El que revela l’evolució d’aquests dos anys és que la ciutadania cada cop es posiciona una mica més, sempre parlant entre els nacionals. Perquè l’escenari canvia entre aquelles persones que no són nacionals. En efecte, el canvi de decorat, amb molts nouvinguts de països on la qualitat democràtica és notòriament inferior a Andorra fa que no creixi la satisfacció amb el funcionament democràtic del país però sí disminueixi la xifra percentual de desencantats. En aquest sentit, entre els no nacionals sí, el que creix són aquells que no es mullen. Ni satisfet ni insatisfet.
Entre els no nacionals el motiu per dubtar de la qualitat de la democràcia és molt rotund: un de cada tres no andorrans lamenta la manca de drets polítics dels immigrants. De fet, aquest és el quart aspecte que amoïna els andorrans, que abans troben que qüestions com el problema de l’habitatge, el fet que “el Govern respon a interessos particulars” i que “governa per als rics”, i que “el nou model de país que es pretén no funciona o no acaba d’agradar”. I aquí s’inclouen qüestions com la inversió estrangera, l’especulació, la UE o l’augment de preus.