Espot ha estat el primer dels dos candidats a intervenir en el debat d’investidura. I ho ha fet anunciat aquestes dues propostes de pacte d’Estat sobre dos temes que, ha deixat clar, seran cabdals aquesta legislatura. “Són àmbits de gran abast que marcaran l’esdevenir de les generacions futures”, ha avisat. El primer, la negociació amb la Unió Europea. Sobre aquest punt, ha avançat que “proposaré reeditar el pacte per la UE sense que el passat hagi de condicionar el futur”, tot defensant que l’acord de la passada legislatura “va donar resultats satisfactoris”.
Espot ha defensat la feina feta fins ara en la negociació amb la UE: “Hem constatat que les demandes d’adaptació han estat més que raonablement rebudes per les institucions europees”
Aquest tindria diferents “condicions prèvies”. Entre elles, “anar més enllà dels límits del Consell”. És a dir, obrir-se a la participació de forces ara mateix extraparlamentàries, com Liberals o Terceravia. “Si volem un diàleg franc, els hem d’incloure”, ha indicat. Ha de ser, ha comentat, “un acord econòmic i social i amb un flux d’informació efectiu en tots dos sentits”.
Sobre l’acord d’associació, ha defensat que “s’ha de valorar un cop estigui negociat” i ha deixat clar que “ha de permetre la participació d’Andorra en el mercat interior de forma gradual i equilibrada, respectant les especificitats del país”. Espot també ha volgut treure pit dels resultats assolits fins ara en la negociació amb l’organisme comunitari. “Hem constatat que les demandes d’adaptació han estat més que raonablement rebudes per les institucions europees”, ha recordat. A la vegada, ha posat en relleu que “la legislació europea fa dècades que ens afecta” i, per tant, “el debat no és homologació sí o no”, ja que “fa dècades que ho fem de grat o per força”. Així doncs, segons ha afirmat, “el debat hauria de ser com ho farem per diferenciar-nos, per competir, per ser únics”.
El segon dels pactes d’Estat proposats fa referència a la reforma del sistema de pensions. També, ha apuntat, obert a grups no presents al Consell. Espot ha recordat que ja hi ha un treball previ fet la passada legislatura. A la vegada, ha avisat que Demòcrates comparteix bona part de les propostes ja posades sobre la taula pel consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Així doncs, ha deixat clar que “som partidaris d’un augment progressiu de les cotitzacions i d’un endarreriment quirúrgic de l’edat de jubilació”. I, també, l’impuls de plans complementaris a les empreses i de “l’estalvi individual”.
Al llarg d’un discurs d’uns noranta minuts, Espot ha desgranat altres aspectes del programa amb el qual opta a continuar quatre anys més al despatx central de l’edifici administratiu. Vinculat a la CASS, també ha apuntat les línies mestres que ofereix en matèria de salut pública, amb l’aposta ferma per “consolidar la reforma sanitària i la instauració de la via preferent”, també amb una “major digitalització” tot posant en marxa la recepta electrònica. A la vegada, es treballarà per reduir les estades hospitalàries apostant pels tractaments domiciliaris i per un sistema d’atenció integral als pacients oncològics. A banda, “caldrà abordar l’ampliació de l’hospital de Meritxell i la millora en profunditat del servei d’urgències”.
Espot ha volgut també refermar la voluntat d’avançar en “la reforma del tractament penal de l’avortament”, tot advertint, això sí, que “cal conciliar dos objectius als quals no estem disposats a renunciar: els drets sexuals i reproductius de les dones i el manteniment del coprincipat parlamentari”. Així, ha avançat que “la nostra proposta consisteix a eximir de responsabilitat penal qui decideixi interrompre de forma voluntària l’embaràs dins d’unes determinades condicions i supòsits” i s’ha mostrat “segur que des de la cooperació lleial podrem trobar un encaix que ens permeti avançar de forma significativa en aquest àmbit”.
En polítiques d’habitatge, ha apostat per incrementar el parc públic del Govern i ha avançat que es demanarà un crèdit extraordinari de 50 milions per comprar i reformar immobles
Pel que fa a les polítiques d’habitatge, ha insistit que “cal combinar accions a curt termini amb una política a llarg termini”. Justament, ha alertat que les mesures adoptades els darrers anys “han desincentivat la construcció de pisos de lloguer” i ha remarcat que “l’Estat s’ha de dotar un parc públic”. Per això ha avançat que continuaran adquirint immobles i fent accions. Una tasca que es tirarà endavant amb un crèdit extraordinari de 50 milions d’euros.
A nivell del poder adquisitiu, ha reiterat el compromís d’incrementar el salari mínim fins a assolir l’estàndard marcat per la Carta Social Europea: el 60% del sou mitjà. El líder ‘taronja’, però, s’ha mostrat partidari que la negociació de les remuneracions es faci via convenis col·lectius entre empresaris i treballadors. Un punt que “volem potenciar i incentivar”, tot advertint que el principal escull, al seu entendre, és el poc pes dels sindicats al sector privat.
En l’àmbit energètic, Espot ha explicat que es vol promoure “un sistema tarifari” a FEDA que “permeti més flexibilitat per als consumidors, tot rebaixant els preus”. Paral·lelament, s’avançarà en projectes com el parc eòlic del Maià o l’ampliació de les xarxes de calor, amb una de nova al Pas de la Casa i la implantació de biomassa a la d’Incles.
En matèria de transport, Demòcrates aposta de forma clara per un sistema segregat de mobilitat entre Escaldes i Sant Julià que “descongestionaria les vies més transitades del país i seria la base d’una xarxa entre el Principat i la Seu d’Urgell”. També es continuarà invertint en carreteres, amb els 18 milions previstos per a la desviació de la Massana i completant, així ho ha assegurat, el vial lauredià. I ha indicat que s’estudiarà si, via el Banc Europeu d’Inversions, es pot trobar finançament per fer arribar el tren a Andorra o desdoblar la carretera de sortida cap a França per la zona de la Solana.
Altres aspectes abordats durant l’al·locució han estat l’ús del català, amb la promesa d’una nova llei per “incentivar el seu coneixement i ús a tots els àmbits de la vida social” o la millora de la situació de les persones amb discapacitat. S’ha referit també a la digitalització de l’administració i dels tràmits, a l’impuls de producció audiovisual pròpia del país o a la necessitat d’apostar per un model d’economia circular, entre altres aspectes.