Ensenyat ha començat el seu parlament fent memòria. Un 2025 en què es compleixen 32 anys de l’aprovació de la Constitució i 80 anys del final de la Segona Guerra Mundial. Dos esdeveniments que considera que tenen “una relació més profunda del que podria semblar”. Una relació que té a veure amb l’escenari que es va obrir un cop finalitzat el conflicte. “La Constitució de 1993 -i, de fet, també l’Andorra que coneixem avui- són en bona mesura filles de l’ordre internacional sorgit després de la segona gran guerra”.
“En aquest ordre multilateral en què tots els països són reconeguts en peu d’igualtat com a subjectes de dret, Andorra va trobar finalment el seu lloc”, ha afirmat
El síndic ha recordat els esforços per mantenir la independència en un context internacional “hostil” per un país sense recursos naturals, sense exèrcit i que sovint es limitava “a sobreviure”. Si en l’Edat Moderna defensa que no tenia sentit que Andorra s’hagués incorporat a la comunitat internacional, a partir de 1945 “l’escenari va canviar radicalment”. Per primer vegada es bastia “un ordre multilateral fort”, amb l’ONU com a element central i apareixien institucions de governança internacionals en àmbits diversos. “En aquest ordre multilateral en què tots els països són reconeguts en peu d’igualtat com a subjectes de dret, Andorra va trobar finalment el seu lloc”, ha afirmat, afegint que l’aprovació de la Constitució i “el canvi profund que avui commemorem, no hauria estat possible sense l’ordre nascut després de la Segona Guerra Mundial”.
Des del punt de vista d’Ensenyat, fa 32 anys Andorra va actualitzar les seves institucions per “adequar-les a una societat que ja feia temps que havia canviat” i durant aquests anys s’ha recorregut un camí marcat per les necessitat internes i per la visió estratègica de trobar “el millor encaix en l’ordre internacional”.
Recordant a totes les institucions a les quals s’ha anat sumant el Principat, ha reconegut que no ha estat un camí fàcil, i que sovint ha suposat “assumir canvis que ens provocaven un cert vertigen”. De fet, ha indicat, s’ha pogut tenir la sensació que aquest ordre internacional “no estava pensat per realitats com la nostra”. Però s’han trobat adaptacions i s’ha superat “amb èxit notable” el repte de l’homologació. El balanç d’aquest procés, ha dit, ha estat “netament positiu”. També perquè “si som honestos”, aquestes institucions han ajudat o esperonat “a fer alguns dels deures interns que teníem pendents des de feia anys”.
Reconeixent que no hi ha un sistema perfecte, ha apuntat que fins i tot els més crítics amb l’ordre internacional “el trobarien a faltar si un dia desaparegués”, perquè hi ha unes normes i institucions que ajuden a superar “el joc de suma zero”. Des del punt de vista del síndic, sense aquestes institucions “el món està condemnat a tornar a una política de blocs” que va tenir “unes conseqüències funestes”, i que suposaria que fos inviable “pensar i treballar pel bé comú”.
Així, ha destacat que ha estat una constant a la història trobar eines per evitar que els enemics de la democràcia “la desmantellin des de dintre”, i ha reconegut que “no sempre ens hem sabut protegir d’aquells que han utilitzat els mecanismes democràtics per destruir la democràcia”. Per això creu que la democràcia “no pot ser neutral davant dels que en volen dinamitar els fonaments”.
REFORÇ
Davant d’aquest escenari, el síndic ha defensat que cal reforçar les institucions: el Coprincipat, el consell, el Govern i els comuns, perquè segons ha dit “són garantia d’equilibri, de sobirania, de prosperitat i d’identitat”. I és que ha remarcat que fa anys que diverses veus qüestionen aquest ordre, “fa temps que s’albiren riscos per al multilateralisme i per a la prevalença del dret internacional”, ha advertit. Per a ell, un escenari d’un món dividit en blocs, “moguts exclusivament pels seus interessos egoistes, no és un escenari positiu per Andorra ni per a ningú”.
Reconeixent que Andorra no té una gran influència en la política internacional ni capacitat de decidit quin ordre s’aplica, ha convidat a fer dues reflexions. La primera, “que cal vetllar per mantenir i reforçar totes les eines al nostre abast que ens permeten donar una resposta eficaç als problemes reals de la ciutadania”, com les institucions citades anteriorment. Igualment ha demanat una democràcia “militant, que treballi de forma activ per preservar-se i per millorar cada dia”.
En segon lloc, s’ha preguntat: “quin és el cost de no estar alineat?” I ha recordat que en el passat recent “hem vist els perills de no estar homologats” i quan es fa el compte de pèrdues i guanys “acaba sent molt més alt el cost de no estar alineat que no pas el cost d’homologar-se”.
Per Ensenyat aquestes són les decisions que toca prendre i ha recomanat “enfortir el Coprincipat i les institucions pròpies i llegir bé l’entorn en el qual ens trobem”. Un consell que creu que té cabuda en les diferents opcions polítiques que hi ha al Consell General.