Espot, acompanyat de diversos ministres -el de Turisme i Comerç, Jordi Torres; la d’Afers Exteriors, Imma Tor; la d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín; el de Medi Ambient i Agricultura, Guillem Casal; i la de Cultura i Esports, Mònica Bonell- i també el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, més altres components del gabinet governamental han acudit aquest migdia a les instal·lacions d’AINA per fer-hi el tradicional dinar estiuenc a la casa de colònies. I allí, després de sotmetre’s als neguits dels monitors aïnistes, els diferents representants governamentals han passat revista a alguns temes d’actualitat. O de calat polític que estan marcant la legislatura.
Perquè Espot, com també ha fet Landry Riba, han destacat la finalització de la negociació amb Brussel·les com un element clau del primer any de legislatura. O any i escaig. També ha destacat, és clar, la llei òmnibus sobre habitatge i creixement sostenible per donar resposta a “la intensificació de les problemàtiques lligades amb el dret a l’habitatge assequible” o el fet que ja hi hagi relleu clar al bisbat d’Urgell i, per tant, al Coprincipat mitrat. En menor mesura el cap de Govern també ha ressaltat les eleccions comunals com una qüestió clar del darrer exercici.
El mandatari governamental s’alinea amb les declaracions de Marsol en el sentit d’aconseguir que el referèndum valori només el pacte amb Europa i considera “molt prematur” si ha d’anar vinculat a un avançament electoral: “Això és una decisió que s’ha de prendre en el seu moment i que intentarem prendre-la, com he dit, tenint en compte l’interès prioritari del país, que no és l’interès del Govern de torn”
L’acord d’associació, doncs, ha centrat una part de les preguntes que s’han fet als representants governamentals i més concretament a un Xavier Espot que s’ha referit, per exemple, a les declaracions fetes per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. Espot ha circumscrit les manifestacions de Marsol en l’àmbit personal. “Totes les opinions personals són absolutament legítimes i respectables, i crec que és un exercici de salut democràtica que els ministres no només facin declaracions basades en un guió preestablert, sinó que tinguin la llibertat, i així sempre ho he traslladat als meus ministres de poder expressar les seves opinions personals.”
En aquest sentit, Espot ha indicat que “jo interpreto les manifestacions personals de la senyora Marsol en el sentit, i crec que això també va molt en la línia del que jo he dit sempre, d’intentar desvincular al màxim l’acció de Govern de la pregunta del referèndum o de la consulta vinculant. I crec que aquest és un exercici que hauríem d'intentar fer entre tots, perquè crec que ens estarem equivocant completament” si el que es pretén “és castigar el Govern de torn”. Encara posteriorment ha insistit una mica més en el fet de deslligar Europa de la gestió governamental.
“El que hem de fer és destriar el gra de la palla. La consulta vinculat sobre l’acord d’associació té una pregunta molt concreta que encara l’hem d’acabar de formular, però que, bàsicament, girarà el tomb de si estem o no a favor (de l’acord amb la UE) i, per tant, aquesta és la pregunta que nosaltres volem que els ciutadans i les ciutadanes, de manera informada, responguin, independentment de si això” afavoreix més una formació política o una altra, un dirigent polític o un altre.
“Hem d’aprendre, entre tots, si volem fer un favor als ciutadans i les ciutadanes en aquesta consulta que no en fem, a diferència del que fan altres països cada sis mesos, que justament fem un bon exercici democràtic i aquest exercici democràtic consisteix a ser suficientment madurs com per poder respondre pròpiament a la pregunta amb independència de les conseqüències que això tingui respecte d’aquells que, com a partits polítics o com a institucions, puguin defensar el ‘sí’ o ‘no’.”
Xavier Espot ha deixat clar que li sembla ara mateix “molt prematur” poder assegurar si el referèndum anirà lligat a unes eleccions posteriors. Entre altres coses, ha indicat el cap de Govern, perquè ara mateix no es pot afirmar quan es podrà fer la consulta perquè encara hi ha molts tràmits per completar, la majoria dels quals no tenen res a veure ni amb la voluntat d’Andorra ni tampoc amb la del seu Govern. “Puc estar d’acord i estem tots d’acord amb l’esperit de les declaracions de la senyora Marsol, que van en la línia, més que la literalitat del que ha dit, van en la línia d'intentar trobar els mecanismes que permetin desvincular l’acord d’associació de l’acció de Govern.”
I aquesta desvinculació, ha insistit el màxim responsable governamental, es pretén “justament perquè no cometem el mateix error que s’ha comès en altres països quan s’han celebrat referèndums on els ciutadans han tingut tendència a respondre a tot menys a la pregunta de la consulta, per tant és aquest l’esperit de les seves declaracions d’acord, però ara concretar si això ha de ser així jo crec que és molt prematur. I per tant, això és una decisió que s’ha de prendre en el seu moment i que intentarem prendre-la, com he dit, tenint en compte l’interès prioritari del país, que no és l’interès del Govern de torn”.
VINCULANT
Justament, defensant l’interès superior que el referèndum d’associació pugui tirar endavant, Espot no ha volgut entrar a respondre algunes de les crítiques llançades els darrers dies per l’excap de Govern Jaume Bartumeu en relació amb la política comunicativa sobre el pacte amb Brussel·les i altres consideracions en relació amb la consulta i la llei que l’ha d’emparar. “No ho faré -de respondre- perquè puc estar-hi més o menys d’acord, però considero que són moltes més les coses que ens uneixen que les coses que ens separen. El senyor Bartumeu forma part del pacte d’Estat, és un ferm defensor del projecte de l'acord d’associació i jo crec que si entrés en aquesta dinàmica de crítiques o d'acusacions creuades amb el senyor Bartumeu, el que estaria fent és afeblir el camp favorable o que defensen el ‘sí’ a l'acord d’associació”.
“Nosaltres sempre hem dit que seria un referèndum vinculant o una consulta vinculant des de la perspectiva política. És a dir, un compromís polític que sigui vinculant. Per tant, no hi ha cap necessitat que es modifiqui la llei electoral i del referèndum en aquest sentit”
“Totes les declaracions són legítimes i respectables, però en tot cas jo centraré les meves crítiques a discutir el fons dels arguments d’aquells que acusen l'acord d'associació d’unes coses que no són certes”, ha afegit un Espot que sí que s’ha referit a aspectes citats pel també líder ‘in pectore’ de Progressistes-SDP però sense respondre directament l’excap de Govern. “Nosaltres sempre hem dit que seria un referèndum vinculant o una consulta vinculant des de la perspectiva política. És a dir, un compromís polític que sigui vinculant. Per tant, no hi ha cap necessitat que es modifiqui la llei electoral i del referèndum en aquest sentit”.
Espot ha insistit que “aquest és el compromís” i “aquesta decisió és política, no és jurídica. Per tant, ja ho hem dit, que es farà una consulta. I si a la consulta hi ha més ‘sí’ que ‘no’, es portarà el text de ratificació del Consell General; i si hi ha més ‘no’ que ‘sí’ no es portarà el text de ratificació del Consell General. Crec que no val la pena que hi donem més voltes o que intentem infondre dubtes al tomb d'uns compromisos que crec que són molt clars i que han estat molt reiterats des de fa anys”. El cap de Govern també ha deixat clar que amb una majoria de vots positius n’hi haurà prou. Que serà suficient amb el 51% de ‘sí’.
El secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE ha exposat el calendari que s’ha anat donant fins ara, tot donant a entendre que la versió en català del text de l’acord es farà “públic ja els propers dies”. Landry Riba ha exposat tot de situacions que fan impossible dir, ara per ara, quan es podria celebrar el referèndum, perquè hi ha moltes qüestions que depenen de Brussel·les i encara s’han d’acabar d’aclarir.
Riba ha assegurat que l’equip que encapçala esta treballant en la campanya de comunicació orientada a la consulta. I també es prepara “per a la futura implementació d’aquest acord perquè, evidentment, tot ha d’estar a punt sigui quin sigui el resultat de la consulta”. El secretari d’Estat ha exposat que encara no es pot precisar ni quan arrencarà la campanya informativa estricta ni quin en serà el contingut. Això sí, “serà un pla d'accions divers, bastant divers. El que sí li puc dir és que l’objectiu és que arribem a aquella gent que fins a dia d'avui no hem arribat”.
“No som orfes de comunicació, fem moltes accions de comunicació, però les estem portant a terme, i és el que diem habitualment, a la demanda. És a dir, quan ens sol·liciten un sector concret empresarial o una organització concreta o una escola, anem i expliquem el que convingui.” En aquest sentit, ha indicat que “la diferència és que ara serem actius a anar a buscar el conjunt de la ciutadania. Per tant, hem d'anar més enllà de la gent que fins ara s’ha mostrat inquietud o interès en relació a l'acord d’associació. Hem d'arribar a tothom”, ha destacat Riba.
El cap dels negociadors andorrans ha assegurat que si alguna entitat o organització demana informació concreta, sectorial, la secretaria d’Estat continuarà oferint tot el que s’escaigui. Però “hem d’anar més enllà d’aquestes demandes. El que hem d'arribar a fer, i el cap de Govern ho ha assenyalat també, és a parlar d'aquest projecte des del rigor factual, no des de les sensacions que ens procuren o d’allò que ens han dit, sinó que hem d’aconseguir que el debat sigui un debat al voltant de certeses, de qüestions informades. Des de les fonts reals on està la informació”. “Hem d’anar més enllà d'interpretacions a vegades atzaroses d'allò que es vol fer dir a un text que no ho diu. Aquesta serà la missió també d’aquesta campanya d’informació, per tant, gairebé diria, lluitar també contra la desinformació que pot acompanyar un projecte d’aquest tipus”, ha conclòs.
Comentaris (5)