Com era de preveure, l’expresident espanyol ha donat tombs i tombs i ho ha negat gairebé absolutament tot. Ha assegurat, fins i tot abans de que se li fes cap pregunta, que “no tinc cap coneixement de l’existència de la denominada ‘Operació Catalunya’ però “si tinc coneixement de les actuacions que alguns governants i dirigents” catalans van dur a terme en “l’intent de liquidar un Estat”. Per això es va haver d’activar el procediment de l’article 155 que va comportar a abolir durant un temps l’autonomia catalana. “Jo portava l’‘Operació Catalunya’, la de veritat, la del 155.”
Mariano Rajoy ha donat tombs i tombs i ha parlat de diàleg amb Artur Mas i amb Carles Puigdemont, també ha assegurat que “no tinc cap coneixement de la trama parapolicial”. Aquestes manifestacions i negatives les ha remarcat durant bona part de la seva intervenció, en què ha assegurat que “soc responsable dels més àudios i les meves gravacions” però “jo no puc convertir-me de comentarista del que van fer altres”. “Jo no hi faig res, aquí”, ha arribat a dir en alguns moments.
“Firmar un conveni per evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal. D’això és del que vam parlar a Andorra. No vam parlar per a res de persones concretes ni de comptes bancaris”
Sempre que ha defensat la unitat d’Espanya i l’activació del 155 davant les actuacions que es van donar a Catalunya, Rajoy ha tingut cops, literalment cops de peu o a la taula, d’una quinzena de diputats del PP no integrants de la comissió que li han anat a donar suport. “No té cap sentit fer judicis de valor sobre sopars o reunions. Jo vull Andorra”, ha indicat sense manies en un moment donat i durant la intervenció del diputat de Junts Josep Pagès.
Evidentment, Rajoy s’ha fet l’orni en moltes coses, o ha evitat parlar de la condemna pel finançament il·legal del PP o altres qüestions similars. De l’únic que tenia ganes de parlar era d’Andorra. I ho ha fet després que Pagès li recordés que en menys de tres anys, del 2012 al 2015, hi va haver 32 reunions entre ministres o secretaris d’Estat espanyols i andorrans, més enllà de visites del fiscal general de l’Estat d’Espanya o presidents del poder judicial espanyol. Les visites no les ha pogut negar, però tota la resta Rajoy sí que ho ha negat.
Això sí, parlant d’Andorra sense manies i arribant a mostrar informacions que recollien manifestacions d’integrants del Govern del Principat que negaven haver estat víctima d’amenaces procedents de la Moncloa en aquell moment. “Les amenaces no es van produir, no és el meu estil”, ha exposat Rajoy mostrant un sentiment especial quan ha lamentat el fet que l’excap de Govern Toni Martí hagi traspassat. Per cert, que Rajoy ha negat una trobada amb Martí a Galícia i ha deixat clar que ell no havia amenaçat el Govern d’Andorra.
Sobre altres actuacions d’altres persones o vers institucions distintes de la maquinària andorrana, evidentment, no s’hi ha referit. Rajoy ha explicat que el gener d’aquell 2015 va visitar Andorra perquè al Govern li feia il·lusió rebre per primer cop una visita d’un president espanyol. I va acudir, segons ell, a “firmar un conveni per evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal. D’això és del que vam parlar a Andorra”. I n’ha parlat perquè “dos comentaris poden esdevenir una mentira a base de ser repetits”.
“Que siguin els tribunals que diguin el que hagin de dir; les decisions sobre Banco Madrid no les va adoptar el govern d’Espanya”
Rajoy, després de negar amenaces, ha assegurat que aquell gener del 2015 “no hem parlat per a res de persones concretes ni de comptes bancaris”. Ja en aquell moment, en una compareixença conjunta amb el desaparegut Toni Martí, se’ls va demanar sobre si havien parlat de Jordi Pujol. I tots dos en aquell moment ho van negar. En el si del govern espanyol “mai es va parlar de Banco Madrid” ni va adoptar cap decisió al respecte segons ell. Qui va intervenir va ser “el Banc d’Espanya, el regulador andorrà i els tribunals” i ha enviat els eventuals perjudicats a reclamar a la Justícia.
“Que siguin els tribunals que diguin el que hagin de dir”, ha afirmat Rajoy, que ha assegurat que “per aquella època jo no sabia ni què era el FinCEN” i “no em crec que amb un paper que enviï un policia” l’organisme del dependent del departament del Tresor adopti segons quines decisions. “Les decisions sobre Banco Madrid no les va adoptar el govern d’Espanya”, ha insistit l’expresident espanyol i exmandatari del PP, ara tranquil ciutadà espanyol com ha afirmat el propi interessat.
Mariano Rajoy també s’ha referit vagament a la comissió rogatòria internacional (CRI) que va bloquejar amb tota mena d’artefactes legals promoguts davant de tribunals espanyols i que està emmarcada en la causa que l’investiga a Andorra per atac a la sobirania del Principat. Rajoy ha afirmat que aquella CRI deriva d’una querella que es va promoure quatre anys després dels fets per una associació que al darrere, ha deixat anar l’expresident espanyol, hi té un dels advocats de Puigdemont. Per a Rajoy, la querella que el manté investigat a Andorra i que segons ell “ha estat liquidada”, es va interposar “per justificar un relat que és un disbarat”.
Comentaris (2)