Pintat ha reconegut que un dels detonants de la renúncia es troba en el fet que ell no volia liderar novament el projecte. Recorda que acumulava ja vuit anys com a cònsol i, posteriorment, vuit com a conseller general -primer amb Liberals i després amb Terceravia en dues “legislatures molt dures, primer amb la intervenció de BPA i després amb la pandèmia”-. “Arriba un moment que penses que cal buscar alternatives, que cal trobar un substitut, un cap de llista però a vegades es fa difícil”, indica. I això hauria succeït.
Pintat deix clar que “si s’hagués pogut trobar un relleu”, Terceravia hauria saltat a l’escena electoral. “No ha estat el cas. Ha costat; som partits nou i no és tan evident fer-ho, sobretot per la magnitud dels temes que es toquen avui dia”, indica. I, argumentat que “un partit ha de ser conscient que no tot és buscar la cadira perquè sí”, es va acabar prenent la decisió: “Quan un no és capaç de tancar coses coherents, el millor és fer una reflexió”.
Al seu entendre, la sortida no passava per buscar acords o coalicions amb altres formes. Menys encara amb les que aquests anys han estat a Govern. “Amb els posicionaments que hem mantingut al Consell, segons quins pactes i aliances, per nosaltres estaven fora de lloc”, ha afirmat, tot recordant no sense un cert to crític que “l’executiu de coalició s’ha disgregat però tothom ha corregut a fer acords”. Admet que “la nostra postura aquests anys potser no s’ha entès”, però defensa que “és la que tocava”.
I, malgrat tot, deixa clar que es va intentar fins al final tancar un projecte coherent. “Hi havia opcions sobre la taula i es va treballar una proposta i si podia pilotar-la algú que no fos jo. Això no ha estat possible. I vista la meva trajectòria, no creiem oportú concórrer als comicis si no hi ha unes garanties”, ha desgranat Pintat.
El líder de Terceravia alerta, però, que ningú enterri abans d’hora el seu partit. “No se’ns pot donar per morts”, afirma. Així, té clar que “col·laborarà” en aquest procés de “reflexió” per reforçar la formació de cara al futur. I es mostra convençut que hi haurà, al desembre, candidatura per a les comunals. “Són escenaris diferents. L’àmbit nacional és més complex. El comunal, en ser més proper, genera més il·lusió i crec que també tenim més experiència en aquest àmbit. També tenim un equip al comú i les ganes i la voluntat són de continuïtat”, ha destacat.
Sobre el seu futur, explica que, a curt termini, la voluntat és “tornar a les meves activitats particulars” i, per tant, deixar la primera línia d’una política que, això sí, “porto a la sang”. Per això, no marxarà del tot. “Una altra cosa és a quin nivell haig d’estar”, comenta. El que deixa clar que vol col·laborar a “reposicionar el partit, tant Terceravia com Unió Laurediana per estructurar-nos d’una altra forma”.
De cara als comicis, també llança una altra advertència: seran els partits els que hauran de guanyar-se, si s’escau, els vots dels electors propers a Terceravia. “Quan un no concorre, ha de ser respectuós amb qui participa, però els vots són dels ciutadans i ells faran els que voldran”, apunta. Per tant, deixa clar que “no donaré cap consigna”.