Espot ha participat aquest dimarts en una ‘Trobada informativa’ a Madrid organitzada per l’agència de notícies Europa Press durant la qual ha fet una radiografia de la situació actual del país. Ha repassat els canvis econòmics i financers viscuts els darrers anys en el camí de la “transparència i l’homologació” internacional i ha tret pit del creixement sostingut de l’economia, al mateix temps que ha reconegut la necessitat d’abordar “reptes” com la problemàtica de l’habitatge, la diversificació o la sostenibilitat. I, a la vegada, ha aprofitat l’espai per defensar, un cop més, a capa i espasa -i lamentant les “fake news” i la “desinformació” a les xarxes socials- l’acord d’associació pactat amb la Unió Europea.
“Sé que són temps difícils a l’hora de contrarestar les notícies falses o algunes informacions a les xarxes socials, però confio en l’encert i la intel·ligència de la ciutadania i que, al final, veuran que allà on s’ha girat l’esquena a Europa les conseqüències no han estat positives”, ha manifestat el cap de l’executiu en una ‘Trobada Informativa’ organitzada per l’agència Europa Press
“Els qui tenim responsabilitats hem de pensar a deu, quinze o vint anys vista i donar al país les fortaleses necessàries per a quan arribin moments difícils. No hi ha cap altra alternativa que aquest acord, que ens donarà un empara i una seguretat que actualment no tenim”, ha remarcat el cap de Govern, que també ha recordat que el document està ara a la taula del consell de la UE, que ha de validar-lo i, també, decidir si és mixt o no. És a dir, si conté disposicions que afectin competències que els Estats membres encara no hagin cedit a l’organisme comunitari. En aquest cas, per a la seva ratificació el procés seria més llarg, ja que no només caldria l’aprovació del Parlament Europeu sinó també de totes les cambres dels diferents països. En aquest sentit, Espot s’ha mostrat confiat que la decisió no es demorarà gaire temps més.
El mandatari confia que aquesta es produirà al llarg de la primavera. “Crec que no soc massa optimista perquè ja fa un any que tenen l’acord sobre la taula. De fet, la idea era que es tanqués sota la presidència d’Hongria. No ha estat possible, però crec que està entre les prioritats de la presidència de Polònia”, ha comentat Espot durant la trobada informativa. Així doncs, els càlculs del Govern passen ara per tenir la resposta definitiva sobre la qualificació del conveni -i, per tant, la dada clau per saber quin calendari hi ha al davant- abans de finals de juny.
I és que, cal recordar, aquest punt serà clau per determinar quan es convoca el referèndum a Andorra. Una consulta amb la qual el màxim responsable de l’executiu s’ha tornat a comprometre, al mateix temps que ha defensat aferrissadament la necessitat de votar favorablement a l’acord. Un ‘no’, ha advertit, tindria greus conseqüències. “Si el refusem, la UE ens demanarà llavors renegociar els acords sectorials com li ha passat a Suïssa i serà des d’una perspectiva menys beneficiosa”, ha assegurat. Per tant, entén que “la millor forma perquè Andorra segueixi sent el que som ara és fer aquest pas”.
Un pas que, ha apuntat, no només beneficiaria Andorra. Així, al seu entendre, també seria beneficiós per a Espanya i França i, especialment, per a les regions pirinenques properes al Principat. “En aquest entorn rural, despoblat, hi haurà moltes possibilitats de creixement, per exemple, fomentant la mobilitat laboral”, ha explicat. Així, ha indicat que, amb l’acord d’associació, “podrem ser un motor dels Pirineus”.
Espot ha indicat que, amb el conveni, “hi ha avantatges i, també, desavantatges com ara haver d’implementar tot el cabal comunitari”, però ha posat en relleu que, actualment, “ja hem de transposar moltes directives europees sense capacitat de negociar-les”. En canvi, amb l’acord d’associació, “tindrem un comitè mixt en el qual podrem incidir sobre algunes normes”. Així doncs, això esvaeix, en la seva opinió, un dels arguments esgrimits pels partidaris del ‘no’: la pèrdua de sobirania. També ha indicat que, pel que fa a la immigració, “mantenim un sistema selectiu i amb quotes, una especificitat que se’ns ha reconegut i que no té precedent”. Per això, ha defensat que “seguirem tenint les altes quotes de seguretat ciutadana actuals”. Per últim, ha recordat que no caldrà fer canvis en el sistema tributari, ja que “la fiscalitat es va deixar fora des del moment que es va donar el mandat de negociació”.
En definitiva, Espot ha insistit que el vot favorable a l’acord és la millor elecció. “Hem cedit en algunes coses, però són assumibles, no posen en risc els valors que tenim com a país i queden a bastament compensades pels avantatges que tindrem”, ha afirmat. Sobre l’actual estat d’opinió més proper al ‘no’, s’ha volgut mostrar optimista: “Sé que són temps difícils a l’hora de contrarestar les notícies falses o algunes informacions a les xarxes socials, però confio en l’encert i la intel·ligència de la ciutadania i que, al final, veuran que allà on s’ha girat l’esquena a Europa les conseqüències no han estat positives”.
UNA ECONOMIA QUE RUTLLA
En la seva intervenció inicial, Espot ha aprofitat per repassar l’evolució del país des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat i ha aprofitat per treure pit del fet que “tenim una economia sòlida”, tot recordant que la previsió és tancar el 2024 amb un creixement del producte interior brut del 2,6%, per sobre de França i altres països de la Unió Europea i molt a prop de l’espanyol. A la vegada, ha defensat que “tenim unes finances sòlides, sense dèficit públic i amb un endeutament controlat i una pressió fiscal del 25,9%, molt competitiva”. Això, ha insistit, demostra que “hem fet una gestió positiva i ho reconeixen l’FMI i les agències de ràting”.
El cap de Govern, però, ha volgut posar en relleu que el país és atractiu per altres motius que no pas el sistema tributari moderat. “La fiscalitat no és l’únic interès que suscitem”, ha declarat, tot recordant que “som dels països més segurs del món, amb un dels índexs de criminalitat més baixos; tenim una salut pública de qualitat i una estructura educativa única així com bones connexions amb Madrid, Barcelona i Tolosa”. Per tant, “els nostres avantatges competitius van més enllà que els impostos”.
Espot s’ha mostrat convençut que l’aprovació de la llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge permetrà abordar el problema del mercat de lloguer traient més pisos al mercat
Sí que ha reconegut, però, que el creixement econòmic també ha comportat problemes. Un, el fet que “ha redundat especialment a sectors que ja estaven madurs i que requereixen molts recursos i treballadors estrangers”. Per tant, ha apuntat que “un repte és que cal que aquest creixement sigui més divers i plural; hem de tenir l’encert i la capacitat d’afavorir noves activitats que aportin més valor afegit, com ara en els àmbits de la salut, el benestar, els esports o la biotecnologia”. Això també ha de permetre “donar sortides professionals al país als nostres joves”.
Un altre problema generat és la dificultat d’accés a l’habitatge, repte que se suma a altres com “la diversificació econòmica, el canvi climàtic, la transició energètica o la digitalització de l’administració”. Espot ha admès que “vivim un procés de gentrificació, també un increment del cost de la vida i una acceleració del creixement urbanístic que requereix més reflexió i més planificació”. La solució, ha defensat, és la llei òmnibus que, ha afirmat, “permetrà augmentar el gravamen sobre la inversió estrangera immobiliària i treure més pisos al mercat de lloguer”.
Preguntat sobre el sector financer, Espot ha expressat optimisme. “Veig un futur pròsper si acaba sent una realitat l’acord amb UE. Tenim entitats solvents i resilients, que han demostrat que poden competir i créixer en un nou paradigma”, ha manifestat. Això sí, considera clau poder garantir-los mecanismes d’accés a la liquiditat. “Les nostres entitats, legítimament, diuen que està d’acord que el mercat intern s’obri, però demanen condicions d’igualtat”, ha comentat, tot apuntant que és un dels temes que hi havia sobre la taula en les reunions mantingudes dilluns amb el Banc d’Espanya. “Els tres bancs tenen ja autorització per operar al país i, per tant, té tot el sentit que els puguem aconseguir amb aquesta entitat”, ha indicat.
A Espot també se li ha demanat si Andorra tornarà a la cursa per organitzar un Mundial d’esquí. La porta, ha deixat clar el cap de Govern, està totalment oberta. “Hi pensem, tot i que les dues experiències fins ara no han estat fàcils. Cert, també, que molts països no guanyen ni a la primera ni a la segona vegada. Per tant, és qüestió de perseverança”, ha comentat. Al mateix temps, ha avisat que “la decisió no només ens competeix a nosaltres”, ja que també s’ha de valorar amb el sector privat i, principalment, amb les estacions. De ganes, però, no en falten. “No renunciem a aquesta voluntat de lideratge en l’àmbit de l’esquí. Podem competir amb altres destins de referència”, ha assegurat.
Com a conclusió de la trobada informativa, Espot ha apuntat que, de cara al futur, “imagino una Andorra pròspera, amb creixement econòmic i cohesió social”. Aquest objectiu, ha reiterat, “no passa per créixer indefinidament en els mateixos sectors sinó que cal crear nous negocis i activitats, així com oportunitats per als nostres joves”. I, pel que fa al segon punt, la cohesió social, ha remarcat la importància de “garantir que la gent pugui tenir un habitatge digne i una bona qualitat sanitària”.
Comentaris (26)