El nucli dur demòcrata (l’executiva s’ha reunit aquesta tarda per fixar el congrés ordinari el 27 de novembre) que envolta Espot -i no només a nivell de gabinet ministerial, sinó càrrecs intermedis i altres electes-, fins i tot més que ell mateix, voldrien allargar el màxim possible la legislatura. Més temps a la cadira, és clar. Amb tot, però, a nivell administratiu, la sensació que noten els funcionaris que més directament treballen amb els polítics, és que s’està a final de legislatura. O dit d’una altra manera: més enllà d’Europa i de la llei òmnibus no queda gran cosa més a fer.
Un conclau de ‘ments pensants’ (Espot, Ensenyat, Baró, Casal, Calvó, Riba, Cinca i Saint Amains com a mínim) va evidenciar que es manté al marge Marsol -i d’aquí allò de les eleccions sí o sí després de la consulta sobre Europa- i que no hi ha bona sintonia amb els líders del grup parlamentari
De tot plegat van tractar les ‘ments pensants’ demòcrates, la primera corona taronja. Referèndum i eleccions van centrar una trobada que van mantenir a principi d’agost -almenys, abans que la ministra de Presidència i Economia, Conxita Marsol, deixés anar allò que hi hauria d’haver eleccions passi el que passi en el referèndum per tal de restar valor plebiscitari a la consulta- un grup de ‘notables’ dirigents. La llista incloïa, com a mínim, i més enllà d’Espot, el ministre d’Educació i Relacions Institucionals, Ladis Baró; el síndic general, Carles Ensenyat; el ministre portaveu, Guillem Casal; la cap de gabinet, Sílvia Calvó; el secretari d’Estat per la UE, Landry Riba; i dos ‘notables’ externs: l’exministre Jordi Cinca i l’assessor i exalt càrrec OCDE Pascal Saint Amans.
En aquesta trobada no hi van acudir, perquè expressament no se’ls va convidar, ni l’esmentada Marsol ni cap responsable del grup parlamentari demòcrata. Espot no acaba d’encaixar ni amb Jordi Jordana, amb qui la llei òmnibus l’ha acabat de distanciar, ni amb Maria Martisella. La ministra de Presidència no va ser convocada a la trobada però el propi Espot la va informar del contingut de la mateixa. I a Marsol no li va fer gaire gràcia. D’aquí que declarés allò d’eleccions sí o sí, sabent que hi ha un ampli sector que el que vol és continuar als seus llocs peti qui peti. Ensenyat entre els assistents a la reunió de les ‘ments pensants’ i la ministra Mònica Bonell entre els que no hi eren, en serien dos dels baluards, de la necessitat d'allargar.
Les diverses fonts consultades han deixat clar que no es pot dir que hi hagi sectors ni molt menys fractura a demòcrates. Com a mínim, no entre les cares visibles del projecte. No hi ha sector contestatari perquè al costat d’Espot tothom és dèbil. O no hi ha ningú prou fort. I qui planta cara al cap “és pell”, segons les fonts. A més, hi ha certa adulació respecte del cap de Govern per mirar d’aconseguir, la resta, allò que pretenen. D’aquí que després de la trobada citada comencessin els contactes per mobilitzar altres favorables a la causa de mantenir la legislatura el màxim temps possible.
L’entorn d’Espot considera que encara s’està a temps de “reconduir” la situació. Una fórmula, un verb molt emprat a la casa gran els darrers temps. Amb tot, però, Espot comptava amb el Copríncep i president de la República francesa, Emmanuel Macron, com un actiu imprescindible per mirar de revertir el clima negatiu vers l’acord amb Europa. El cap de Govern preveia que Macron faria una campanya irreprotxable i contundent a favor de la UE. Però el president francès cada vegada sofreix més desgast a casa seva. Per tant, cada cop perd força. I ja no seria l’actiu que es preveia.
El domini del màxim mandatari governamental és total; pot ser que hi hagi dissidents entre militants o simpatitzants taronges, però entre les cares visibles, els dirigents, no hi ha cap ‘figura’ que tingui prou força per articular un moviment contestatari a Espot
En conseqüència, és allò del qui dia passam, any empeny, i si es veu la possibilitat de la derrota, Espot apostaria per la no convocatòria. I el que l’entorn demòcrata no vol de cap de les maneres és servir la victòria amb safata a Concòrdia. És el gran adversari. El principal rival. Fins al punt que un dels escenaris que s’ha avaluat seria mirar de forçar un Govern de concentració. Sobretot si s’acabés fent la consulta i es perdés (perquè la formació liderada per Cerni Escalé no és favorable al tractat que s'ha negociat). Però si es guanya, també.
Consideren els taronges que ‘engolint’ Concòrdia, ells en serien els màxims beneficiats. I és que segons les fonts consultades, els demòcrates creuen que amb un Govern de concentració, es podria mirar de diluir la força dels ‘concordis’ i mirar o de repartir l’eventual desgast o, si es pot rendibilitzar algun èxit, que aquest el sumin els demòcrates en tan què continuarien sent els qui liderarien l’executiu conglomerat. Tot plegat, però, és més una visió de la corona política que envolta Espot que d’ell mateix, atès que el cap de Govern té molt clar que no pot optar a la reelecció.
APLICACIÓ PROVISIONAL
Espot i el seu nucli dur més immediat, estan tan segurs de les bondats de l’acord d’associació -fet que defensen tant com poden-, que no descarten que el text pactat amb Brussel·les acabi entrant en vigor “amb caràcter provisional” fins i tot abans que Europa l’avali del tot i sense referèndum previ. Això podria ser així si s’acabés decidint, per part de les institucions europees, que l’acord negociat fos qualificat de conveni mixt.
Aquesta circumstància faria que tots els parlaments de tots els països membres de la UE hagin d’aprovar els acords amb Andorra (i amb San Marino). Això allargaria anys l’aprovació definitiva del text. El document preveu que l’acord pugui prendre efectes provisionals abans de l’aprovació definitiva. El que no permet aquesta circumstància és la legislació aplicable per al cas que actualment és vigent al Principat.
Espot, però, s’ha arribat a plantejar, de fet ha posat sobre la taula, la possibilitat de modificar la llei -Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de Tractats del 1996- que impedeix l’entrada en vigor provisional d’un acord internacional com l’acordat amb la Comissió Europea. Canviar la legislació per poder aconseguir que l’acord amb Europa comencés a caminar. Qualsevol decisió, però, a nivell ciutadà pot arribar a ser molt controvertida. Però abans discutit que derrotat.
CONGRÉS ORDINARI I REUNIONS AMB ELS COMITÈS PARROQUIALS
Demòcrates ha celebrat aquest dimecres al vespre la primera reunió de l’executiva del nou curs polític, la qual ha estat nombrosa ja que ha comptat amb més d'una vintena de membres presents. Durant la reunió s’ha acordat que el proper congrés ordinari, que el partit celebra anualment tal com marquen els seus estatuts, tindrà lloc el dimecres 27 de novembre. Com a partit que ostenta un suport majoritari, l’executiva ha reprès l'activitat amb la responsabilitat de tractar i valorar els grans temes que marcaran aquest nou curs polític, com és el cas de la llei sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge, el referèndum sobre l'acord d'associació amb la Unió Europea i el proper nomenament del bisbe coadjutor, el 21 de setembre, Josep-Lluís Serrano Pentinat. També s'ha fet repàs de l'actualitat parlamentària i comunal. Així mateix, durant la reunió d’aquest vespre s’ha acordat que, en el marc de la represa de l’activitat del partit després del període estival, els principals càrrecs de l’executiva (encapçalats pel seu president, Xavier Espot), mantindran les properes setmanes reunions específiques amb els set comitès parroquials, per arribar a tots els militants de Demòcrates, a la vegada que copsar in situ les seves valoracions i inquietuds sobre l'acció, tant de Govern com del grup parlamentari, per als propers anys de legislatura.
Comentaris (54)