Tot plegat sorgeix d’una trobada d’afiliats i simpatitzants que es va fer la nit de dijous en un conegut hotel d’Escaldes. Més de mig centenar de persones es van aplegar per escoltar les reflexions d’una taula que estava dirigida per l’exministre de Finances liberal Ferran Mirapeix, per l’actual cònsol lauredià, Josep Majoral, i pels fins ara consellers generals Joan Carles Camp i Oliver Alís. Aquest darrer es perfila com a cap de cartell de la territorial de Sant Julià tot i que formalment no es va parlar de candidatures.
La reunió va servir per posar de relleu que el Govern actual de coalició ha estat el causant de “la destrossa econòmica i el foment de l’especulació” que s’han viscut els darrers anys al país. Per als integrants de Terceravia hi ha hagut un excés d’intervencionisme per part de l’Estat en temes com l’habitatge o els salaris i, en canvi, hi ha hagut un “dèficit d’informació” en aspectes com les negociacions amb la UE. Sobre aquesta qüestió, s’hauria posat de relleu que “som europeistes però sense fer segons quines renúncies o acceptar segons quines cessions”. Tanmateix, en relació amb les converses amb Brussel·les es va remarcar que l’executiu demòcrata “ha imposat la cultura de la por”, com “també estaria fent en relació amb les pensions i les reserves de la CASS”.
Durant la reunió es va lamentar que lluny de ser un Govern plural producte de l’aliança entre tres o quatre formacions, segons com es vulgui veure, l’executiu de Xavier Espot “ha passat el corró sempre que ha pogut”. Per aquest motiu, s’ha decidit no pactar enlloc ni amb ningú, entre altres coses, segons les fonts consultades, perquè la principal oferta hauria arribat de Liberals que “pels seus fets, han demostrat que no són de fiar”. Sobre eventuals pactes postelectorals s’hauria deixat clar que “no es donaran suports a canvi de cadires”.
A partir d’ara, i especialment durant el cap de setmana, Terceravia es posa a treballar en la confecció de candidatures sense marcar-se cap repte concret però mirant de ser presents tant a la circumscripció nacional com en aquelles parròquies on té més implantació, començant, és clar, per Sant Julià, on la seva marca parroquial, Unió Laurediana, continua tenint una forta implantació.