Hores d’ara, amb el PSOE i Podem al capdavant d’aquells que donen suport a la comissió però, sobretot, amb l’impuls de les formacions nacionalistes que estan sent la crossa decisiva per aguantar el govern de Pedro Sánchez, és clara la voluntat, asseguren les fonts, d’encerclar el PP i evidenciar les maniobres paralegals i parapolicials que suposadament almenys Jorge Fernández Díaz, com a ministre d’Interior, va impulsar i, teòricament, Mariano Rajoy almenys va tolerar.
El paper que van tenir diversos dirigents polítics espanyols al tomb del PP i també diferents comandaments policials en relació amb l’intent per frenar l’auge de l’independentisme català i el seu atac a Andorra, incloent-hi la connexió amb el FinCEN, són qüestions que el Congrés espanyol vol intentar aclarir per donar, suposadament, un signe de seriositat en les relacions internacionals. Hi ha una pinça clara d’una majoria de formacions parlamentàries espanyoles per posar contra la paret el PP ara que amb el canvi de líder i l’arribada d’Alberto Núñez Feijoo està remuntant posicions.
La derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’ incomoda molt, moltíssim, a la seu popular de Genova. La vella guàrdia suposadament implicada en les maniobres al marge de la llei està tensa pel que pugui arribar a revelar-se, a descobrir-se públicament. I els actuals dirigents, aquells que volen reprendre el lideratge del partit en la política espanyola, estan calibrant cap a on tirar. Marcar distàncies respecte amb els antecessors voldria dir haver-los de deixar caure i, com a mínim en part, permetre que es confirmi aquell atac a la sobirania andorrana.
El preu de defensar a capa i espasa Rajoy -molt proper a Núñez Feijoo- i companyia no està massa clar quin pot ser. Però en cap cas no seria positiu. I aquesta situació de difícil gestió és la que no es porta bé al PP. L’estiu serà, doncs, d’anàlisi, d’establiments d’estratègia. Però és clar que l’atac a Andorra culminada amb l’enderroc de BPA marca una part del calendari polític espanyol. El neguit és evident. Senyal que res de gaire bo no es va fer al seu dia. Més aviat tot el contrari.