La decisió l’ha comunicat el Govern a través d’un comunicat just quan se celebrava al Consell General una junta de presidents en què aquesta qüestió s’havia de posar sobre la taula. Més enllà de la tibantor entre els grups que donen suport a l’executiu, que no haurien en tot cas collant prou com perquè la sang arribés al riu, el posicionament contundent i amb raó tant del grup socialdemòcrata com de Terceravia deixava en molt mal lloc el Govern. I això sense tenir en compte una eventual repercussió penal. Perquè, com a mínim de la redacció de l’edicte, quedava clar que l’executiu pretenia pagar 75.000 euros per una feina que ni li correspon ni té la potestat legal de fer-la.
El Govern ha assegurat que la decisió de fer marxa enrere i deixar sense efecte l’adjudicació controvertida s'ha adoptat amb la voluntat que siguin les institucions públiques del sector financer que, si ho consideren escaient, facin arribar la informació oportuna al voltant d'aquesta Llei al Consell General per tal que els grups parlamentaris puguin desenvolupar la seva tasca al voltant del text normatiu. El criteri de Govern publicat el passat mes de març, recorda el comunicat, preveia que l'executiu, conjuntament amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i la Unitat d'Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), hauria d’aportar informació addicional a aquesta normativa als grups parlamentaris per tal que aquests consideressin o no fer esmenes al text.
El criteri en qüestió va ser, justament, un dels elements que van posar entre l’espasa i la paret el propi Govern. L’executiu no veia clara en cap moment la proposició de llei. Però no va tenir la força, la fermesa o la valentia necessària de parar els seus suports parlamentaris. La proposició va néixer inicialment de la voluntat reguladora de Ciutadans Compromesos. Però també s’hi va implicar, i molt, el president de la comissió legislativa de Finances, el demòcrata David Montané. Davant d’això, el Govern va emetre un criteri de sí però no i a més deixava pal·lès que es buscava “aportar informació complementària als grups parlamentaris a fi que puguin, si ho consideren oportú, esmenar l'actual Proposició per assolir els beneficis que pretén minimitzant-ne els riscos”.
El Govern manté que “en cap cas tenia la voluntat d'anar més enllà de les seves competències. Al contrari, l'objectiu era aprofundir sobre aspectes tècnics, com ara l'encaix amb la normativa andorrana, amb les directives europees associades al sector financer i amb les normes de lluita contra el blanqueig de capitals d'aquest text tan específic”. Així i tot, el redactat de l’edicte d’adjudicació de l’assessorament es va intitular “desafortunadament” ‘elaboració d’esmenes’, el que va deixar en evidencia l’executiu i ha generat “una polèmica que no desvirtua l’oportunitat i necessitat d’una contractació com la que es volia portar a terme”.
Fonts properes als grups parlamentaris de la majoria van mostrar la seva indignació perquè, entre altres coses, asseguraven que l’edicte anunciador de la contractació en qüestió evidenciava que massa sovint des de l’edifici administratiu de Prat de la Creu es fa i es desfà, fins i tot en l’àmbit legislatiu, deixant al marge o passant per sobre de la voluntat del legislador. En altres paraules, que el Govern mana sobre totes les coses i malgrat la presumpta separació de poders. La marxa enrere, entenia ja fa dies l’oposició, era la única sortida que tenia el Govern davant un episodi tan flagrantment clar.