Ensenyat ha iniciat el seu discurs fent una referència a la futura reforma tant de la mateixa Casa de la Vall, espai que ha albergat la sessió, com dels seus entorns. Un edifici que ha, recordat, comporta “el pes de la responsabilitat” sobre tots els responsables públics. Un edifici que, ha apuntat, ha acabat sent la seu del poder polític. A diferència d’altres països, aquesta s’ubica en “palaus o castells”, a Andorra, ha apuntat, “la trobem en una casa d’origen familiar”.
Ensenyat ha alertat que “cal que tots tinguem la responsabilitat del bon cap de casa” i “no defugim els debats reals, emparant-nos en excuses més o menys ben argumentades”
I aquí és on ha volgut recordar el ‘Manual Digest’ i la petició de “cuidar dels afers col·lectius com ho faríem dels afers propis perquè som el poble al servei del poble”. Ensenyat ha remarcat que “ser representatius és ocupar-se d’aquelles qüestions que preocupen els nostres conciutadans, però no fer-ho pensant només en la immediatesa, sinó posant les llums llargues; pensant en el futur de la casa”. A partir d’aquí, el síndic ha recordat la llarga llista de reptes que cal afrontar aquesta legislatura: “el desenvolupament urbanístic, l’accés a l’habitatge a preu assequible, la sostenibilitat del turisme, l’evolució de l’ús dels recursos naturals, la planificació demogràfica o la reforma de la CASS”.
Tots ells, ha avisat, “apel·len a la noció de casa andorrana”. I, per tant, “a l’exigència de pensar en quin llegat deixarem a les generacions que vindran després de nosaltres i a la recerca d’un equilibri entre les necessitats del present i la perspectiva de futur”. A la vegada, Ensenyat ha alertat que “cal que tots tinguem la responsabilitat del bon cap de casa”. I, per tant, “no defugim els debats reals, emparant-nos en excuses més o menys ben argumentades”. El que cal és agafar el toro per les banyes, ja que “tots els reptes, en definitiva, que tenim com a país, depenen de nosaltres mateixos”.
També ha posat en relleu el fet que, al seu entendre, “seria un error voler buscar responsables en la globalització, en l’obertura econòmica, en l’homologació internacional, en l’aproximació a la Unió Europea o en qualsevol altra noció allunyada de nosaltres”. Ensenyat ha deixat clar que “nosaltres som els responsables i és a les nostres mans fer tot el possible per minimitzar els riscos i per aprofitar les oportunitats”. El síndic ha volgut recordar les paraules de qui fou representant personal del Copríncep francès, Patrick Strzoda ara fa uns mesos: “Les relacions d’Andorra amb el seu entorn han de ser un instrument en favor d’un creixement econòmic més sòlid i d’una major resiliència davant crisis futures, però la solució última dels nostres problemes depèn de nosaltres mateixos”.
Girant la vista enrere, el màxim responsable de la cambra parlamentària ha posat en relleu que “al llarg de les últimes dècades ens hem posat en diverses ocasions davant el mirall i ens hem preguntat quin camí calia seguir i quines decisions no es podien defugir”, tot citant moments com l’aprovació de la Constitució, la crisi financera o la pandèmia “Hem anat transformant la idea que teníem d’Andorra i adequant-la a un món que canvia molt de pressa”, ha indicat.
I, ara, ha apuntat, “el que importa és que entre les parets d’aquesta casa hi càpiga la realitat d’avui”. Aquesta és “la de les persones amb dificultats per trobar un habitatge a preu assequible, dels professionals i empresaris que contribueixen al dinamisme econòmic (...) o els joves, més ben formats que mai i en un ventall cada cop més ampli de disciplines i que es mereixen un país on poder desenvolupar el seu projecte de vida”. Ensenyat ha tancat el discurs remarcant que “són totes aquestes aspiracions, neguits i expectatives els que ens han d’ajudar a fer més gran i més sòlida la Casa de la Vall dels temps a venir”, tot esperant que “tots plegats sapiguem estar a l’altura d’aquest repte”.