La comissió que s’ha de posar en marxa, a priori, durant el mes que ve a la cambra baixa espanyola hauria de tenir una gran transcendència i molt matèria per analitzar. Una investigació periodística de tres mitjans de comunicació espanyols (La Vanguardia, eldiario.es i elnacional.cat) posa els focus en totes les trames, tots els mecanismes que Rajoy i el seu govern, inclòs també dirigents del PP estrictament, van posar en marxa per mirar d’‘abatre’ adversaris polítics. Especialment tots aquells que defensaven o promovien l’independentisme català. Però no només.
Hi ha diversos elements documentals que els mitjans citats estan recopilant que situen en el 2012 l’inici de la creuada contra els dirigents polítics catalans. I en aquest marc s’hi situaria la intervenció de BPA i les pressions que prèviament va fer la policia patriòtica -com evidenciava l’àudio enregistrat per l’exCEO bancari Joan Pau Miquel arran de la visita que li va fer vers el 2014 el llavors agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, l’inspector de policia Celestino Barroso- a l’entorn del banc per obtenir dades que servissin per malmetre la imatge de polítics catalans.
Com que no van obtenir suposadament els components de la denominada policia patriòtica allò que pretenien, i convençuts que a BPA hi havia d’haver molta més informació -i molts més clients de l’entorn independentista del que hi havia- es van promoure els actes necessaris per poder assumir el control del banc i intentar descobrir el que no hi havia. De fet, no era el primer cop que hi havia errors d’aquesta envergadura com els fets han anat evidenciant en altres casos. Però es fabricaven falses proves o elements per intentar aconseguir allò que es pretenia. Que més o menys això és el que es denomina, una vegada es judicialitzen aquests fets, com a ‘lawfare’.
L’exDAO de la policia nacional espanyola Eugenio Pino i l’exagregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra Bonifacio Díez són els únics que han acceptat que se’ls assigni advocat per a la causa que tenen oberta a la Batllia, juntament amb Rajoy, Fernández Díaz o Montoro
I la comissió parlamentaria al Congrés també hauria d’aclarir tots aquests casos de suposat ‘lawfare’ atès que haurien estat la base de la persecució suposada de molts adversaris polítics del PP. O així ho entén, fins i tot, l’actual president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, que ha assegurat una vegada torna a ser més evident que mai que la denominada ‘Operació Catalunya’ va ser una trama orquestrada des de despatxos polítics i policials que és necessari investigar la policia patriòtica “fins a les últimes conseqüències” per aclarir un dels fets més capciosos de la democràcia espanyola.
I si a Espanya avança la investigació, encara que sigui la parlamentària, aparentment també hauria de servir perquè pogués evolucionar la causa que manté investigats a Andorra Rajoy, Jordi Fernández Díaz, Francisco Martín, Cristóbal Montoro, Ignacio Cosidó, Marcelino Martín Blas, el citat Barroso o Eugenio Pino i Bonifacio Díez Sevillano. Són aquests dos darrers els dos únics que ja han acceptat que se’ls designi advocat en la causa andorrana.
Un va ser durant anys el número dos de la policia espanyola, el denominat DAO, director adjunt operatiu. L’altre va ocupar un bon temps el càrrec d’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra -va ser l’antecessor de Barroso- i després de passar a Madrid a ‘cuinar’ una part suposadament de les actuacions protagonitzades per la policia patriòtica va ser enviat a Mèxic en una mena de retir daurat anticipat abans de jubilar-se del tot. La resta dels encausats han anat posant traves. I el fet que la Justícia espanyola tampoc no hagi estat mai per la labor d’investigar la cúpula dels governs del PP tampoc hi fa cap bé.
Les noves revelacions haurien de servir per aclarir la situació a nivell polític, com a mínim, i posar pressió a nivell judicial perquè s’investiguin els casos i s’aclareixi què va passar. Amb tot, els elements que apareguin al Congrés espanyol pot evidenciar més encara l’atac a la sobirania andorrana i afegir fets i circumstàncies per reactivar la investigació judicial que en el cas d’Andorra sí que està oberta encara que amb el fre de mà posat.
Comentaris (7)