Des de les instal·lacions de Radio Andorra, el màxim mandatari governamental s’ha referit especialment a qüestions relatives amb la problemàtica de l’habitatge però també ha tractat temes d’impacte econòmic com els salaris i el poder adquisitiu o l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), sobre el qual ha dit que “la millor manera de mantenir l’ ‘statu quo’ és un ‘sí’”. El text negociat amb la Comissió Europea, segons Espot, “és la millor manera de conservar el que tenim i anar cap a horitzons més pròspers i competitius”. Durant més d’una hora i mitja, i amb Esther Vila, Olivier Bracque, Maria Carme Lamelas i José Antonio Espejo com a ‘entrevistadors’ delegats de la Visura Ciutadana, Espot no ha aportat absolutament res de nou. Reflexions sobre el mateix. Mateixes preguntes iguals respostes.
Encara que sense dir-ho, i per contraposar-se a les tesis de Concòrdia, el mandatari governamental ha sortit a defensar la inversió estrangera i, també, les mesures projectades en la denominada llei òmnibus
El màxim responsable de l’executiu ha dedicat tot un primer bloc molt important a aspectes relatius a l’habitatge, i sense que se li hagi fet cap pregunta directa -sí que se li ha demanat sobre l’especulació immobiliària- ha fet una ferreny defensa de la inversió estrangera tot i deixant clar que n’hi ha hagut de nociva, però tot refermant que “hi ha molta gent que fa les coses bé”. Sense cap mena de dubte, Espot feia una contraposició amb el principal partit de l’oposició, una Concòrdia que els darrers temps està posant molt el focus en la inversió estrangera immobiliària com a element de distorsió del mercat de l’habitatge.
Les dificultats en matèria habitacional, ha indicat el mandatari executiu, “no obeeixen només a l’especulació immobiliària” i menys encara a la inversió estrangera. També influeixen, ha dit el cap de Govern, aspectes com el fet que “el darrer decenni pisos de lloguer residencial han passat a allotjament turístic” o el fet que els models de família “també estan canviant” i, per exemple, ha crescut la ‘família unipersonal’. I en aquest marc, i deixant clar que no hi pot haver només una solució, Espot ha defensat les mesures que està impulsant el Govern a través de la llei òmnibus, que està a tràmit parlamentari per tal que “la gent del nostre país pugui viure al nostre país i de forma digna”.
El mandatari governamental, que ha deixat clar que “la problemàtica de l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica estructural”, ha reconegut que a Andorra aquesta complicació habitacional “té una cruesa especial” perquè si bé en els països de l’entorn, moure’s deu quilòmetres amunt o avall no té conseqüències, al Principat suposa haver de marxar del país amb l’impacte fronterer i fiscal que això comporta. Espot ha explicat que abans de final d’any hi haurà al mercat 70 pisos de lloguer assequible i que aquesta xifra s’elevarà a entre 400 i 500 en el que resta del mercat més uns 600 habitatges actualment dedicats a allotjament turístic que podrien tornar al residencial.
Amb tot, segons el cap de Govern, el més important ara mateix és que el 80% de les persones que viuen de lloguer estan “protegides” gràcies a les pròrrogues contractuals que s’han anat acordant, i que s’allargaran fins al 2027. El dirigent governamental ha explicat també que es mantindran contactes amb els bancs per poder dissenyar un programa, millor que el que es manté actiu però només ha obtingut una desena de demandes, perquè els ciutadans que ho desitgin, i especialment aquells joves que es vulguin emancipar, puguin accedir a la compra d’un habitatge amb unes línies de finançament avalades per l’administració.
Contactes amb els bancs per poder dissenyar un programa realista per facilitar a la població, i especialment als joves que es volen emancipar, poder accedir, si així es vol, a habitatge… de compra
El que està clar, ha vingut a dir un Espot que ha apuntat que es gravarà més la plusvàlua procedent de la inversió immobiliària o que en certa manera ha culpat “el rebot post pandèmia, que ha tingut coses bones” de l’alta demanda d’habitatge, és que no hi haurà quotes d’habitatge de lloguer assequible en les noves promocions ni topalls en els preus dels arrendaments. El cap de Govern ha estat demanat per les dues coses, i considera, de diferent manera, que les dues coses són molt arriscades i poden desincentivar els promotors de seguir construint.
Per tant, abans que obligar a destinar un percentatge de la promoció a lloguer assequible “són de la via de la contribució econòmica, que paguin més” i que sigui l’Estat que pugui usar els diners com millor consideri. Alhora, cal ser “molt curosos” en establir llindars perquè “potser sí que calmaran els ànims a curt termini però acabarà empitjorant la situació a mitjà o a llarg termini” perquè farà fer marxa enrere a impulsors de noves iniciatives immobiliàries o a propietaris d’habitatges que deixaran de sortir al mercat.
PODER ADQUISITIU I UE
Quant al bloc salarial, Espot ha destacat que mentre els darrers anys el salari mínim interprofessional s’ha apujat un 32% el cost de la vida ‘només’ s’ha incrementat un 16%. Per tant, “hem revaloritzat la capacitat adquisitiva dels salaris més baixos”, tot passant en poc temps de 1.080 euros a 1.450. El mandatari demòcrata ha destacat que per al 2025 el sou mínim s’incrementarà el doble del que fixi l’IPC i, de fet, els salaris més baixos “sempre s’apujaran més que l’IPC”. I aquest paràmetre servirà també, ha indicat, per a les pensions. I és que a parer del dirigent taronja cal una “revalorització de salaris però no podem oblidar la gent gran”.
“La millor manera de mantenir l’ ‘statu quo’ és un ‘sí’ a l’acord d’associació perquè el que obre un escenari completament nou i desconegut és un ‘no’” perquè “quan renegocies alguna cosa, i més amb un actor com la UE, sempre és a la baixa”
A preguntes dels membres de la Visura Ciutadana -una part de les qüestions venien suposadament de la ciutadania però certs comentaris o repreguntes els feien els propis intervinents- Espot, que ha lamentat el que considera que és “una confusió” sobre un encariment desmesurat del cost de la vida, ha admès que potser cal ajustar algunes deduccions relatives a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i, també, que probablement es pot pensar en elevar el mínim exempt de gravar pel mateix tribut.
Evidentment, sobre Europa s’ha mostrat del tot partidari del text tancat -encara que no del tot, ha tornat a insistir- amb la Comissió Europea i ha deixat anar un rotund: “La millor manera de mantenir l’ ‘statu quo’ és un ‘sí’ a l’acord d’associació perquè el que obre un escenari completament nou i desconegut és un ‘no’” al text pactat amb Brussel·les. Espot ha estat contundent en afirmar que “quan renegocies alguna cosa, i més amb un actor com la UE, sempre és a la baixa” i en demanar a la ciutadania que “no es deixi portar per cants de sirena i alarmismes”.
Per al mandatari governamental, el que s’ha pactat amb Europa és el millor per tirar endavant encara que “em puc equivocar” i malgrat que té “beneficis i inconvenients” el que s’explica, i els diners que s’inverteixen, es fa amb la voluntat de satisfer “l’interès general”. Alhora ha volgut passar “un missatge de tranquil·litat: ni la immigració ni la fiscalitat quedaran compromesos amb l’acord d’associació”. Si mai hi ha un increment impositiu, això serà degut “a una decisió sobirana del Consell General” i “és fals que es deixarà entrar tothom”.
I després de lamentar que ens trobem “en l’era de la desinformació i de la deslegitimació dels responsables polítics”, ha encetat un breu bloc denominat social per parlar, fonamentalment, d’avortament, valoració de la discapacitat i creixement sostenible o no. En qualsevol cas, no ha aportat cap novetat a banda d’assegurar que caldrà “dotar de més recursos la comissió (CONAVA)” i “canviar el mètode de valoració de la discapacitat”. Els dos aspectes, però, d’una manera o altra, i a través d’un o altre dirigent governamental, ja s’han anat apuntat prèviament.
AVORTAMENT I INVERSIONS
Sobre la interrupció voluntària de l’embaràs ha deixat clar que “voler mantenir el nostre sistema institucional i que es pugui practicar avortaments a Andorra no és possible, no és compatible”. Ara bé, la situació actual tampoc és acceptable i encara “es pot avançar molt”. Amb el SIAD i les mesures implantades els darrers temps “no n’hi prou”. D’aquí que l’objectiu per aquesta legislatura és poder aconseguir que quedi totalment despenalitzada la dona i que aquella que necessiti o triï avortar obtingui “un rescabalament econòmic” per poder anar a interrompre l’embaràs a l’estranger.
Uns 80 milions d’euros per construir i equipar el nou hospital i entre 20 i 25 milions més per a la nova línia de connexió elèctrica amb Espanya
Sobre el creixement del país, i com ja havia dit en alguna altra ocasió, “amb els recursos actualment existents no podem créixer massa més” i qüestions o equipaments com els sanitaris o els energètics comencen a plantejar dèficits. D’aquí que caldrà invertir uns 80 milions d’euros en un nou hospital i els metges de més de què caldrà dotar-lo i per fer la nova connexió elèctrica amb Espanya, recentment acordada vist que l’actual només podria veure incrementada la demanda en un 15%, caldrà desemborsar entre 20 i 25 milions d’euros.
I tornant al volum poblacional, “el decreixement no és la nostra filosofia”, perquè econòmicament tampoc seria una bona recepta segons que ha indicat Espot, però “entre créixer molt i no créixer” s’ha de buscar la fórmula per créixer moderadament. D’aquí que s’han tornat a fórmules “similars a les d’abans de la pandèmia” en matèries com les quotes d’immigració o el reagrupament familiar. I és que Andorra necessita nous residents, “però no pot acollir tots els ciutadans del món”.
Comentaris (56)