Govern donava per tancat, tot just fa una setmana, el cas de la mort per suïcidi d’un reclús de 28 anys a la presó la vigília de Tots Sants. El ministre portaveu, Guillem Casal, manifestava que després de recopilar una sèrie d’elements i informacions facilitades pels mateixos condemnats es podia concloure que no hi havia responsabilitats per part de les persones que treballen en el centre penitenciari. L’oposició, però, no pensa igual. I, per això, han impulsat dues accions per demanar més explicacions.
Així, per un costat, la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, ha presentat una sèrie de preguntes escrites sobre el funcionament intern del centre. Sol·licita tot un detall de la població reclusa actualment i l’evolució que hi ha hagut des del 2019. També demana les dades relatives a la prevalença de trastorns mentals entre els interns, segons el tipus de patologia o trastorn d’aquests i el mòdul al qual pertanyen, a més dels protocols de suport que existeixen per a cada cas.
Una altra de les demandes fa referència a l’equip de recursos humans. D’aquesta manera, vol saber el nombre de persones que treballen al centre i les funcions que desenvolupen. A més, pregunta per la formació del personal i la taxa de rotació. En aquest sentit, vol conèixer quina és la ràtio actual de membres del cos penitenciari amb relació als interns, per entendre possibles fallades del sistema; quin tipus de serveis sanitaris s’ofereixen a dins del centre, com són les hores de psicologia i psiquiatria o l’acompanyament per part d’un educador social; i, finalment, com es fa el seguiment mèdic i sanitari en cada cas.
Govern, però, haurà de donar explicacions molt abans: en la sessió de control de dijous 21 de novembre. I és que des del grup socialdemòcrata la consellera general Susanna Vela també s’ha interessat pels fets. Així, en la pregunta es demana “quin és el protocol i els instruments per garantir la seguretat física dels interns al centre penitenciari”.
No serà, però, l’únic tema que s’abordi en la sessió. Així, pel que fa a Concòrdia, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha entrat una pregunta per saber si en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea es preveu l’adaptació dinàmica del Principat a l’adaptació de les normes que aprovin les institucions comunitàries. En aquest sentit, es pregunta si durant la negociació es va preveure l’adopció de mecanismes que permetin a Andorra no aplicar les que es considerin econòmicament i socialment negatives. Sobre el conveni amb l’UE també vol respostes la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha presentat una pregunta amb la qual vol que Govern es mulli i refermi si convocarà el referèndum i quan ho farà.
Una altra de les qüestions que formularà tractarà és si l’executiu s’ha plantejat un estudi de capacitat de càrrega nacional alerta que “Andorra continua destruint una part important del seu patrimoni natural a causa de la construcció desmesurada, especialment de noves urbanitzacions”. Per això, considera una necessitat aquest estudi nacional, ja que els que s’han encarregat als comuns per oferir, “tenen unes directrius poc clares i no tenen en compte el caràcter nacional”. Concòrdia considera “una negligència generacional que Demòcrates permeti que se segueixi construint a un ritme tan elevat com l’actual”. A la vegada, Núria Segués, demanarà per l’estat d’implementació de l’Estratègia Nacional d’Innovació i Emprenedoria d’Andorra 2021-2030, que va dissenyar i redactar fa dos anys.
Per la seva banda, des d’Andorra Endavant, Noemí Amador vol que Govern aclareixi detalls sobre la previsió de substituir els Ipads a les escoles. Així, es demana si es preveu algun control addicional o canvis en les aplicacions disponibles mentre encara s’estiguin fent servir. Per la seva banda, Montaner també demana pels diners invertits pel Govern en la digitalització de l’administració al llarg dels darrers deu anys.
QÜESTIONS PER ESCRIT
Paral·lelament, també s’han admès a tràmit dues preguntes més. En aquest cas, amb resposta escrita. La socialdemòcrata Judith Casal demana detalls sobre la campanya ‘La meva menstruació, la meva decisió’. Entre ells, el cost, la forma d’adjudicació o com s’ha contractat l’empresa de comunicació responsable. Per la seva banda, Amador demana diferent informació sobre la història social compartida.