Moviments sociopolítics per avaluar la viabilitat d’una ‘llei de pacificació’ per al ‘cas BPA’

Els antics màxims accionistes del banc fins a la seva nacionalització han nomenat l’advocat Xavier Jordana d’intermediari i jurista que amb el suport d’altres experts dels països veïns puguin trobar una solució per acabar amb el desgast que han suposat els deu anys de confrontació recíproca

Comentaris

Una imatge de l'hemicicle parlamentari.
Una imatge de l'hemicicle parlamentari. CONSELL GENERAL

Diversos agents polítics, socials i econòmics del país estant començant a valorar, des de fa poques setmanes, la possibilitat, instada des dels antics màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), la família Cierco, de promoure un entorn legal que comporti una solució per acabar amb el “desgast” i suposi “una pacificació” després de deu anys de confrontacions recíproques arran de l’esclat del ‘cas BPA’. Amb l’advocat Xavier Jordana com a intermediari, s’està avaluant, encara que en un estadi molt embrionari, la viabilitat d’acordar una llei que tanqui els múltiples plets penals creuats que hi ha oberts des del 2015.

La proposta, que està avalada per informes diversos juristes de països de l’entorn que han participat de processos similars o, com a mínim, els han seguit de prop, hauria de servir per tancar un camí d’enfrontaments i recosir ferides, deixant així fora de l’escenari polític, social i econòmic del país un capítol que ha causat molt dolor a moltes persones i institucions de totes les parts i que l’Estat es pugui centrar en afrontar els reptes de present i futur que té establerts, sense “l’espasa de Dàmocles que representa un afer que té bloquejada la Justícia o que amenaça persones indefenses que des de fa anys, per exemple, tenen els comptes bancaris bloquejats, o institucions que veuen amenaçada la seva credibilitat per casos tan clars i contundents com els dels bons convertibles, els denominats CoCos”.

Les fonts consultades han admès que tot plegat està en una fase molt incipient però si bé ja s’han mantingut contactes amb moltes persones, ja sia a títol personal o en representació d’institucions del país. Certament, han assegurat les fonts, es pretén una acció a foc lent, pausada, consensuada, dialogada, sense pressa però sense pausa per poder arribar a una entesa, defensant l’interès general, que serveixi per llimar aspreses i que doni des d’Andorra un senyal inequívoc d’unitat interna i fortalesa a l’exterior. Més encara quan per determinades qüestions, amb acord d’associació o sense, caldrà suport internacional.

Certament, han assegurat les fonts, es pretén una acció a foc lent, pausada, consensuada, dialogada, sense pressa però sense pausa per poder arribar a una entesa, defensant l’interès general, que serveixi per llimar aspreses i que doni des d’Andorra un senyal inequívoc d’unitat interna i fortalesa a l’exterior

Jordana i representants de l’antiga propietat de BPA han fet una primera roda de contactes amb molts agents polítics i socials. Aquest dijous, per exemple, hi ha hagut una trobada amb representants del grup parlamentari demòcrata. El president del grup, Jordi Jordana, ha admès els contactes i ha explicat que dimarts vinent començaran a tractar la qüestió. Per ara no es vol anar més enllà en la qüestió. És evident que els taronges, començant pel cap de Govern, Xavier Espot, són els que es miren la qüestió amb més recel. Però la porta no està en cap cas del tot tancada -quedi clar que el màxim responsable de l’executiu ho veu extremadament complicat- atès que hi ha sectors que no veurien malament poder passar pàgina a un capítol de la història recent que diverses fonts reconeixen que “no es va acabar de gestionar prou bé per cap part”

Des de Concòrdia, Cerni Escalé explica que hi ha hagut algunes cites puntuals i informals i que s’està pendent d’una trobada per conèixer el treball de fons que s’està fent des de l’entorn de l’antiga BPA i “entendre quin és el plantejament s’està duent a terme” per després abordar-ho des del grup parlamentari. Les trobades que hi ha hagut fins ara “han anat bé però no s’ha entrat a qüestions concretes”. També ha mantingut alguna primera reunió el president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere Baró, que pendent d’una anàlisi més profunda en el grup parlamentari, afirma que “si algú ha de fer aquesta llei és Demòcrates. A partir d’aquí, com fem amb totes, l’estudiaríem. Hem de veure com políticament es pot gestionar això amb un cas judicialitzat. En tot cas, l’hauria d’entrar Govern o DA i llavors miraríem si és viable o no. La decisió l’han de prendre ells. En cas contrari, nosaltres no hi entrarem”.

I mentre el conseller liberal Víctor Pintos també reconeix contactes informals però res que hagi avançat i des de l’entorn de Ciutadans Compromesos no es vegi malament poder arribar a una solució que faci passar pàgina a un capítol molt complexe, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, és mostra d’acord a una ‘llei de pacificació’ després d’un episodi amb molta “manca de transparència” com evidencia el fet que des de l’AREB no s’hagin volgut entregar mai els comptes de la intervinguda BPA. Montaner, de fet, arriba a afirmar que si hagués de canviar alguna cosa de la seva trajectòria política seria el vot favorable que va emetre a la llei que va servir per crear l’AREB i sostenir la resolució de BPA. A més, considera la parlamentària, “es pot parlar de tot, però el que no pot ser és que el sistema judicial estigui col·lapsat pel cas BPA”. I arribar a una solució pactada, entre altres coses, serviria per desembussar la Justícia.

Etiquetes

Comentaris

Trending