Suprimida la ‘clàusula de l’horror’ del pacte de socis entre Govern i Grifols

Arran de la denúncia política del PS i de l’advertència pública de l’economista Eusebi Nomen, finalment s’ha suprimit el precepte que obligava l’administració a adquirir les accions de la farmacèutica si la Justícia posava limitacions a l’ús del Prat de la Farga

Una simulació del que hauria de ser el centre de recerca de Grifols. ARXIU

La clàusula per la qual Grifols podia deixar la societat que explotarà un laboratori de recerca immunològica a Ordino si mai els tribunals limitaven l’ús dels terrenys del Prat de la Farga i l’administració andorrana estarà obligada a fer-se càrrec de les participacions de la farmacèutica i a haver d’abonar tot el que aquesta hagués aportat ja no forma part del pacte de socis. Aquest és l’únic canvi que ha experimentat el pacte de socis entre el Govern, l’ADI i dues societats diferents de la multinacional.

La modificació, a través d’una addenda, ha transcendit ara, però, de fet, el canvi es va produir just quinze dies després que s’hagués debatut al Consell General la cessió d’ús del terreny del Prat de la Farga, propietat governamental, a la societat de nova constitució capitanejada per Grifols. En aquella sessió, el grup parlamentari socialdemòcrata va ser molt dur contra la clàusula 8.2 continguda en el pacte de socis. I arran d’un debat molt intens entre Pere López i Xavier Espot, el cap de Govern es va comprometre a crear un grup de treball per analitzar la qüestió i fins i tot a retirar la clàusula si esqueia.

L’‘alerta roja’ sobre el pacte amb Grifols du Espot a crear un grup de treball per millorar l’acord

Doncs l’addenda acordada poc després, en concret el 30 de juliol, deixa clar que “les parts estan interessades en eliminar el dret de Grifols d’opció de venta de les participacions de la societat de conformitat amb la clàusula 8.2 del pacte de socis”. Alhora, es deixa clar que “excepte la modificació expressa d’aquesta addenda al pacte, tots els termes, condicions, pactes, acords i altres disposicions del pacte de socis romandran en vigor i efectes d’acord amb els seus respectius termes”.

La clàusula 8.2 tenia dos apartats, el primer del quals deia concretament que “si la societat, en un moment donat, com a conseqüència d’un procediment judicial interposat contra ella o de qualsevol altra forma, i de conformitat amb una resolució judicial ferma i vinculant, es veu impedida o limitada d’alguna forma (diferent de la prevista al contracte de cessió d’ús) per utilitzar la propietat en els termes i condicions previstos en el contracte de cessió d’ús, Grifols tindrà el dret, però no l’obligació, de fer que ADI adquireixi totes les participacions creades i en circulació, així com altres aportacions a patrimoni de la societat que llavors siguin propietat de Grifols  de qualsevol de les seves filials”.

L’aterratge de Grifols o l’enèsim ‘pollastre’

El segon apartat de la clàusula, que també havia estat denunciada pel greuge que podia comportar, per l’ex-conseller general i economista Eusebi Nomen, estava dividit en tot un seguit de sub-apartats que desgranen com s’hauria de procedir en el cas que Grifols acabés exercint l’opció de venda establert en el cas que els tribunals limitessin d’alguna manera el dret d’ús de la finca. Per exemple, que la Justícia digués que en aquells terrenys determinades pràctiques científiques no s’hi poden dur a terme.

Etiquetes: