Aquest dijous en el marc de la visita a AINA, Espot recordava que “l’únic que no puc ser successor de mi mateix sóc jo. Això segur. Per imperatiu constitucional i legal. Però en tot cas jo crec que si alguna cosa ens caracteritza és que seguim gaudint de bona salut. Així ho evidencia l’enquesta de l’AR+I”, deia el mandatari governamental, que afegia que creu que “amb el que ha plogut i amb el que ha caigut durant aquest any estar a frec a frec amb el principal partit de l’oposició demostra que encara hi ha partit després de més de 13 anys de governar i de governar en circumstàncies certament difícils i de fer reformes que no agraden a tothom”.
“No només gaudim de bona salut per aquest motiu, sinó que el nostre partit polític, amb més de 200 afiliats, es caracteritza per tenir persones que compleixen abastament els requisits mínims per poder ser un futur cap de govern o una futura cap de govern. Per tant, des d'aquest punt de vista jo estic tranquil”
Preguntat sobre la qüestió per l’Altaveu, Espot afirmava: “Li puc garantir que en el seu moment engegarem el procés, l’engegarem amb garanties, amb el convenciment que segur que trobarem el millor candidat per seguir governant aquest país si els ciutadans ens fan confiança, però crec que tampoc no és ara el moment per fer-ho”. I és que “jo crec que és molt prematur, estem a l’inici de la legislatura, tot just hem superat un any de legislatura, queden encara tres quarts d’aquesta segona legislatura, queden molta feina per fer, no només el referèndum sobre l’acord d’associació, sinó tota una sèrie d’altres projectes”.
“No només gaudim de bona salut per aquest motiu, sinó que el nostre partit polític, amb més de 200 afiliats, es caracteritza per tenir persones que compleixen abastament els requisits mínims per poder ser un futur cap de govern o una futura cap de govern. Per tant, des d'aquest punt de vista jo estic tranquil”, manifestava un president de Demòcrates a qui, asseguren les fonts, no se li ha posat gens bé que hagi notat algun moviment des d’Encamp tendent, per exemple, a situar l’actual cònsol major, Laura Mas, com una possible aspirant a la successió. El nucli dur encampadà avala més Mas que no pas l’actual ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, que no pot deixar-se’l pas del tot de banda.
NOMS
Però no són ni els noms de Mas ni els de Torres els que hauria esmentat Espot en aquelles incipients converses sobre la successió que hagi pogut mantenir amb el seu entorn. Dos dels noms que hi hauria sobre aquesta llista incipient ja són peces clau de l’actual gabinet. Un, Guillem Casal, ministre de Medi Ambient i Agricultura i portaveu del Govern. L’altre, el negociador de l’acord d’associació. Evidentment, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, sols podria ser candidat si triomfés el ‘sí’ en el referèndum. Espot el té a la llista. I té el suport d’un altre dels pesos pesants del gabinet encara que no formi part oficialment de l’equip ministerial: Sílvia Calvó.
Espot s’ha plantejat la possibilitat que li pogués agafar el relleu l’actual ministra de Presidència i Economia, Conxita Marsol, però considera que ja no està en situació de poder aspirar a la presidència del Govern malgrat que la responsable ministerial també d’Habitatge, encara que ha insinuat més que no seria candidata que no pas al revés, no ha descartat res del tot. La possibilitat d’optar per una dona com a candidata en els temps que corren, també l’observa Espot. I en aquest sentit, el cap de Govern hauria sorprès el seu entorn posant sobre la taula un nom que ningú esperava.
Més enllà de l’actual titular de Medi Ambient o el secretari d’Estat per a la UE i l’ambaixadora d’Andorra a Itàlia, també es contemplarien possibilitats com les de la ministra Marsol o el síndic general Carles Ensenyat
En efecte, es tracta de l’exconsellera general, empresària i actual ambaixadora d’Andorra a Itàlia Clara Pintat. Suposadament, la filla de qui va ser cap de Govern (2005-2009) Albert Pintat està ideològicament molt allunyada d’Espot encara que des de les eleccions generals de l’abril del 2023, Pintat va fer un pas al costat dels Demòcrates i es va allunyar dels liberals, formació a la qual sempre havia estat d’una manera o altra adscrita. Hi ha un element que amoïna o troba molt important l’actual màxim responsable executiu: qualsevol candidat ha de dominar la llengua anglesa. I és el cas de Pintat.
Però també podria ser el cas, per exemple, de l’actual titular de Cultura i Esports, Mònica Bonell. En aquesta incipient llista que Espot hauria comentat al seu entorn més proper, Bonell no hi hauria aparegut com a eventual successora. Però algunes de les fonts consultades no la descarten del tot. Té una àmplia experiència de gestió: comú, Consell i ara Govern. I a nivell de partit, recorden els consultats, suma molt més que resta, perquè és una persona que “passa bé” i sempre ha estat molt implicada en el projecte.
Dos noms més encara que el cap de Govern actual veu amb cert recel per molt que amb un més que amb l’altre l’uneix una molt bona amistat. L’actual síndic general, Carles Ensenyat, i qui va ser ministre de Finances i ara president del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, Jordi Cinca. El segon hi ha molts actors polítics que asseguren que quan arribi el moment, si pot, remenarà la cua per mirar de situar-se en la millor línia de sortida possible. Espot no el contempla. No li encaixa. No creu que sigui un bon candidat.
D’Ensenyat té més dubtes. Especialment, té més dubtes de la voluntat de l’actual primera figura parlamentària sobre si realment voldria aspirar a ser cap de Govern i que el càrrec actual li servís de plataforma per fer el salt. Ensenyat ha assegurat en alguns ambients que no té cap intenció d’assumir un càrrec executiu i que el seu repte i il·lusió era arribar on està abans d’abandonar la primera línia política per dedicar-se plenament a la seva activitat empresarial, professional i personal.
Queda encara molt si no hi ha un avançament electoral lligat a les conseqüències del referèndum sobre la UE, però el fet que sí o sí Espot no pugui repetir i que estigui sotmès a un fort desgast malgrat que les enquestes asseguren que la ciutadania continua confiant en ell, fan que tot s’acceleri. És “prematur”, manté el cap de Govern. Però quan el rellotge es posi en marxa de ben segur agafarà velocitat de creuer. I, llavors, tothom a córrer.
Comentaris (7)