L’actual procés arrenca de la querella que, ara fa un any, va interposar Costa contra Montaner. Ara, Corts fa un primer pas. Després d’analitzar els fets, ha decidit que no hi ha raó per encausar la parlamentària per dos dels tres delictes inclosos a la denúncia: el de difamació i el de calúmnia. En canvi, sí que hi hauria “indicis” del tercer: el de revelació de secrets. I, per això, s’autoritza que s’iniciï el procés d’investigació a la consellera general no adscrita.
Per fer-ho, cal aixecar-li la immunitat parlamentària. És a dir, la protecció de la qual gaudeix pel seu càrrec públic com a consellera general. És el que se li ha comunicat aquests migdia. La decisió, però, es pot recórrer davant el Superior. I això és el que Montaner i el seu advocat, Alfons Clavera, ja han deixat clar que faran. De fet, han avançat que “farem totes les accions que calguin per defensar la seva honorabilitat”, com ha avisat el seu lletrat. És a dir, fins que es pugui, a cada resolució contrària de la Justícia, es farà recurs.
I Montaner no ha amagat que no té gaire confiança en aquest tercer poder, que considera poc fiable -“hi ha qui ha tingut un regal de Reis amb el Tribunal de Corts; a mi m’ha portat carbó”, ha indicat en referència a la decisió de no investigar la querella contra Xavier Espot-. En certa forma, ha insinuat que el que es vol és no deixar-li que es presenti com a candidata a les eleccions. Si això succeeix, ha remarcat, “Andorra Endavant té substitut”.
Això, però, sembla complicat. El procés que hauria d’acabar amb una hipotètica condemna de Montaner per un delicte de revelació de secrets -castigat amb una pena d’entre tres mesos i tres anys a banda d’inhabilitació- es preveu llarg. Entre altres coses, perquè la consellera general preveu presentar, com s’ha dit, tot recurs possible. El primer, al Superior, per intentar revocar l’aixecament de la seva immunitat. Ja, però, amb els arguments que es farien servir més endavant en el procediment penal.
Montanert no ha evitat fer una comparativa del seu cas amb la querella inadmesa contra Xavier Espot: “hi ha qui ha tingut un regal de Reis amb el Tribunal de Corts; a mi m’ha portat carbó”
Perquè, de fet, la laurediana no ha amagat en cap moment que, en el seu dia, “per error”, la CASS li va trametre informació de les remuneracions del llavors president del grup liberal -ara independent-. I que veient que aquestes també tenien una aportació provinent de la dotació de la bancada, ho va comentar amb altres companys parlamentaris. Per tant, no nega que, efectivament, va explicar quin era el salari de Costa a altres persones. El que sí que discuteix és que això pugui ser considerat un delicte de revelació de secrets.
En primer lloc, perquè “parlem d’uns sous públics” i, com ha volgut recordar, arran de tot l’afer es va acabar adoptant mesures “de transparència” a la cambra. Entre elles, publicar les diferents remuneracions al portal web del Consell. “Quelcom que és públic no pot ser un secret”, ha afirmat, tot assegurant que “ho tornaria a fer”.
I en segon terme, perquè, com ha volgut posar en relleu el seu advocat, en aquesta actuació no es compliria un dels requisits claus per al delicte de revelació de secrets. Cal recordar que la informació va arribar a Montaner per un error de la CASS. Per tant, segons Clavera, “caldria un origen il·lícit a l’hora d’obtenir les dades i aquí ve d’una equivocació”.
En els pròxims cinc dies, doncs, l’advocat presentarà el recurs d’apel·lació a l’aute de Corts. A partir d’aquí, la pilota estarà a la teulada del Superior, que haurà de decidir si valida o no la decisió de primera instància.
Qui ha optat per no valorar-la, de moment, és el mateix Costa. El president del grup independent prefereix deixar que el procés judicial segueixi el seu curs fins que es tanqui. I serà llavors, ja amb una sentència sobre la taula, quan doni la seva opinió.