Ensenyat ha volgut posar la mirada en els camins. Tant els que fan molts ciutadans per arribar fins al santuari, com aquells que comporten que els habitants del Principat caminin “sempre un pas per davant de les institucions”. “Andorra és terra de camins”, ha afirmat, remuntant-se a les rutes ramaderes que han derivat en unes carreters modernes, “símbols clars del progrés i l’evolució”, i no ha oblidat tampoc el mite del pas d’Anníbal pel país, o que el Principat va ser part del camí de Carlemany per a la conquesta de la Marca Hispànica.
Tot plegat per remarcar que és justament des del santuari de Meritxell -l’al·locució d'Ensenyat, com ja ho va fer l'any passat, ha tingut lloc a la sala que el Consell General té en les dependències de l’edifici religiós dissenyat per Ricardo Bofill- on cada 8 de setembre es dona inici a un nou curs polític. Un acte que li ha servit per repassar les fites més destacades de l’últim any i els reptes pendents, com l’habitatge.
Ensenyat ha destacat que els ciutadans del país sempre caminen “un pas per davant de les institucions”
Ensenyat ha destacat que “els grans debats de model de país i les qüestions institucionals han de ser plenament compatibles amb donar resposta a les inquietuds més immediates i quotidianes” dels ciutadans. I tot i recordar que bona part de la feina i debats tinguts al Consell General els darrers mesos han estat marcats per aquesta qüestió -i que ja ha aventurat que seguirà tenint “un pes important” en l’agenda legislativa de la tardor- ha fet una crida a certa celeritat, a fer un “exercici de pragmatisme” i deixar les teoritzacions mentre s’aposta per “accions concretes i resultats tangibles”. “En les qüestions de la societat no podem sacrificar les necessitats del moment -les que més preocupen als ciutadans- per plantejaments a llarg termini que no mai no acaben d’arribar”.
No ha negat tampoc, que són aquestes qüestions quotidianes les que sovint s’utilitzen “com a arma en el combat polític”, però també ha posat en valor la capacitat d’aprovar mesures “per majories molt àmplies” en l’àmbit de l’habitatge. I és que una vegada més ha posat l’èmfasi en el consens. “El camí d’Andorra com a país és un projecte de tots”, ha dit, afegint que “és important assolir noves fites, però també és important caminar plegats”.
ACORD D’ASSOCIACIÓ
I si hi ha un terreny que ara mateix està especialment remogut és el del debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Ensenyat ha reconegut que és una qüestió que genera “reaccions contraposades”, com totes les qüestions rellevants, però considera que defensors i detractors “potser tenen més en comú del que a priori podria semblar”. I és que uns i altres parteixen d’una mateixa constatació, que no és altra que l’acord amb la UE suposarà “un canvi molt intens, una mena de revolució que ho capgirarà tot”.
“La consolidació de les relacions amb l’entorn europeu és un pas coherent i lògic amb la nostra evolució”, ha dit el síndic
El síndic ha demanat a una banda i a l’altra tenir el debat “en termes una mica menys maximalistes i una mica més racionals”. Creu que cal posar-hi “perspectiva”. En el seu discurs ha volgut remarcar que l’acord no s’ha de mirar “com un canvi brusc o una revolució” sinó “com una fita més” en un camí col·lectiu “que fa dècades que estem recorrent plegats”. I ho ha dit sense embuts: “L’associació amb la UE no és la panacea que arreglarà tots els nostres problemes interns, però tampoc no es pot presentar com un trencament amb tot allò que Andorra ha estat al llarg dels segles”, ha exposat.
Per Ensenyat l’acord “referma el procés d’homologació d’Andorra” i consolida “bona part de les especificitats” que es volen conservar, a més de marcar “un full de ruta” que suposarà “molts esforços” però que a la vegada és “raonable, coherent i transversal”. “La consolidació de les relacions amb l’entorn europeu és un pas coherent i lògic amb la nostra evolució”, ha defensat, demanant que el debat se situï en aquests termes perquè sigui “sa i profitós”. I ha recordat que una situació similar es va donar amb el debat al tomb de la Constitució, amb debats “tant o més intensos” però que ara ningú qüestiona.
El màxim representant parlamentari ha demanat “perspectiva i racionalitat” per una “qüestió de salut democràtica”, però sobretot perquè “nosaltres no hem estat escollits per començar la història del nostre país i, encara menys, per acabar-la”.
ANDORRANITAT
El síndic general ha destacat com a fet “positiu” dels darrers dotze mesos respecte dels quals n’ha fet diverses pinzellades durant el seu discurs la designació de Josep-Lluís Serrano Pentinat com a bisbe coadjutor, perquè això dona continuïtat a la diòcesi d’Urgell i en conseqüència a la figura del copríncep episcopal, i s’ha mostrat esperançat de poder rebre la segona visita institucional del copríncep francès, Emmanuel Macron.
Finalment, ha fet referència al reforç de la identitat andorrana, amb la recuperació dels frescos de Sant Esteve, el retorn del llibre d’actes del Consell o l’aprovació de la nova llei del català. “És important continuar bastint una andorranitat cívica i inclusiva”, tenint en compte les tradicions i forjant un futur per al país que contempli una Andorra “oberta amb capacitat per generar les màximes oportunitats per als seus ciutadans”.
Comentaris (18)