Concòrdia és totalment contrària a què l’exigència d’un nivell mínim de català per viure al Principat no sigui generalitzada i, per tant, en quedin fora els residents passius o aquells que arriben amb un permís que no sigui la targeta verda de la tradicional autorització de residència i treball. “El principi que si tens diners no cal que parlis la nostra llengua és nociu per a la cohesió social. No pot ser que a qui té un alt poder adquisitiu no se’ls exigeixi i als que necessiten entrar per la quota de residència i treball, sí”, ha manifestat de manera contundent Escalé.
El parlamentari considera que “amb aquesta decisió i altres que ha pres el Govern” s’està convertint Andorra “en un país per a rics”, fórmula que rebutja perquè defensa construir un país “des de la identitat i la equitat”.
Per a Escalé la llei “no hauria de fer diferències en funció del tipus de residència a l’hora d’assegurar el requisit mínim de català”. De fet, ha defensat la mesura en la seva base. “Ens sembla una mesura correcta, és una mesura que Concòrdia portava al programa i ja vam felicitar al Govern per una acció valenta, però no es pot crear disparitat entre les persones que viuen a Andorra”.
D’aquesta manera ha recordat que no és la primera vegada que l’Executiu adopta decisions que van en la mateixa direcció i ha citat, per exemple, els canvis introduïts en el reagrupament familiar. “Si tens diners deixem que portis la família, però si no en tens no hi tens dret”, ha afirmat. O el mateix fet de residir al territori nacional: “Si tens poder adquisitiu, hi pots viure. Si no, no passa res perquè a la Seu també es pot viure amb l’impacte evident que això té en la cohesió social i la qualitat de vida”. Segons Escalé, l’acord d’associació també comportaria aquest tipus de desigualtats ja que farà que “els petits comerciants o petits professionals liberals tinguin molta més dificultat per competir amb empreses estrangeres i en canvi, el gran capital andorrà quedi afavorit”.
Comentaris (33)