A Prat de la Creu esperen que d’una vegada per sempre durant aquest primer trimestre s’aclareixi si amb l’aprovació del Parlament Europeu n’hi ha prou per tirar endavant els acords amb San Marino i Andorra o si, com cada vegada sembla més clar, el parlament de cada estat membre de la UE haurà de referendar el doble acord. Hi ha aspectes que s’han ‘transigit’ amb els dos petits països que, sembla ser hores d’ara, haurien tocat pilars fonamentals, temes sensibles de l’Europa unida i es preferiria des d’un punt de vista legal que cada país hi pugui dir la seva.
Si l’acord, doncs, acaba sent declarat mixt, en el cas d’Andorra, a no ser que es canviï la llei de tractats internacionals, el text, encara que tingués l’aval de la ciutadania, no podria entrar en vigor fins que no l’hagués validat la cambra parlamentària de l’últim Estat de la UE que quedés per aprovar-lo. Per tant, no hi hauria cap pressa en fer el referèndum i ja s’hauria deixat entreveure en l’entorn de la majoria parlamentària que no hi hauria referèndum aquest any i ja s’aniria avaluant després quan es faria la consulta que és políticament vinculant però no pas jurídicament o constitucionalment vinculant.
Malgrat que l’habitatge ha sigut element central, s’han dedicat iguals o més esforços a Europa i aquest dossier, en la recta final de la legislatura i més encara si no hi ha referèndum, perdria força
En aquest marc, segons diverses fonts, es podria plantejar un redireccionament de les polítiques governamentals. Malgrat que l’habitatge ha sigut element central, s’han dedicat iguals o més esforços a Europa i aquest dossier, en la recta final de la legislatura i més encara si no hi ha referèndum, perdria força. I Espot voldria donar un ‘nou impuls’, seguint la terminologia esmentada per algunes de les fonts, que consideren que hi podrien haver alguns moviments, petits ajustos en el gabinet ministerial.
Hi ha una qüestió que aparentment urgeix més però que no està del tot clar que es liquidi de seguida. Encara que podria ser. En tot cas, les fonts han donat per fet que aquest dimecres es tractarà en algun moment o altre de la reunió ministerial, encara que sigui de manera oficiosa, la situació de la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Nöelia Souque. Fa temps que el sector bancari i l’Autoritat Financera (AFA) en volen el cap. Consideren que no és la persona indicada per afrontar segons quines negociacions. I més enllà que es creu que no coneix el sector des de l’òptica del sector mateix, se li retreuen les formes. El tarannà, el comportament.
Souque, amb experiència diguem-ne com a ‘lobbista’ a Brussel·les durant molt temps, sol ser directa, es mostra sense embuts i certa altivesa, alhora que es considera poc política, per dir-ho d’alguna manera. Sembla evident que hi ha una distància molt gran en molts fronts entre la secretària d’Estat i els sectors o organismes amb els quals més directament ha de treballar. I són sectors amb molt pes, que collen fort. Que tenen molt a guanyar i molt a perdre.
La pressió que hauria rebut Espot perquè destitueixi Souque o en forci la dimissió -que d’entrada no es produirà- és molt elevada. Fins i tot des d’alguns sectors demòcrates -dins mateix de l’executiu- i també del soci CC hi ha veus que voldrien la secretària d’Estat fora del càrrec
I la pressió que hauria rebut Espot perquè la destitueixi o en forci la dimissió -que d’entrada no es produirà- seria molt elevada. Fins i tot des d’alguns sectors demòcrates -dins mateix de l’executiu i de vegades per qüestions molt personals- i també del soci Ciutadans Compromesos hi ha veus que voldrien Souque fora del càrrec perquè seria una manera, també, de restar poder a un partit, Acció, que consideren que és l’hora de desmantellar del tot perquè no aporta res, mantenen.
Una vegada amb la fins ara presidenta, Judith Pallarés, fora del tauler polític encara que amb un càrrec de designació institucional (secretària general de l’Institut de les Dones), Acció no té ni tan sols cara visible forta i amb prou feina té recursos per teixir una executiva amb cara i ulls, creuen sectors importants de les dues formacions que mantenen la majoria governamental. Fer fora Souque a soles seria, segurament, massa penalització per a la secretària d’Estat. Fer-ho en el marc d’una remodelació per molt mínima que fos seria una altra cosa.
Espot encara podria ampliar el gabinet ministerial amb una peça més. S’ha de veure la disponibilitat de l’actual ministra de Salut, Helena Mas, per continuar al capdavant de la cartera malgrat que més aviat que tard serà mare per primer cop. Es podrien fer alguns ajustaments per donar força a aquelles qüestions que es consideren cabdals fins al final de la legislatura, que si no passa res de gros s’esgotarà al màxim i, també, hi ha qui considera que s’hauria de començar a posicionar, sigui qui sigui, l’hereu o l’hereva del cap de Govern. I que Espot, si hi ha remodelació, hauria de començar a mostrar.