Hi ha un risc alt, de no afinar molt, d’acabar fent una modificació legislativa anticonstitucional. Així ho han admès diverses fonts, que han reconegut que s’ha de fer una motivació molt acurada per no caure un altre cop en parany. En efecte, l’article 11 de la Constitució del Principat estableix, en el seu paràgraf primer, que la Carta Magna “garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ésser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences”. I en el paràgraf segon, i aquí es troba una gran part de la mare dels ous, s’hi diu que “la llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions establertes per la llei Títol II. Dels drets i llibertats 15 que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones”.
“La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions establertes per la llei Títol II. Dels drets i llibertats 15 que siguin necessàries per protegir la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones”, recull la Constitució
Per tant, per limitar drets com el de la manifestació religiosa cal motivar que, en cas contrari, s’estaria posant en risc “la seguretat, l’ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones”. I això no és gens fàcil de motivar. “Però és possible i, a més a més, hi ha jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg que ho avala”, han assegurat algunes de les fonts consultades, coneixedores de la feina que s’està fent per acabar de polir el text que el Govern ha d’aprovar dimecres que ve per tal de tramitar-lo cap al Consell General amb l’encàrrec que sigui aprovat per la via d’urgència.
També és cert que el Tribunal d’Estrasburg també ha emès algunes resolucions que van en contra del sentit que pretén donar l’executiu a la limitació dels símbols religiosos com una solució a la problemàtica generada per la menor -i la seva família- que vol acudir a escola amb el vel, que a priori té una connotació religiosa però que es pot arribar a defensar, que és només una fórmula de vestir com aquell que es presenta a classe amb una gorra. Però això ja són figues d’un altre paner.
La feina s’està acabant d’enllestir, amb el suport del constitucionalista Enoc Albertí, i s’espera que una vegada superat el tràmit parlamentari es pugui apaivagar una qüestió que s’ha gestionat molt malament. Diverses fonts consultades han admès que era més que evident que una qüestió com aquesta calia regular-la per via d’una llei qualificada. I que un reglament intern d’un sistema educatiu no té cap mena de potestat per limitar un dret tan fonamental com el de la manifestació religiosa.
Amb tot, a més, cal recordar que el Principat no és un Estat laic com ho pot ser França. A tot estirar, Andorra és aconfessional amb unes relacions privilegiades amb l’Església catòlica. Una relacions que es primen, també, per via de l’esmentat article 11 de la Constitució i que han portat a la signatura d’un concordat entre l’Estat andorrà i el Vaticà que té rang de tractat internacional, amb la qual cosa, no es pot obviar aquest fet. Alhora, però, tampoc es pot discriminar una religió respecte d’una altra. La solució, per molt que sembli, no és pas fàcil del tot.