Macron fa especial èmfasi en la negociació entre Andorra i Brussel·les en el marc de la salutació institució en motiu de la festa de la Constitució que se celebra aquest dilluns. Segurament, de les salutacions dels quatre grans responsables institucionals -els caps d’Estat, la síndica general i el cap de Govern-, el del mandatari francès és el que més contingut polític té. Xavier Espot, no obstant, que fa una repassada a l’acció governamental deixa clar també que hi haurà revisió a l’alça del marc tributari per poder mantenir els nivells d’inversió.
Emmanuel Macron exposa en la seva salutació que “des de fa prop de set anys, Andorra i la Comissió Europea condueixen unes negociacions complexes que porten el govern andorrà a dur a terme reformes i a procedir a adaptacions profundes. Aquestes són necessàries per permetre al Principat d’Andorra anticipar-se als canvis contemporanis en lloc d’assumir-los”. Deixa clar que “caldrà que la Comissió Europea tingui en compte les especificitats andorranes, gestioni períodes de transició a fi que Andorra pugui adaptar-se progressivament”.
El Copríncep francès garanteix que estarà “personalment atent durant la presidència francesa del Consell de la Unió Europea” de les negociacions que es duguin a terme i que “en la meva qualitat de Copríncep, garant de la permanència i de la continuïtat d’Andorra, tinc confiança en la capacitat dels governants andorrans per modernitzar i diversificar l’economia”. Alhora, però, deixa clar que s’ha de posar el mateix ímpetu en aconseguir millores en els àmbits laborals i sindicals per tal que els drets en aquestes matèries que regeixin al Principat siguin homologables al conjunt d’Europa.
ALTRES
Els discursos-salutacions del Copríncep episcopal i de la síndica general són més institucionals. Joan-Enric Vives ressalta el conflicte a Ucraïna i, en certa forma, avala les decisions recentment acordades entre el Govern i el Consell General en relació amb bloquejos als actius russos. Òbviament, no ho diu així. L’arquebisbe escriu que “enguany fem festa, malgrat que estiguem molt adolorits i pendents d’un poble amic, Ucraïna, amb qui mantenim relacions de fraternitat, amistat i cooperació, en moltes institucions internacionals del món lliure i a nivell més concret, amb moltes relacions d’intercanvi, veïnatge i destí comú”.
Vives convida a ser “acollidors i sensibles envers la comunitat petita però molt ferma d’ucraïnesos que viuen entre nosaltres i que volen poder acollir els seus familiars i amics, si han de marxar del seu país” i manté que “amb el nostre Govern, apel·lem al respecte dels principis del Dret internacional, de la Carta de les Nacions Unides i de l’Acta final dels Acords d’Hèlsinki, i exigim que Ucraïna pugui ser independent, sobirana i amb integritat territorial a l’interior de les seves fronteres internacionalment reconegudes”.
La síndica general, Roser Suñé, reflexiona, en certa manera, sobre els canvis que ha comportat la pandèmia i com la societat ha de fer el necessari per adaptar-s’hi sense deixar ningú enrere. “La societat que sorgeix d’aquest període és diferent i ens correspon, a tots plegats, entendre els canvis que s’han produït a fi de treballar per aconseguir un cohesió social més profunda i on tothom se senti partícip de la seva evolució. Tots estarem d’acord que hi ha grups de població que ens obliguen a repensar les nostres polítiques perquè l’escenari s’ha modificat i hem après algunes lliçons”.
Suñé remarca que “la gent gran i els joves mereixen una adequació dels paràmetres habituals amb els quals se’ls ha tractat. Els propers anys desitjo que hi hagi canvis substancials en aquests àmbits perquè voldrà dir que hem sabut aprendre de tot el que hem viscut” i hi afegeix que “una societat madura ha de ser capaç de refer-se després de trasbalsos, de repensar les fites a les quals vol arribar i fer-ho de la mà de tots els seus conciutadans i conciutadanes”.
Finalment, el màxim responsable de l’executiu, Xavier Espot, amb la salutació més llarga, fa un repàs a l’activitat governamental. I a tot allò que s’ha hagut de fer front durant els dos anys de crisi sanitària. I deixa clar que hi haurà revisió fiscal, tributària. Això vol dir, encara que estrictament no ho escrigui, increment d’impostos. Espot explica que “fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables”.
Manté el cap de Govern que “aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans” i posa com un altre exemple que s’haurà de regir pels mateixos principis en la cerca d’acords sobre mesures escaients la qüestió de l’habitatge.