La presidenta del grup parlamentari, Judith Casal, ha explicat que una de les onze esmenes que han presentat fa referència al fet que el Raonador del Ciutadà esdevingui la Institució Nacional de Drets Humans, per donar compliment als principis de París. Ha recordat que en la legislatura passada es va fer una consulta a la Comissió de Venècia en aquest sentit, però “Govern no n’ha fet res més”. Ha remarcat que és una “recomanació sostinguda en tots els comitès de l’ONU que tracten els drets humans”.
La parlamentària ha exposat que és un compromís del programa electoral i entre les funcions que tindria hi ha la de “monitorar el compliment dels tractats internacionals que Andorra hagi signat en matèria de drets humans i nosaltres som un partit compromès en aquesta qüestió”. D’aquesta manera, es millorarien les competències per aconseguir que assoleixi “un estàndard més elevat de protecció de la ciutadania”. També hauria de cooperar amb les organitzacions internacionals en l’esfera de promoció i de la protecció d’aquests. La institució estaria composta per una representació de la societat civil, representants de les associacions competents, del Consell General, administracions públiques, sindicats, juristes, metges o periodistes, entre altres. Aquesta nova atribució podria requerir més recursos i la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, ha dit que si s’aprova la llei “s’hauran de dimensionar progressivament mentre es dibuixa la nova competència”.
CRITERI DE GOVERN
Les esmenes presentades s’han fet a partir del criteri que va emetre Govern al text presentat pel PS i, segons ha exposat “no podrem donar compliment a tot el que estableix el Conveni de Venècia”. Una de les qüestions que han hagut de retocar és el fet que el Raonador pugui presentar recursos d’inconstitucionalitat de lleis. En aquest sentit, quan la institució tingui una sospita fonamentada en una investigació que una llei no compleix amb la Carta Magna, ho traslladarà al Consell General o al cap de Govern. Judith Casal, ha manifestat que “preferiríem que el raonador fos independent sense estar condicionat a la voluntat política de l’executiu i dels grups parlamentaris. Vist que no es comparteix la nostra visió hem de ser capaços de fer renúncies”.
D’altra banda, s’ha suprimit el fet que les queixes i les reclamacions que estiguin adreçades a la institució puguin tenir efectes suspensius en els terminis per a presentar una demanda davant l’administració pública o de la justícia administrativa.