La pregunta que s’ha de respondre aquesta tarda al Consell General la promou Andorra Endavant d’una Carine Montaner de la qual tant Concòrdia com el PS, aparentment, volen marcar una clara equidistància. D’aquí, segurament, que abans de la sessió parlamentària les dues formacions parlamentàries s’hagin estimat més fixar les seves posicions. Els posicionaments de les dues formacions parteixen de les dues mateixes qüestions: la petició d’una llei que comporti una pacificació social i els correus electrònics de la intel·ligència espanyola. Concòrdia reclama al Govern que defensi la sobirania andorrana i el PS demanarà que Espot comparegui al Consell per donar explicacions, especialment, sobre l’actuació de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i, sobretot, la seva negativa a facilitar els comptes del banc intervingut.
CONCÒRDIA
El grup parlamentari de Concòrdia demana al Govern que respongui a les acusacions dels darrers dies, publicades per l’emissora de ràdio RAC1, al voltant de la suposada ingerència de les autoritats espanyoles per fer caure BPA. “La formació considera que són acusacions molt greus cap a l’executiu d’aquell moment. Posen el país en el centre d’atenció i danyen la seva imatge internacional.” Per això demana al Govern que sigui “contundent en la defensa de l’Estat andorrà i que demani les proves que sustenten la informació publicada, a fi de poder analitzar des del país la seva veracitat”. Per a Concòrdia, “l’absència actual de resposta definitiva genera interrogants i col·loca Andorra en una situació de fragilitat”.
El primer partit de l’oposició parlamentària considera que qualsevol solució a la causa “ha de ser des d’una perspectiva nacional i ètica, i continuarà demanant la informació necessària per part del Govern. La resposta, en tot cas, no ha de venir per una de les parts, tal com ha estat plantejada la llei d’amnistia”. Amb tot, però, es deixa clar que “també és evident que l’actual estancament judicial del cas BPA, després de deu anys, perjudica a tothom: a les persones encausades, a la pròpia administració de justícia i a la imatge del país”.
PS
El PS manté que no farà valoracions sobre el fons de la causa. Però sí que emet el seu parer sobre una eventual llei d’amnistia i reclama més explicacions d’Espot sobretot en relació a aquelles informacions que l’AREB sempre s’ha negat a donar. “Com a formació absolutament compromesa amb la defensa de l’Estat de dret, creiem que la llei d’amnistia podria suposar una ingerència en el funcionament normal de les institucions. Sense entrar a analitzar el seu encaix en l’ordenament jurídic andorrà, que no discutim, no creiem que hagi de ser el poder legislatiu l’encarregat de resoldre un procediment que es troba judicialitzat, malgrat que compartim que la justícia hauria de ser capaç de resoldre amb molta més celeritat de la que ho està fent”, manté la formació en un comunicat.
Els socialdemòcrates també indiquen que “ferms amb el nostre compromís amb la transparència, també anunciem que en paral·lel demanarem explicacions al Govern d’Andorra davant les noves informacions aparegudes recentment al mitjà de comunicació català RAC1”. I en aquest sentit es posa de manifest que “si bé ens amoïna una eventual ingerència d'un poder de l’Estat (legislatiu) en el funcionament d'un altre (judicial), de cap de les maneres podem permetre la possibilitat que un Estat forà pugui ingerir en el bon funcionament institucional del nostre país”.
En aquest marc, el PS recorda que “el Govern demòcrata ja fa massa anys que es nega a facilitar-nos la informació relativa a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), tot i les reiterades peticions efectuades pel nostre grup parlamentari. Aquesta manca de transparència és inacceptable i contravé els principis democràtics que han de regir l’actuació de qualsevol institució pública, entre altres, el deure del Govern d’informar el Consell General de la seva actuació, per tal que el representant de la sobirania popular pugui exercir la seva competència de control sobre l’executiu”. Per això se sol·licitarà que Espot protagonitzi “una compareixença pública al Consell General per tal d'exigir les eventuals responsabilitats polítiques que es puguin derivar d’aquesta qüestió, ja que pot afectar greument la confiança ciutadana en les nostres institucions”. En aquest sentit el PS recorda que l’actual cap de Govern, en el moment de la intervenció de BPA, era ministre de Justícia, Interior i Afers Socials.
Comentaris (5)