Els líders de la candidatura, que va perdre les comunals davant la llista d’Acció Comunal d’Ordino i Demòcrates, van decidir impugnar la proclamació dels resultats, tot al·legant que persones que els havien de votar havien anat a la Batllia i s’havien trobat irregularitats en el procés. Per això, es va demanar a la Junta Electoral poder revisar les paperetes i sobres, petició que va ser desestimada. Davant aquesta situació, van presentar un procediment urgent i preferent davant el que consideraven una vulneració del dret fonamental al sufragi reconegut en l’article 24 de la Constitució.
En primera instància, la Batllia va desestimar la demanda. Per això, Dolsa i Bringué van presentar un recurs davant el Superior que, però, ara tampoc els ha donat la raó. Només els accepta -a diferència del que va fer la Batllia- que estan legitimats, com a candidats, a presentar l’acció. En primera instància, se’ls havia denegat aquesta capacitat en entendre’s que no havien fet ús del sistema de vot judicial. “No sembla discutible que els integrants de la candidatura que ha resultat minoritària puguin qüestionar aquest resultat, que incideix lògicament en l’exercici del seu càrrec públic”, apunta la resolució ara feta pública.
En canvi, però, la resta de pronunciaments de la Batllia són validats. En primer lloc, s’entén que “només aquelles infraccions del procediment electoral que siguin realment rellevants i puguin alterar el resultat del vot poden conduir a una sentència anul·latòria del resultat de les eleccions, ja que les decisions d’invalidació d’un escrutini han de respondre a una real impossibilitat d’establir els desigs dels electors, tota vegada que el paper de les jurisdiccions no és en cap cas modificar l’expressió del poble”, remarquen.
De fet, però, entenen que ni greu ni lleu. Que en el procediment posat en qüestió no ha quedat demostrada cap irregularitat. De fet, es retreu als demandants que és a ells a qui “correspon acreditar l’existència d’aquestes irregularitats substancials”. Dolsa i Bringué entenien que era la fiscalia qui havia de provar que “s’ha respectat el protocol de guarda i custòdia del seu vot”, aspecte que no comparteix el Superior: “correspon als agents la càrrega de la prova dels fets que sostenen la seva pretensió i, en conseqüència, és a ells a qui corresponia acreditar que s’havia vulnerat la integritat del vot, cosa que no s’ha produït, ni tan sols de forma indiciària”. A l’entendre del Tribunal, “es va seguir un procediment que garantia la integritat i la inviolabilitat del vot durant el període en què es realitzà el vot per dipòsit judicial”.
En tercer lloc, els magistrats recorden “el caràcter secret del sufragi”. I és aquí on es recorda que, segons els demandants, fins a 199 electors haurien votat a favor seu. Per al Tribunal, però, “és evident que els recurrents es basen en una mera especulació”, ja que “no es pot afirmar amb un mínim de seriositat quants dels electors que van utilitzar el mecanisme de vot per dipòsit judicial es van decantar per una o altra de les candidatures”.
A banda, tampoc s’accepta que, com pretenien els demandants el vot s’hagi de lliurar personalment a un batlle i aquest hagi d’assumir la seva custòdia. La sentència recorda anteriors resolucions -arran de les accions presentades després de les generals- en la qual ja s’apuntava que no cal la “presència immediata” i que tot just es requereix que hi hagi “l’organització, supervisió i control” per part dels batlles.
Per tots aquests arguments, el Superior procedeix a desestimar el recurs presentat pels líders d’Units per Ordino. D’aquesta forma, es validen els resultats electorals que s’havien posat en dubte des de la candidatura que actualment conformen la minoria comunal.
Comentaris (6)