Un seguit de correus electrònics i notes informatives que fa públiques aquest matí l’emissora catalana RAC1 posa de relleu que tot estava amanit. I que si bé la intel·ligència espanyola treballava per frenar l’independentisme català des del 2012, hauria estat des de l’estiu del 2014 fins al març del 2015 quan tots els focus es van posar amb Andorra atès que amb la famosa captura de pantalla -que realment no va existir- que va obligar Jordi Pujol a reconèixer que tenia o havia tingut diners al Principat no n’hi havia prou per fer caure el moviment sobiranista català. D’aquí que s’hagués de collar molt més la banca andorrana convençuts els màxims responsables de la intel·ligència policial espanyola que a Andorra hi tenien comptes molts altres dirigents polítics catalans.
Els correus que fa públics RAC1 aquest matí, que assegura que ha verificat per descartar que no fossis muntatges, deixen clar que Mariano Rajoy estava al corrent del cas. I que el president espanyol s’hauria reunit en tres ocasions amb el cap de Govern, Toni Martí, per tractar la qüestió. L’última, la famosa trobada al Principat, el gener del 2015, per suposadament signar el conveni de no doble imposició entre Andorra i Espanya. Els documents publicats donen a entendre que BPA era la que menys implicació suposava per al Principat. I també hi havia la certesa que no hi havia clients que es poguessin girar en contra del govern espanyol, fet que sí se sabia d’Andbank, que s’estava convençut que podria implicar tercers que podrien suposar un risc.
Alhora, el fet que en relació a BPA i Banco Madrid es pogués construir un relat amb clients xinesos, veneçolans i russos permetia implicar les autoritats americanes, la intervenció de les quals, sempre segons els documents publicats per RAC1, permetria blanquejar l’actuació espanyola i aparentment desviar l’atenció. Perquè els documents mostrarien que fins i tot es va avaluar a possibilitat que hi haguessin reaccions legals des dels màxims responsables de BPA a qualsevol altra institució que es pogués veure afectades per l’operació que s’havia travat. Els fets evidenciarien que es va enviar informació falsa als Estats Units.
De fet, alguns dels correus posteriors ja al 10 de març, quan es va emetre la nota del FinCEN que va permetre assumir el control dels dos bancs amb vinculació a Andorra, deixen clar que s’estan destruint o s’han destruint eventuals proves de la participació de persones -des de Félix Sanz Roldán, màxim responsable del CNI, a d’altres funcionaris de policia o guàrdia civil o polítics, ja fossin espanyols o andorrans- i de l’ús de fons reservats per articular tota l’operació per enfonsar l’independentisme català. Encara que fos necessari posar a la presó dirigents bancaris perquè no impedissin la consecució de l’objectiu primer: els diners de l’independentisme, que, de fet, no hi eren.
Comentaris (56)