Certament, la crisi del lloguer, si es vol dir així, és el principal problema que la ciutadania considera que té actualment Andorra. Amb tot, però, les fonts governamentals consultades remarquen que l’enquesta de l’Observatori es va fer, justament, just després de la primera manifestació i amb la segona concentració pel mig, que “no vol dir que hi hagi més percepció de problemàtica però sí que la gent estava més disposada a parlar i li feia menys cosa dir el que pensés”.
Les fonts governamentals que han contactat l’Altaveu han posat de relleu també, en relació amb la qüestió de l’habitatge i els lloguers, que l’enquesta conté una desviació molt important en allò que es paga. Una desviació que és menor en el cas dels contractes més antics i que són sensiblement més baixos i moderats, al tomb de 700 euros. En aquest mateix sentit, es remarca que la major part de contractes de cinc anys o més d’antiguitat l’augment s’ha contingut.
EUROPA
Del darrer Observatori, però, el Govern veu amb molt més interès el tema de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). En aquest sentit, l’executiu destaca que es tracta d’un “projecte de país” i no pas una iniciativa unilateral de Demòcrates, que sí que ha culminat un treball però que és l’herència de l’impuls i la feina feta per altres governs anteriors alhora que és un projecte subscrit per un nombre molt important de forces polítiques del país. Per al Govern és rellevant que més del 70% dels enquestats sàpiguen de l’existència del pacte que s’està acabant de cuinar amb Europa, encara que ja admeten les fonts que això no vol dir que hi hagi interès per saber què s’està fent.
Que hagi incrementat el desencís o, almenys, el nombre de persones que serien contràries a l’acord, ho associa Govern al fet que la consulta es va realitzar just quan es va anunciar la conclusió de la negociació. “Si la féssim avui, amb l’acord tancat i les quatre o cinc línies vermelles principals que s’han respectat”, considera l’executiu que la situació seria una altra. A més, es té clar des de Prat de la Creu que s’ha de ser “molt transparent” i explicar bé quins seran els beneficis i les contrarietats de l’acord amb Brussel·les.
Es tracta d’un “projecte col·laboratiu, de país”, del qual “el temps dirà si és un bon acord o no. Sabrem si és bo o no el que s’ha assolit”. Per ara, o en els propers mesos, s’haurà de mirar exposar quines oportunitat porta l’acord de tirar endavant i què es pot tenir o no tenir “si ens quedem igual que fins ara”. En tot cas, és evident que qualsevol rèdit no s’obtindrà si no és “a llarg termini”.
Comentaris (2)