El màxim responsable de l’executiu ha fet l’anunci d’aquesta mesura, que es tramitarà aquesta mateixa tarda via una llei d’extrema urgència, durant la primera jornada del Debat d’Orientació Política. El text, ha explicat, “aprovarà “unes directrius d’ordenació” i donarà un any als comuns per fer “estudis de capacitat màxima de cada parròquia”. Amb aquests, hauran “d’adequar les previsions de creixement als recursos i infraestructures existents i previstos”. Aquest treball haurà de comptar amb l’informe preceptiu del Govern.
I durant aquest temps, es limitarà de forma important l’atorgament de noves llicències de construcció. És, gairebé, una nova moratòria. “Mentre els estudis no estiguin elaborats pels comuns i aprovats pel Govern, les llicències d’edificació quedaran condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris competents en Urbanisme i Medi Ambient”, ha remarcat Espot. Hi haurà, però, alguna excepció: edificis per habitatges unifamiliars i aquells que es destinin a lloguer. “Sabem que el creixement urbanístic és limitat i volem incentivar aquell tipus de construccions que donen resposta a una de les principals problemàtiques del país”, ha argumentat el màxim responsable de l’executiu.
La mesura tindrà dues excepcions: habitatges unifamiliars i aquells que es destinin directament al mercat de lloguer
La mesura, a l’entendre d’Espot, és cabdal per posar un cert “equilibri” a l’actual creixement urbanístic desmesurat. De fet, ha advertit que “els plans d’urbanisme preveuen un augment de població -hipotètic- de 951.664 persones” si es despleguen completament. I, en canvi, “l’hospital només pot donar servei a un 10% i la xarxa viària només absorbiria el 9% de l’increment”. Tampoc arribaria la infraestructura de distribució d’electricitat. “Alguna cosa no hem fet bé com a país quan tenim una població de 80.000 persones i la nostra planificació urbanística admet increments a llarg termini propers a un milió”, ha afirmat.
Una altra mesura similar, moratòria, es farà en l’àmbit turístic. Via, també, llei d’extrema urgència. L’objectiu, intentar trobar una altra palanca per millorar la complicada situació de l’habitatge. Espot ha recordat que la passada legislatura, amb la regulació d’allotjaments, es va intentar que els apartaments tinguessin “unes garanties mínimes” i ha admès que no ha funcionat del tot. A més, no s’ha evitat que “continuï el traspàs de pisos de lloguer a pisos turístics”.
Per això, “s’establirà una moratòria de dos anys en les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic que no s’adeqüin als criteris de sostenibilitat i qualitat”. En aquest temps, l’executiu “haurà d’elaborar un estudi sobre la capacitat turística del país” mitjançant el qual “s’establiran nous criteris” per donar permisos.
“Aquest Govern i la majoria que li dona suport no som partidaris de mesures massa intervencionistes. No obstant això, també som uns ferms defensors de la justícia social i des d’aquest punt de vista la gran problemàtica que estem vivint al tomb de l’habitatge ens obliga a adoptar de forma convençuda aquesta acció”, ha justificat.
Justament, també vinculat a aquesta qüestió, hi hauria una altra acció. Aprofitant la modificació a tràmit de la Llei d’inversió estrangera, es preveu “introduir determinats mecanismes que ens permetin prioritzar” les operacions que “convenen al país i s’alineen amb els seus objectius estratègics”. I, en certa forma, que la immobiliària es redueixi de forma considerable. També es vol endurir els requisits a les persones que volen residir al país, sigui en règim passiu, sigui com a treballadors a compte propi. En el primer cas, el dipòsit o la inversió a fer passarà de 400.000 a 800.000 euros “amb limitacions quan es fa en béns immobles”. En el segon, de 15.000 a 50.000.