El 2023 és un any electoral a Espanya i el calendari juga i de quina manera. I, també, el desgast a què es vol sotmetre el Partit Popular (PP), que és qui pitjor quedaria, suposadament, arran de la investigació que ja es va aprovar fa uns mesos que es duria a terme i que hores d’ara encara no s’ha activat perquè s’ha de configurar la comissió parlamentària en qüestió. Aprovada com està, és la mesa del Congrés, controlada per PSOE i Unides Podem, qui ha de posar en marxa l’òrgan esmentat.
Però encara que formalment tot depèn de les dues formacions que estan aliades al govern espanyol, fonts properes a l’arc parlamentari espanyol han confirmat a l’Altaveu que altres partits que donen suport des de fora al govern d’Espanya -des d’ERC i Bildu a altres forces nacionalistes catalanes (Junts, PdeCAT) o gallegues i basques (BNG, PNB)- també hi tenen molt a dir. I totes tenen ganes de desgastar el PP. La propera primavera hi ha eleccions en algunes autonomies espanyoles i en tots els municipis del país veí. A final d’any es preveuen eleccions generals.
Els tempos s’estudien al detall, tenint en compte que les anteriors comissions d’investigació que s’han fet al tomb del PP -com les relatives al finançament il·legal de la formació-, han durat uns nou mesos, i es pretén que esquitxi el màxim possible la formació que al seu dia va liderar Mariano Rajoy, que seria un dels principals protagonistes de tot plegat juntament amb Jorge Fernández Díaz o Dolores de Cospedal, també antiga alta dirigent del govern espanyol i del PP, que no hauria tingut una vinculació tant directa amb Andorra però sí que hauria mantingut relació amb el controvertit comissari de policia jubilat José Manuel Villarejo.
Villarejo també hauria de tenir més minuts de glòria en la comissió que en les properes setmanes o pocs mesos es posi en marxa. Un dels objectius dels grups que promouen la comissió és aclarir fins on van mentir al Congrés els ex-càrrecs polítics. L’altra, fins on van maniobrar per afectar un país tercer com Andorra. I és que dins de les qüestions a tractar directament és el presumpte atac a la sobirania del Principat i els moviments que s’haurien fet a Madrid per aconseguir el suport del FinCEN americà per fer ‘caure’ Banca Privada d’Andorra (BPA) amb l’objectiu d’aconseguir dades bancàries de dirigents polítics catalans, una circumstància que no es va donar perquè a BPA no hi havia diners de polítics independentistes més enllà d’uns pocs comptes ja sabuts de la família Pujol que havien arribat d’Andbank.