans”.
El debat més intents ha versat entorn del canvi en el repartiment dels escons territorials al Consell General i dels consellers comunals. Tot i els intents del PS, res canviava. El text que ha decaigut mantenia l’actual fórmula tant a les eleccions nacionals com en les comunals. Salazar ha recordat que l’assemblea parlamentària de l’OSCE ha criticat en nombroses ocasions el sistema, tot “parlant de desviacions que excedeixen de lluny el 15% que s’entén com al màxim tolerable”.
Durant el debat, Ferran Costa ha revelat que els liberals van presentar una proposta, diferent de la del PS, que presentava un repartiment més proporcional. Així, en el cas dels escons de les territorials, s’obria la porta a repartir 1 i 1 si la diferència entre les llistes era inferior al 3%. En aquest sentit, Costa ha acusat els socialdemòcrates de no voler negociar una transacció, fet al qual Salazar ha respost que des de DA i Ciutadans Compromesos ja es va tancar la porta quan es va assegurar que no es volia fer cap canvi.
Comentaris (2)