Espot s’hauria reunit la setmana passada amb els càrrecs electes demòcrates -ministres, consellers generals, cònsols…- i els hauria exposat els seus plantejaments, que encara no estan definits al detall. D’entrada, el cap de Govern té clar que no vol que al 2023 coincideixin, com va passar el 2019, dues conteses electorals: generals i comunals. D’aquí que es fixi el desembre com a data límit per celebrar les eleccions. Amb tot, els socis liberals al Govern van xiuxiuejant-li a l’orella que ha d’allargar una mica més la legislatura. Fins a tenir aprovat el pressupost per al 2023.
Ara per ara, però, Espot es mantindria ferm en què els comicis generals han de ser a tot estirar el desembre del 2022. I que no es plantejaria dissoldre el Consell General fins passat Meritxell. La qüestió pressupostària és un dels elements a valorar (però es podria ‘maquillar’ de moltes formes, com per exemple, assegurar que amb una majoria suficient els comptes ja els tindria preparats i sols formar govern els aprovaria), també ho és un eventual repunt de la pandèmia.
Xavier Espot, que aquest dilluns ha rebut la tercera dosi de la vacuna, és dels pocs demòcrates que no té cap dubte que cal anar novament amb liberals. Que cal comptar amb el suport de Jordi Gallardo i companyia
Més enllà de la data, un altre element crucial és la confecció de les llistes. Xavier Espot, que aquest dilluns ha rebut la tercera dosi de la vacuna, és dels pocs demòcrates que no té cap dubte que cal anar novament amb liberals. Que cal comptar amb el suport de Jordi Gallardo i companyia. Mentre moltíssims dels taronges esperen els comicis per poder-se desempallegar del ministre de Presidència i Economia entre altres, Espot defensa l’entesa amb el president liberal al Govern i és un ferm defensor dels valors que ha aportat a l'executiu i de la reedició de l’acord.
Amb tot, a la circumscripció nacional cadascú mesuraria les seves forces per separat. Seria en les territorials on vindria el principal problema, perquè en el full de ruta d’Espot s’hi preveuen llistes coalitzades. Però no pas simètriques. És a dir, podria haver-hi un primer demòcrata i un segon liberal o a la inversa. O fins i tot, en parròquies amb poc pes liberal, que el representant d’aquesta formació fos un dels suplents de la candidatura. En molt poques parròquies no hi hauria friccions.
Són molts els demòcrates que consideren que en cinc parròquies, almenys, es ‘regalaria’ un conseller als liberals. A Canillo, per exemple, és clar que els dos primers seran demòcrates. A Sant Julià els liberals hi tenen poca implantació, però Demòcrates no va sobrat, en principi, de recursos. Hi ha d’altres parròquies on la pugna estaria molt més servida. D’Andorra la Vella a Ordino o Escaldes i Encamp. La macedònia de la Massana està per veure. En tot cas, el meló ja està obert.
Probablement, Espot, ara decidit a repetir com a cap de cartell -no sempre ho ha tingut tan clar, més aviat en algun moment ha estat a punt de baixar del vaixell- ha posat les seves cartes, algunes almenys, sobre la taula, a mode de globus sonda. Per començar a recollir sensacions clares. Diverses fonts ha assegurat que tant demòcrates com liberals ja fa temps que estan ‘tocant’ persones per omplir llistes.
Els primers, probablement, hauran d’espolsar-se candidats que no es voldrien. Els segons, després de la franca davallada que ha tingut la formació, de la seva dissolució en la taronjada demòcrata, han de buscar recursos humans perquè els van més escassos. I això només referint-se als dos partits grans dels tres que sustenten el Govern. Al capdavall, Ciutadans Compromesos és una barreja de tots dos amb un toc sui generis parroquial massanenc.
Comentaris (18)