El Consell General prepara un “element de record” per a tots els exsíndics generals

Des del parlament es posa en relleu que es va optar per atorgar la Creu dels Set Braços només a aquells presidents de la cambra que, quan es va aprovar la Llei de protocol i cerimonial, estaven vius, però es remarca que també es vol retre homenatge a la resta

L'element de record es posarà a Casa de la Vall o als seus jardins.

Quan aquest dimecres es va conèixer la relació de persones que havien estar guardonades amb la Creu dels Set Braços, sobretot pel que fa als síndics generals, molta gent va expressar certa sorpresa per l’absència d’alguns que havien ocupat el càrrec en les darreres dècades. Un cas, per exemple, és el de Josep Maria Beal. Des del Consell General, que va proposar el llistat, s’ha justificat la decisió de deixar fora aquells que, quan es va aprovar la Llei de protocol i cerimonial, el 2022, ja havien mort. La intenció en la resta de casos és retre’ls homenatge amb un “element de record” un cop es completi la reforma de Casa de la Vall.

El llistat de persones que rebrien la Creu es va publicar aquest dimecres al BOPA. Entre ells, hi figuraven totes aquelles que han estat cap de Govern, incloses aquelles que ja han mort com Òscar Ribas o Josep Pintat, que la rebien a títol pòstum. I, també, diversos síndics generals. En la relació, hi figuraven la gran majoria dels que ho havien estat els darrers temps.

La gent, però, va trobar a faltar algun nom. Per exemple el de Josep Maria Beal. Un dubte que s’expressava era per què, en aquest cas, no se li havia fet entrega a títol pòstum. Des del Consell s’ha explicat el motiu: es posa en relleu que, a diferència del que passa amb Govern, la història de la institució es remunta a molts segles enrere. Per tant, hi ha una llarguíssima llista d’exsíndics.

La pregunta, doncs, era com es feia “el tall”. I, llavors, la decisió va ser entregar la Creu a aquells que, quan es va aprovar la Llei de Protocol i Cerimonial, que establia aquesta distinció juntament amb l’Orde de Carlemany, estaven vius. Per tant, s’admet, van quedar fora de la relació polítics de gran transcendència com el mateix Beal, però també Estanislau Sangrà, Francesc Escudé, Julià Reig o Francesc Cairat.

Aquests però, es deixa clar, no es volen deixar a l’oblit. Al contrari, es considera que també mereixen un -homenatge. Per això, es treballa en la preparació d’un “element de record” -caldrà veure exactament quin- que serviria per posar en valor la tasca tant d’ells com de molts altres. De fet, de tothom que, al llarg de la història, ha ocupat el càrrec. Aquest s’instal·larà o bé a Casa de la Vall o bé als seus jardins quan es tiri endavant la reforma que es preveu impulsar a les dependències històriques del parlament.