El nom de Serrano Pentinat no havia aparegut en cap travessa. Però aquest prevere de Tivissa ordenat el 2002 pel bisbe Xavier Salinas tampoc ha volgut aclarir massa res quan se li ha demanat si no l’havien sondejat. Si abans de confirmar-li la seva designació no l’havien temptejat. Segur que sí, però el nou bisbe coadjutor d’Urgell -l’ordenació serà entre setembre i octubre, encara s’ha de concretar- és un diplomàtic molt ben valorat a la Santa Seu. De fet, més o menys, formaria part de l’equip de Pietro Parolin, el cardenal secretari d’Estat. És a dir, el número 2 del Vaticà que el passat dia de Meritxell ja va anunciar que veia bé això de la coadjutoria. Ho ha recordat Vives, que ha fet de bon amfitrió a la Casa del Bisbat d’Urgell tot deixant clar, ep, que de Copríncep només n’hi ha un, i continuarà sent ell, i també de titular de la diòcesi.
El titular de la diòcesi, que el proper 24 de juliol farà 75 anys i presentarà la renúncia al càrrec davant el papa Francesc, una renúncia que aparentment Jorge Mario Bergoglio trigarà entre un i dos anys a acceptar
Però, també ha afirmat amb contundència que “cal que el bisbe Josep-Lluís creixi i jo minvi”. O encara amb una altra expressió usada pel propi arquebisbe: “Se’n va un bisbe vell i decrèpit i ve un bisbe jove i preparat.” Són, aparentment, dues certeses absolutes. Serrano Pentinat va néixer el dia de Sant Josep del 1977 i té un currículum molt notable. Després de l’acte de presentació del nou bisbe coadjutor davant el Col·legi de Consultors del bisbat urgellenc i altres membres de la cúpula eclesial i la representació del Copríncep d’Andorra, i també davant dels mitjans de comunicació, Vives explicava en petit comitè que ell sí que tenia ‘controlat’ Serrano al Vaticà.
No vol dir pas això que l’arquebisbe inclogués el prevere de Tivissa, els darrers cinc anys i mig als serveis generals de la nunciatura apostòlica, en la terna que va haver de proposar. Però, en fi, el titular de la diòcesi, que el proper 24 de juliol farà 75 anys i presentarà la renúncia al càrrec davant el papa Francesc, una renúncia que aparentment Jorge Mario Bergoglio trigarà entre un i dos anys a acceptar, ja tenia clixat el nou coadjutor. De catalans, aparentment, Serrano i Jordi Bertomeu, que s’ha especialitzat en l’anàlisi d’abusos i que per aquest motiu era més mediàtic.
El nou coadjutor amb dret a successió també va estar un bon temps als serveis exteriors de la nunciatura (quatre anys a Moçambic, un a Nicaragua i dos al Brasil) però ara s’havia centrat en tasques relatives a la maquinària vaticana, a l’organització interna, curial. Vaja, que estava a la cuina més calenta de l’Església catòlica, que no és poca cosa. I era un dels homes de la ‘crosta Parolin’, just per sota del substitut de la secretaria d’Estat, Edgar Peña. En fi, que d’entrada, i com a mínim, el camí que havia de traçar Serrano Pentinat era el de nunci. Ambaixador en l’argot vaticà. Ja preparat per la bicefàlia més política que pastoral, que en certa manera haurà de reprendre a la diòcesi d’Urgell tenint com té la prefectura de l’Estat andorrà.
El Vaticà no ha triat a cegues ni a la babalà. Sap que té peces a encaixar i deures a fer a Andorra, amb la regulació, diguem-ho així, de l’avortament com a tema més calent i alhora espinós per a l’Església. I Francesc i Parolin envien al Principat -i al bisbat d’Urgell, és clar- més un polític que un religiós. Sia benentès, perquè les paraules, mesurades, en veu baixa, molt reflexionades en cada moment, que ha deixat anar Serrano Pentinat eren, també, les d’un capellà. Les d’un pastor. Però un pastor ja bregat tot i la seva joventut (per al càrrec, per al sector on treballa).
L’ACTE
Sonaven les campanes al punt del migdia, dèiem, d’un divendres de convocatòria a corre-cuita. Com de costum, el Vaticà sol jugar bé les seves cartes i les maniobres per despistar li solen sortir prou bé. Ha estat el cas i fins a darrera hora ha pogut guarda la carta de l’as. Josep-Lluís Serrano Pentinat. És el nom. “Un home molt esperat”, ha reconegut Joan-Enric Vives, que ha recordat que ell ja havia sol·licitat un coadjutor i com que la figura havia funcionat bé amb ell i en el relleu d’un home clau en l’Església urgellenca com Joan Martí Alanis -en aquell trànsit entre el 2001 i el 2003- ara hauria de ser igual. I segurament ho serà.
El nou bisbe coadjutor, abans de l’anunci oficial, ha mantingut una “trobada llarga” amb el Col·legi de Consultors del bisbat tal i com ha explicat el secretari general i canceller de la diòcesi, mossèn David Codina. Allà, s’han pogut tenir les primeres impressions de Serrano Pentinat i diverses fonts consultades han reconegut que, d’entrada, la sensació que ha transmès el religiós ha estat molt bona. D’home afable, format, preparat, amb ganes… segurament, s’ha notat més cohibit -depèn de com, també-, o més atabalat, durant l’acte públic de presentació. Com si fos un futbolista estrella que fitxa per un club de renom però no sap massa encara allà on haurà de marcar els gols. Tres quarts del mateix salvant les moltes distàncies.
Vives, que ha repassat una mica el currículum del ‘capellà d’estiu’ a Tivissa, on tornarà a partir de dilluns -aquest divendres fa visites institucionals a Andorra i aquest dissabte s’estrena a Núria- per seguir les vacances i poder cuidar de sa mare, com ha explicat, abans de tornar a Roma per tancar els dossiers que tenia oberts i ja enfilar de nou i per una etapa que hauria de ser llarga el camí definitiu cap a la Seu, no ha estalviat elogis a Serrano Pentinat. “Ha compaginat estar al nucli del govern de l’Església universal amb la tasca pastoral en una diòcesi amb una idiosincràsia molt similar a la nostra com la de Tortosa” i això “ja diu moltes coses”, ha remarcat el Copríncep tot indicant que el nou coadjutor ha pogut gaudir en la seva formació i treball d’un “observatori molt molt interessant”.
Vives, que assegura que amb el nou coadjutor s’obre “una nova etapa”, ha celebrat que la Santa Seu “ha tingut molt en compte les necessitats i la idiosincràsia d’Andorra” enviant a la diòcesi urgellenca “un bisbe català, un bisbe jovenàs”.
L’actual arquebisbe ha assegurat que la jornada d’aquest divendres “és un dia d’acció de gràcies” perquè “Déu ens dona un pastor”. I ha agraït especialment a la nunciatura i a la Santa Seu que haguessin permès al bisbe Josep-Lluís traslladar-se fins a la Seu per participar de la presentació. Vives ha evidenciat satisfacció per totes bandes amb l’elecció i ha remarcat en no poques ocasions que “l’ajudarem” en les tasques pastorals i les institucionals. Perquè, ha indicat el Copríncep, “Andorra és un país petit però complex, un miracle enmig de dos grans imperis” i “cal conèixer-lo”. En aquest sentit ha agraït al Vaticà que “ha tingut molt en compte les necessitats i idiosincràsia d’Andorra” enviant a la Seu “un bisbe català, un bisbe jovenàs”.
La tria de Serrano Pentinat “dona una gran estabilitat al Coprincipat d’Andorra”, ha afirmat Vives, que ha remarcat que el coadjutor és “una persona ben preparada”. Sobre aquest aspecte hi ha insistit molt, moltíssim. I amb l’acompanyament. I amb el treball conjunt (“farem un bon equip”), i amb el fet que ell haurà d’anar reduint les seves aparicions per tal que sigui el nou bisbe el que comenci a tibar del carro fins que arribi el dia que el Papa li atorgui totalment el carruatge al coadjutor amb dret a successió. S’obre, ha dit Vives, “una nova etapa” i amb Serrano Pentinat “es rejoveneix l’Església”.
EL PROTAGONISTA
I és que el nou coadjutor serà el bisbe, segurament, més jove de tota la Conferència episcopal espanyola. Se li ha demanat al prevere de Tivissa com creia que seria la seva incardinació en tota aquesta maquinària eclesial, en la cúria tarraconense, però volgudament o no, el bisbe Josep-Lluís s’ha fet l’orni. No ho oblidin, és diplomàtic. Ha escrit una carta per als seus nous companys de diòcesi titulada ‘Amb respecte i devoció’ i ha dit entre altres coses que “qui no viu per a servir, no serveix per a viure”. Ha donat “gràcies a tantes i tantes persones que m’han acompanyat” i ha assegurat que recordarà per sempre més “el dia l’hora, el lloc, el carrer, la cantonada on estava i amb qui parlava” el moment en què va rebre la trucada que li comunicava que seria designat bisbe coadjutor d’Urgell.
Però ha preferit no donar més detalls més enllà d’indicar que se li va comunicar just quan havia tornat a Tivissa per passar les vacances d’estiu. I ha explicat, sent cert o no, que no havia sentit soroll de sabres abans. Això sí, també ha indicat que ell se centrava en la seva feina i no estava per orgues. Ha remarcat que “vinc d’una Església petita, de poble, d’una diòcesi senzilla, el regne és la proximitat” i ha fet una referència planera -ho ha avisat prèviament als productes Km0- per indicar que “el producte de qualitat és la proximitat, estar proper a les persones, és la diferència”.
Serrano Pentinat, que assegura que “vinc d’una Església petita, de poble, d’una diòcesi senzilla, el regne és la proximitat”, ha admès que no coneix el ‘dossier Andorra’ perquè per raons de servei no l’ha tractat mai però manté que arriba amb actitud d’impregnar-se de “les particularitats” del Principat
Ha explicat que havia estat un parell d’ocasions abans a la Seu encara quan era seminarista per conèixer la diòcesi però ha assegurat que “vinc amb moltes ganes de conèixer-la”. I el mateix, ha indicat, servia per Andorra. “L’actitud és la mateixa, molt de respecte per la seva particularitat del Principat d’Andorra. Vinc a servir per aquesta realitat”. Amb tot, Serrano Pentinat ha deixat clar que “breu és el coneixement” que té del ‘dossier Andorra’ perquè, ha afirmat, per ser “honest i franc”, en la seva tasca actual fins ara “mai he acompanyat aquests treballs per raó de servei”. I aquí ha estat una de les moltes ocasions en què Vives ha deixat clar que “l’ajudarem”.
Serrano Pentinat s’ha cuidat molt molt de fer passar un missatge d’esperança, de proximitat, “estem a les mans del Senyor, cal tenir molta confiança”. Ha mirat de transmetre elements de complicitat i d’obertura. “Tots nosaltres aportem quan ens deixem obrir” i “vinc a omplir-me de la realitat del bisbat d’Urgell” i assegurant que pretén mantenir “bones relacions amb les institucions públiques” estant, alhora, “al servei de tot el poble”. És clar que costa endevinar la línia teològica, els pensaments ideològics, fins i tot, del nou bisbe. Però al Vaticà hi ha estat pràcticament sempre en temps del papa Francesc i ha fet una referència a Sant Ignasi de Loiola, un dels referents de Bergoglio com a bon jesuïta que és i ha deixat anar Serrano Pentinat, també, un dels elements de la regla de Sant Benet: “Obediència i en pau. Actitud benedictina. Em poso a la vostra disposició i al servei dels que més ho necessiten. Sempre al costat vostre.”
Comentaris (15)