En aquest sentit, els organismes europeus, especialment des del 2016, estan sent extremadament vigilants perquè se sigui molt pulcre amb el tractament de les dades personals en processos de naturalesa penal ja que diversos estats, com podria ser Andorra, donen a certes autoritats un marge de maniobra molt ampli. De fet, per exemple, la policia no està sotmesa en gran mesura a la llei de protecció de dades actualment vigent. I Europa ja hauria advertit el Principat, en el marc de diversos contactes que s’haurien mantingut a l’efecte, que cal ser molt més vigilant amb el tractament de certes dades referents a testimonis, víctimes, investigats… en processos penals.
Per saber l’estat de la qüestió, segons que ha pogut saber l’Altaveu, s’han sol·licitat diversos informes a experts en la matèria. I aquests efectivament exposarien que vista la voluntat dels organismes europeus, i després de les resolucions hagudes per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació, per exemple, a l’incompliment d’Espanya en la implementació de la darrera directiva que fa referència a aquesta matèria, cal que Andorra, en el marc de la modificació que es preveu de la llei de protecció de dades, transposi al seu ordenament jurídic la norma europea més actual.
Es tracta de la directiva UE 2016/680 de 27 de abril de 2016 relativa a la protecció de les persones físiques en allò que respecta al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a finalitats de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, i a la lliure circulació de dites dades. És una evolució del marc legal europeu que d’adoptar-se al Principat, com Brussel·les gairebé exigeix, faria que des de la policia als tribunals de Justícia, passant per organismes com la pròpia APDA, però també la UIFAnd o el Raonador del Ciutadà hagin de ser molt més curosos en el tractament de dades personals per tal de no vulnerar el dret fonamental a la intimitat de la ciutadania.