Espot i Martí de cap a la comissió d’investigació de la derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’

Formacions catalanes amb representació al Congrés sol·liciten la compareixença de l’actual cap de Govern i el seu antecessor i també de representants de BPA, del FinCEN i d’integrants de la policia patriòtica que van actuar al Principat

Toni Martí i Xavier Espot durant el traspàs de poders el 2019. sfga

Xavier Espot i Toni Martí podrien haver de comparèixer davant la comissió d’investigació constituïda al Congrés espanyol per mirar d’aclarir, entre altres coses, la derivada andorrana de la denominada ‘Operació Catalunya’. Els dos darrers cap de Govern d’Andorra són dos dels noms que les formacions polítiques catalanes que promouen el treball parlamentari han sol·licitat poder escoltar. La llista de noms és molt elevada i en els propers dies s’hauria d’acabar de fer el filtre per saber qui acaba sent citat formalment.

Sobre la taula hi ha potser dos centenars de noms. A banda d’Espot i Martí, demanats per Esquerra Republicana (ERC), hi ha molts altres noms que tenen relació directa amb el Principat. La petició signada per ERC o Junts inclouen, per exemple, l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel o els dos antics màxims accionistes de l’entitat bancària ara en resolució, els germans Higini i Ramon Cierco. Els llistats inclouen noms com els dels exagregats d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso i Bonifacio Díez Sevillano, que serien dos dels integrants de la denominada ‘policia patriòtica’ que estan directament vinculats al Principat. També es reclama la presència per més d’un dels grups polítics amb representació al Congrés de José Manuel Villarejo.

En marxa la comissió que ha d’investigar al Congrés la derivada andorrana de l’‘Operació Catalunya’

Evidentment, hi ha noms sol·licitats i que caldrà veure si s’acaben confirmant com els de Mariano Rajoy i antecessors seus com José María Aznar o Felipe González. De polítics que haurien tingut alguna mena de vincle amb actuacions que van afectar Andorra hi hauria des de Jorge Fernández Díaz, exministre d’Interior, a un home que pot ser clau com l’exsecretari d’Estat de Comerç espanyol Jaime García Legaz, que va ser a Soldeu poc després de l’esclat de la deixa de Jordi Pujol. L’exsecretari d’Estat espanyol de Seguretat Francisco Martínez.

Hi ha personatges de rellevància pública com el detectiu Francisco Marco, l’expresident del Barça Sandro Rosell o l’empresari José María Clemente, que va fer passar diners presumptament del narcotràfic per comptes andorrans que també formen part dels llistats de compareixents hipotètics. I diferents càrrecs de rellevància a nivell americà que van tenir un vincle directe amb el ‘cas BPA’ com l’exagent de l’FBI Marc Varri, l’exagregat d’Economia a l’ambaixada americana a Espanya Anton Smith i, sobretot, la persona que va signar la ‘notice’ del FinCEN, la directora d’aquest organisme el 2015 Jennifer Shasky Calvery.

DOCUMENTACIÓ

Evidentment, no només es demanen persones per comparèixer, que també i és nucli essencial de tot plegat. Però les formacions també poden sol·licitar que es requereixi documentació de diversa naturalesa. I és en aquest marc que, per exemple ERC, sol·licita totes les comunicacions entre el Sepblac i la UIFAnd, i també amb el FinCEN. O amb la resta de serveis d’intel·ligència financera que impliquin polítics catalans.

La documentació que se sol·licita també és molt voluminosa, com per exemple tot de gravacions realitzades per Villarejo. O la famosa conversa del restaurant barceloní ‘La Camarga’ entre una exparella de Jordi Pujol Ferrusola i l’antiga màxima dirigent del PP català Alícia Sánchez Camacho, per exemple. Certament, s’ha d’acabar d’afinar allò que crea consens entre totes les forces o no les crea. Per exemple, i per no entrar en un enfrontament directe, el PSOE no demanarà la presència com a compareixent de Mariano Rajoy.

No obstant, la previsió és que amb diferents conteses electorals a tocar a l’Estat espanyol, la comissió faci força rebombori. Les conclusions que s’extreguin del treball parlamentari, si revelen indicis delictius, podrien acabar-se elevant a la fiscalia que pertoqui per tal que analitzi el cas i posi en marxa, si escau, les accions judicials que es considerin oportunes.

Etiquetes: