Indignació de ‘Participa’ per la construcció d’una urbanització al costat de l’església d'Anyós

La disbauxa que es viu a tot el país per l’increment desmesurat de la construcció és el que vol intentar aturar aquest moviment ciutadà sorgit a la Massana i que es presentarà a les eleccions comunals. Un dels portaveus, Manel Montoro, ha expressat que “estem rotundament en contra de macroprojectes urbanístics com els que s’estan fent al costat d’aquesta església datada del segle XII”. Considera que “és una manca de respecte per a l’entorn i les noves generacions i fa temps que veiem com en ‘ares’ del diner estem destruint el nostre país”.

Lamenta la inacció i la manca de sensibilitat que està tenint l’administració general i comunal a l’hora de regular la construcció. Des de la plataforma, insisteixen que cal la revisió del pla d’urbanisme, que s’hagués hagut de fer l’any passat i no s’ha fet. “A la Massana mana qui mana i no s’ha interessat tirar endavant aquesta revisió”, ha exposat. Afegeix que cal establir un nou percentatge de cessió i que “es poden fer coses, però manca voluntat política perquè als qui manen ja els hi va bé”.

Montoro ha criticat les declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, assegurant que part de la nova mà d’obra haurà de viure en les zones fronterers. S’ha mostrat en contra de la descongelació dels lloguers com vol començar a tirar endavant l’executiu i té clar que “els qui dirigeixen ho fan per una certa classe de població i la resta haurà d’escollir o apuntar-se al carro o marxar”.

MUXELLA DONA SUPORT

La presidenta de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, també ha participat en aquesta roda de premsa donant suport a la plataforma ciutadana. Posa en relleu que “no podem construir com s’està fent perquè hi haurà una manca de recursos com l’aigua o l’electricitat”. Això, diu comporta una inflació en els pisos de lloguer i això farà que “els andorrans hagin de marxar del seu país”. Afegeix que “el Govern ha de treballar per als pobres i per als rics i procurar que l’economia permeti a les persones avançar en el seu nivell social. En cap moment podem dir que se’n vagin fora d’Andorra”. Es pregunta “per què hem de marxar del nostre país. Potser caldria canviar la nostra política”.