Evidentment, Espot és el dirigent polític més conegut dels que actualment lideren formacions polítiques amb presència a l’arc parlamentari. I també el que genera més confiança d’entre tots els polítics que se citen en la consulta, estiguin o no en primera línia. Cal notar el coneixement que els andorrans indiquen que tenen sobre Carine Montaner, que és la segona política teòricament més coneguda del país. Darrere, com a tercer, s’hi situa Cerni Escalé, a força distància dels dos anteriors, però amb un ascens molt notable respecte l’anterior consulta, que va ser la primera que esmentava el dirigent de Concòrdia.
Quant a la valoració de les formacions i del Govern, excepte Liberals, que assoleix un 4,3, tota la resta aprova. La percepció política general, com ha destacat en la presentació de l’enquesta el director del grup de sociologia de l’AR+I, “és més positiva entre aquells que no són andorrans però també hi ha més desconeixement”. Per tant, el Govern obté un 5 pelat i el grup demòcrata un 5,1. El 5 pelat l’obtenen també socialdemòcrates i Andorra Endavant. En canvi, en el primer cop que es consulta sobre Concòrdia, la formació s’eleva fins a un 5,7. Aquestes notes són les que donen, de mitjana, els enquestats de nacionalitat andorrana. Els no andorrans, com s’ha apuntat, sempre valoren una mica més alt.
I si la valoració es trasllada als líders polítics, Cerni Escalé obté una nota molt similar tant entre els nacionals (6,5) com els que no ho són (6,4) i, en canvi, Espot queda molt lluny respecte del dirigent de Concòrdia entre els andorrans (5,6) però el supera entre els que no ostenten la nacionalitat (6,5). En tot cas, Escalé i Espot són els dos dirigents més ben valorats quant als caps de cartell sobre els quals s’ha consultat: Pere Baró (5,4), Carine Montaner (5,2), Judith Pallarés (5,2), Carles Naudi (5,0) i Cristina Rico (4,4).
Deixant una mica els números de banda i escoltant les valoracions del director de l’àrea de sociologia de l’AR+I, Joan Micó, un primer balanç general és que tornen les valoracions a equiparar-se a les que hi havia el 2018 i el 2019. La gestió de la primera onada de la pandèmia, ha recordat Micó, van fer disparar, especialment, tots aquells dirigents polítics que van estar a primera fila. A poc a poc, però, la situació va anar de baixa i es va reconduir fins a la situació actual.
En aquest sentit, “es nota el desgast” governamental encara que en alguns indicadors s’està per sobre del que hi havia abans de la crisi sanitària. També queda clar que tant els socialdemòcrates com especialment Concòrdia mantenen una massa de votants molt fidel. En aquest sentit, segons Micó, la primera formació a l’oposició “és una alternativa que està agafant solidesa”. I el que també denoten les respectives qüestions que es van plantejar als enquestats és que aquells petits transvasaments que hi poden haver entre formacions beneficien també a Concòrdia.
Les poques fugues que hi pot haver de Demòcrates o del PS respecte del que va passar en les darreres eleccions generals se’n van cap a la formació d’Escalé. No són, però, grans transvasaments. Micó ha reconegut, com gairebé sempre, que els ‘taronges’ són els que més vot ocult poden tenir i, en conseqüència, qui, almenys fins ara, més vot inicialment no esperat acaba rebent durant els processos electorals. Situació que sí que s’ha anat donant. El director de l’àrea de sociologia de l’AR+I ha indicat també que Andorra Endavant deixa de veure’s com un partit d’extrems -grans defensors, grans detractors- i això fa que sumi una mica més de suports.
EXPECTATIVES
Tant a nivell de vot decidit com en la suma d’intenció de vot més simpatia, Concòrdia seria la força que se situaria al capdavant. Amb Demòcrates molt a prop. I després hi hauria un segon grup amb Partit Socialdemòcrata i Andorra Endavant, amb la meitat d’expectatives o menys que els dos primers. Però molt per sobre de formacions com Liberals, Acció o Progressistes que passarien a ser poc més que residuals, situació que evita el partit actualment presidit per Cristina Rico si se suma intenció de vot i simpatia.
Quant a vot decidit, i tenint en compte que més de la meitat dels enquestats o bé no saben què votarien o bé no contesten a la pregunta, el 36,4% dels vots anirien a Concòrdia; el 32,6% a Demòcrates; el 14,7% al PS i el 12% a Andorra Endavant. La resta de formacions queden per sota del 2%. Si a la intenció de vot s’hi suma la simpatia, llavors els consultats que queden al marge es redueixen al 19%.
No hi ha grans canvis, però sí que queda clar que Andorra Endavant recull més simpaties que els socialdemòcrates i hi ha un canvi d’ordre en el rànquing (9,9% la formació liderada per Carine Montaner; 9% la que presideix Pere Baró). I entre les dues formacions que encapçalen l’enquesta s’estreny una mica la diferència malgrat que Concòrdia (26,4%) continua sumant més adeptes que Demòcrates (24,8%).