Com és habitual, la primera jornada del Debat ha tingut protagonisme exclusiu del cap de Govern, amb una discurs que s’ha allargat poc més d’una hora i quaranta minuts. Ha fet balanç del primer any de legislatura i avenç dels plans per al segon, però sense gaires novetats, amb pocs anuncis i encara menys concreció. Caldrà esperar si el guió canvia aquest dijous, a partir de les intervencions dels diferents grups parlamentaris.
Aquest estiu s’adjudicaran els primers pisos públics -els 27 de l’antic hotel Àrtic- i a finals d’any els de Roureda de Sansa i l’Hermus (Encamp); també es treballa amb els bancs per trobar mecanismes que facilitin la compra d’un primer habitatge
Espot ha centrat els primers minuts del seu discurs en la problemàtica de l’habitatge que, no ha amagat, és el que preocupa més a la població. Sense donar grans novetats amb relació al que, ara fa unes setmanes, es va explicar en roda de premsa, el cap de Govern sí que ha reconegut que cal modificar algunes accions ja adoptades perquè donin més fruits. És el cas dels requisits que cal complir per tenir accés a un dels pisos públics que s’estan construint en edificis comprats o llogats. Els primers, ha indicat, els 27 de l’antic hotel Àrtic d’Andorra la Vella que s’adjudicaran aquest estiu. Els següents, ja abans de finals d’any serien els del bloc de Roureda de Sansa, a la capital, i els de l’antic Hermus, a Encamp. En total, uns 40 més.
Ara mateix, però, hi ha un col·lectiu que, ha reconegut Espot, no ha pogut inscriure’s al registre: els joves que viuen a casa dels seus pares. El problema? Que se’ls demana acreditar que estan destinant més del 30% dels seus ingressos al lloguer; perquè no en paguen cap. Per això, ha avançat que “modificarem el reglament per ampliar-ne l’abast i donar-hi cabuda a aquest col·lectiu”. Aquesta mesura, ha apuntat, se suma al programa ja existent per a l’emancipació, del qual s’han beneficiat 93 persones des del 2020.
Més enllà del lloguer, ha admès que un altre programa, en aquest cas el que vol facilitar la compra del primer d’un primer habitatge no acaba de rutllar. “Som conscients que els requisits per accedir-hi són exigents i que la mesura no està donant els resultats esperats amb només set sol·licituds acceptades”, ha reconegut. Per això, ha avançat, “estem treballant, juntament amb el sector bancari en mecanismes que donin més facilitats, especialment per a les famílies i els joves, sense posar en perill la seva capacitat de consum”.
Espot ha explicat les diferents accions que la futura llei pel creixement sostenible inclourà. Cap canvi, però, amb relació al que s’havia apuntat a finals d’abril. I, de fet, ha donat a entendre que pocs n’hi haurà. Així, ha recordat la voluntat de posar 1.500 pisos al mercat de lloguer, objectiu que, entre altres, es vol assolir prohibint qualsevol nova llicència per a habitatges d’ús turístic i apartaments així com fent caducar les existents. També hi haurà limitacions a la inversió estrangera en immobles i en promocions constructives i, sobretot, la cessió de pisos buits.
El cap de l’executiu ha assegurat que “mantindrem una actitud oberta i constructiva per si cal incorporar salvaguardes que infonguin tranquil·litat a les persones o sectors econòmics concernits”. Ara bé, també ha deixat clar que “aquestes no han de desvirtuar l’eficàcia d’aquestes dues propostes [obligació de cedir pisos buits i caducitat de les llicències dels habitatges d’ús turístic] que per a nosaltres són ineludibles si volem fer compatible el dret a l’habitatge amb el creixement sostenible”.
El mandatari demòcrata ha defensat que les mesures tindran resultats, tot i que ha evitat posar cap horitzó temporal. “Estic plenament convençut que tindran lloc i ens permetran aplicar una desintervenció gradual del mercat de l’habitatge de lloguer”, ha indicat, tot avisant que “no serà un pas que es pugui fer de cop i de manera irreflexiva”. Ara bé, el camí, al seu entendre, és clar: “cal passar de polítiques intervencionistes a polítiques més reguladores”.
DEFENSA DE L’ACORD AMB LA UE
El segon punt abordat al discurs ha estat l’acord d’associació, tot traient pit de la feina comunicativa feta les darreres setmanes en les reunions de poble. Ha avançat que durant el juliol es podrà presentar l’estudi d’impacte mentre que s’espera que, un cop es configurin els organismes europeus després de les eleccions del passat diumenge al llarg del segon semestre de l’any aquests validin el conveni. “A partir d’aquí, convocaré la consulta vinculant que determinarà si se sotmet el text a la ratificació d’aquesta cambra”, ha indicat.
Espot ha defensat, una vegada més, la importància d’aquesta negociació amb la Unió Europea. “No és el resultat d’un caprici o una obsessió d’uns quants, no és patrimoni de cap partit polític ni del Govern de torn; ben al contrari, és el denominador comú, el resultat de la visió i el treball que han portat a terme els successius governs i les seves majories parlamentàries en els darrers trenta anys”, ha assegurat. I, ara, cal “garantir la prosperitat del nostre país a llarg termini, per a les generacions actuals i futures, més enllà dels nostres anhels electorals i partidistes immediats o propers”. I per això, ha reblat, el conveni amb la UE “és l’únic camí possible”.
Espot ha defensat la necessitat de l’heliport nacional tot afirmant que Govern fa un “seguiment acurat” per garantir el mínim impacte al paisatge de la infraestructura
Un cop tractats els dos temes forts de l’actual agenda governamental, Espot ha anat desgranat tants assoliments dels darrers mesos com objectius dels futurs en els diferents àmbits. Entre ells, la necessitat d’abordar una reforma profunda de la Llei del sòl per “implementar un desenvolupament urbanístic perdurable, que preservi els equilibris entre el creixement econòmic i la conservació del medi natural i el paisatge”. Una revisió que, però, haurà de tenir en compte la necessitat de promoure i prioritzar aquelles promocions urbanístiques que tinguin com a fita posar al mercat pisos de lloguer. Aquest canvi també inclouria una disposició per “tirar endavant de forma més fàcil explotacions ramaderes d’una sola planta per facilitat el maneig i que els costos econòmics siguin més assumibles”.
Tot amb un objectiu de creixement sostenible del qual el turisme no pot quedar-ne fora, ha alertat. Per això, s’està a l’espera dels resultats de l’estudi de càrrega que s’ha encomanat i que ha d’arribar abans de finals d’any, igual que la nova llei del turisme, que es vol que estigui “prèviament consensuada amb els sectors implicats” i que tindrà “l’objectiu de fomentar i promoure la principal activitat econòmica del nostre país de manera ordenada i planificada” i “una atenció particular a la formació continuada, la innovació constant, la modernització permanent i el control de qualitat”.
En l’àmbit del transport, ha indicat la voluntat de treballar per crear una autoritat nacional i d’avançar en els estudis que han de permetre apostar per un sistema segregat urbà. També ha defensat la necessitat de tirar endavant l’heliport nacional, tot assegurant que Govern “fa un seguiment acurat perquè tingui el mínim impacte en el paisatge”. Sobre l’aeroport de la Seu, ha avançat que es treballarà per obrir altres línies, com ara amb París.
MISSATGE A SINDICATS I PATRONAL
Fa uns dies ja ho havia fet la ministra Conxita Marsol, però Espot ho ha reiterat durant el discurs. El cap de Govern ha recordat els increments salarials fixats per lleis que s’han adoptat els darrers anys, però ha remarcat que “aquests haurien de ser fruit d’una negociació col·lectiva entre patronals i sindicats”. I, per això, els ha advertit que els interlocutors del Consell Econòmic i Social, a qui es farà arribar ben aviat un estudi sobre el cost de la vida, “no poden seguir mirant-nos per tal que any rere any dictaminem quant i com s’han d’augmentar els sous superiors al mínim”.
En matèria de treball també ha desgranat les mesures sobre les quotes d’immigració. I ha avançat que la futura llei pel creixement sostenible inclourà encara més mesures limitadores. Per exemple, “la no concessió del permís de treball de temporada a persones que en campanyes anteriors hagin incomplert les seves obligacions”, així com l’eliminació de les autoritzacions per a subcontractacions o evitar que es pugui passar d’un permís de treball al d’autònom durant el primer any de vigència.
Espot també ha confirmat que aquesta legislatura ha de ser la que permeti trobar una solució a l’avortament, tot deixant clar que sempre s’haurà de fer fora del Principat. “El ministeri, de manera discreta i serena, treballa amb una proposta per eximir de responsabilitat penal a les dones, dins d’unes determinades condicions i supòsits, que decideixin interrompre voluntàriament l’embaràs”, ha manifestat, tot alertant, això sí, que “sabem que el camí és delicat i complex” i que s’ha de fer “conjuntament amb la Santa Seu i els coprínceps”.
En l’àmbit educatiu, es vol engegar “un procés de reflexió” per “definir quin ha de ser el paper de la tecnologia dins l’aula” i “poder ajudar alumnes, educadors, escoles i famílies en la gestió responsable dels recursos digitals”. Ara bé, també ha deixat clar que, en aquest assumpte, “hi ha una responsabilitat comunitària” que comença pels pares, a qui reclama “assumir un paper actiu en l’educació digital dels seus fills”. En una altra branca educativa, es vol posar en marxa un Observatori de la Formació Professional que permeti analitzar l’oferta existent i adaptar-la a les necessitats del mercat laboral del país.
Espot també ha defensat la necessitat d’avançar en el pacte pel sistema sanitari, a banda de reforçar la salut mental i elaborar el pla oncològic nacional. A l’agenda també hi ha diferents lleis que afecten aquest àmbit: la del dret a l’oblit, la d’ordenació farmacèutica i la del medicament, així com una reforma de la del SAAS.
Parlant del museu nacional, el cap de l’executiu ha assegurat que aquest any es tindrà el projecte museogràfic i museològic i l’any vinent, l’executiu i ha reclamat al comú de la capital la cessió de la parcel·la de Prada Casadet per poder-lo construir allà
Una altra llei necessària, ha reiterat el cap de Govern, és la de la reforma del sistema de pensions. “No podem demorar-la més”, ha afirmat. En aquest sentit, ha deixat clar que s’alinea amb les mesures proposades per la CASS, tot i indicat que el debat serà més “sobre quins canvis cal implementar de forma més ràpida i quins de forma més gradual”. També vinculat a la parapública, hi ha l’anunci d’iniciar l’any vinent l’ampliació de la baixa de paternitat fins a equiparar-la amb la de maternitat. “Passarà de quatre, a vuit, a dotze, a setze i després a vint setmanes”, ha apuntat, tot advertint, això sí, que “és una qüestió que requereix un estudi detallat i transversal que tingui en compte la complexitat de la situació i l’impacte social i econòmic que se’n deriva”.
A l’hora de parlar de Cultura, Espot ha tornat a fer una crida a l’actual majoria del comú d’Andorra la Vella: Govern vol fer el Museu Nacional a la parcel·la de Prada Casadet, just davant l’edifici administratiu. “Ha d’ubicar-se, sense cap mena de dubte, en un emplaçament cèntric i accessible”, ha defensat. Per això, ha insistit que “esperem convèncer el comú perquè ens la cedeixi amb aquesta finalitat, tal com ja s’havia compromès verbalment l’antiga corporació”. Sobre la instal·lació, ha avançat que aquest any “tindrem a punt la definició museològica -el concepte i el discurs- i museogràfica” i l’any vinent “el projecte executiu”. A l’hora de parlar de patrimoni, també ha posat sobre la taula el pla Preserva per a la conservació dels edificis històrics i dels béns culturals. S’hi destinaria un 1% de tota la inversió anual en obra pública.
El Debat d’Orientació Política continuarà aquest dijous. Serà el torn de les rèpliques dels grups parlamentaris i de la posterior confrontació d’idees. Posteriorment, les forces del Consell hauran de presentar les diferents propostes de resolució.
Comentaris (30)