En el discurs que ha pronunciat, en aquesta ocasió, des de la Sala d’exposicions de Govern, Espot ha començat referint-se a les manifestacions que hi ha hagut des del passat 31 d’octubre a favor d’un habitatge digne. Aquesta és la principal preocupació de la població i el cap de l’executiu ha remarcat que “ més enllà de les eleccions, l’expressió de les expectatives, els neguits i els desitjos de la ciutadania ha sabut trobar altres camins: per mitjà de la societat civil organitzada, en el marc del diàleg econòmic i social, a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials i -evidentment també- fent ús dels drets d’expressió i manifestació”. En aquest sentit, ha afegit que “poques vegades abans Andorra s’havia expressat de manera tan plural”.
És conscient que “no és senzill recollir tortes aquestes veus diverses i trobar un denominador comú”. Per aquest motiu, ha remarcat els esforços que han fet des del Govern per trobar els equilibris entre “creixement i qualitat de vida, entre dinamisme econòmic i inclusió social i entre progrés i benestar”. Espot ha volgut treure pit del “gran acord transversal de totes les forces polítiques presents al Consell General en matèria d’habitatge. Un acord que demostra que el consens al tomb de les grans qüestions que preocupen als nostres conciutadans és possible”. Remarca que “es dona protecció a les persones que viuen en pisos de lloguer i que ofereix un horitzó de seguretat durant unss anys en què se seguiran posant en pràctica tota una sèrie de mesures per pal·liar la manca d’habitatge a preu assequible”.
“Si el consens ha estat possible -i ha de seguir sent possible- en una qüestió crucial i complexa com la de l’habitatge, també ho ha de ser en tots aquests altres fronts”
Xavier Espot considera imprescindible estendre aquest consens a tres qüestions importants que vol abordar durant el 2024. Un d’aquests reptes és la reforma per fer sostenible el sistema de pensions de la CASS, la modificació a fons de la regulació de la inversió estrangera i trobar un equilibri entre el desenvolupament urbanístic i la protecció del medi natural i del paisatge. “Si el consens ha estat possible -i ha de seguir sent possible- en una qüestió crucial i complexa com la de l’habitatge, també ho ha de ser en tots aquests altres fronts”.
El cap de Govern també ha aprofitat per parlar del poder adquisitiu de les famílies i de com la cistella de la compra s’ha encarit aquest any respecte al 2022. Patronal i sindicats no s’han posat d’acord per l’increment dels salaris i davant d’aquest fet ha dit que “no hem volgut defugir de la nostra responsabilitat i és per això que hem decidit incrementar el salari mínim i les pensions de solidaritat fins a dos punts per sobre de l’IPC. També hem decidit tirar endavant un projecte de llei, que com a mínim, estableixi augments obligatoris per a tots els salaris situats per sota del mitjà, és a dir, fins a uns 2.500 euros mensuals”. Afegeix que “això permetrà conservar el poder adquisitiu de més de la meitat dels assalariats del país”.
“L’ACORD AMB LA UE NO S’HA DE VEURE COM UN CANVI RADICAL”
L’acord d’associació amb la Unió Europea també ha tingut el seu espai en el discurs i ha aprofitat per fer una mica de campanya a favor del sí en el referèndum que ha de tenir lloc a finals del 2024. Té clar que aquest “serà un any per redefinir les relacions amb l’entorn”. Després de tancar l’acord polític “ara venen setmanes i mesos en què tindrem l’oportunitat d’explicar i revisar tot el contingut”. Reconeix que “la complexitat genera dubtes i que cal fer una tasca intensa d’informació”. Diu que hi haurà temps per aclarir-ho tot i “desfer els malentesos” i insisteix que permetrà a Andorra continuar tenint el control de qüestions per a nosaltres cabdals com les fronteres, la immigració i la fiscalitat i que – a la vegada- permetrà als andorrans treballar, estudiar, fer negocis i desenvolupar una carrera professional en l’entorn europeu”.
Espot ha remarcat davant la ciutadania que “l’acord d’associació no s’ha de veure com un canvi radical o com un capgirament de l’orde conegut de les coses. Ans al contrari, és la conseqüència de més de 30 anys de relacions entre Andorra i la Unió Europea, que van començar quan el Govern de Josep Pintat va negociar l’acord duaner a finals de la dècada de 1980”. Abans d’acabar ha tingut un record per qui va ser cap de l’executiu, Toni Martí i que va morir encara no fa dos mesos.