La classe política destaca el “llegat” de Martí i la “dedicació absoluta” al servei públic

Es remarca especialment la transformació que va fer com a cònsol d’Escaldes i les reformes “valentes” des del Govern que van permetre l’homologació internacional del país, com l’aposta per la transparència, la reforma fiscal o l’apropament a Europa

Membres del Govern esperant a signar al llibre, alguns d'ells visbilement emocionats com Raul Ferré.

Els primers a signar en el llibre de condolences que Govern ha obert per recordar la figura de Toni Martí han estat, justament, aquells que van compartir hores i hores de política amb ell. Ara estan al gabinet com a ministres, però la relació amb ell venia de fa anys -fins a 50 com ha recordat un emocionadíssim Raül Ferré-. Tots han volgut destacar els dos vessants, difícilment separables, de qui fou conseller general, cònsol i cap de l’executiu. Per un costat, el llegat que deixa al país i la seva dedicació intensa -també reconeguda pels adversaris-; per l’altre, el seu tarannà personal.

El primer a signar el llibre ha estat el seu successor a l’edifici administratiu, Xavier Espot. I darrere seu, la majoria de membres de l’actual Govern, alguns dels quals visiblement afectats pel cop que ha suposat la sobtada mort de Martí. “El trobarem molt a faltar”, ha deixat clar Espot, tot recordant que cal parlar, al seu entendre “d’una figura indefugible de la història contemporània d’Andorra”. Justament, per un costat s’ha volgut destacar tota la feina feta des de les diferents institucions en els quals va tenir càrrec.

Així, Espot ha recordat que “va ser l’artífex de la transformació de la meva parròquia [Escaldes] a qui va posar al capdavant de la resta amb una gestió d’avantguarda i pionera”. I, després, a Govern, “va impulsar tot el procés de transformació i homologació internacional” així com la culminació del marc fiscal o l’aixecament del secret bancari. Decisions, ha remarcat, que van requerir “valentia” sense deixar de ser “progressista o conservador quan calia; sabia situar-se a la centralitat política que tant escau a la realitat dels andorrans”.

Ensenyat signant el llibre, amb ministres i altres autoritats esperan.

Per la seva banda, Carles Ensenyat ha deixat clar que Martí “és una figura sense la qual no pot entendre’s l’Andorra d’avui” i ha defensat que “va deixar una empremta profunda i bona”, tot recordant que “va arribar al Govern amb una crisi econòmica important i va ser capaç de sortir-ne deixant un país més potent”. En l’aspecte personal, ha destacat que “ens va transmetre la passió per la política i va ser capaç que generacions més joves tinguem aquesta vocació de servei públic”.

L’actual ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol l’ha definit com “un gran polític” i, per sobre de tot, ha afirmat que “era una gran persona i un gran andorrà”, tot destacant que “era un treballador incansable” sempre que fos pel país. “Tots hauríem d’aprendre a ser els grans servidors públics que va ser ell”, ha assegurat.

Qui, justament, va arribar a la política de la mà de Martí és Trini Marín, que ha admès estar en estat de xoc. La ministra d’Afers Socials i de Funció Pública així ho ha recordat. “Era el meu mentor, però també el meu amic; una persona que va creure en una noia filla d’immigrants d’Escaldes i em va dipositar tota la seva confiança”, ha explicat, tot deixant clar que “no el podré oblidar mai i penso que el país, tampoc”.

Especialment emocionat s’ha mostrat un Raül Ferré, ministre de Territori i Urbanisme, que ha recordat que coneixia Martí “des del col·legi” i que, des de llavors, “hem estat junts” primer al Partit Liberal i després compartint acció política. “Ens va ajudar molt en un moment dur com era la negociació de les preferents al comú”, ha rememorat amb serioses dificultats per parlar.

Altres ministres també ha elogiat la figura de Martí. Bonell ha parlat d’ell com a “un home d’Estat” i ha remarcat que “no crec que hi hagi molts polítics que visquin tan intensament la cosa pública com feia ell;  les seves obligacions passaven per sobre de tot”. I, per això, “deixa un gran llegat”. El titular de Relacions Institucionals, Educació i Ensenyament Superior, Ladislau Baró, ha posat en relleu “la capacitat de lideratge i de transformar la realitat tant al parlament com al comú o al Govern”. I, sobretot, la de “xuclar idees no només dels seus equips polítics sinó de qui es trobava cada dia; absorbia les demandes socials i per això va tenir tants èxits electorals”.

Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, hi va col·laborar estretament en la seva època al gabinet del cap de Govern. “Portava la política a la vena i Andorra al cor”, ha afirmat, rememorant “la devoció que tenia pel servei públic”. Al llarg de la seva vida política, ha defensat, “Toni Martí va prendre moltes grans decisions pel país”.

Qui també s’ha apropat a signar al llibre de condolences han estat representants de diferents grups parlamentaris. Des de Demòcrates, Jordi Jordana ha lamentat que “marxa massa aviat quan tenia molt encara per aportar; pocs polítics de raça tindrem com ell”. El líder de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha volgut apuntar una altra qualitat de Martí: “Tenia una virtut de les persones més intel·ligents: en els moments més tensos i difícils sabia treure la rialla de les persones; era molt útil per calmar situacions. Tenia l’habilitat de fer avançar les coses cap on pensaven que havien d’avançar”. Per la seva banda, Cerni Escalé, de Concòrdia, també ha volgut posar en relleu que “és de les persones que més va pensar en Andorra al llarg de la seva vida” i ha destacat que “era valent, com ho demostra la imposició directa i els canvis al sistema tributari; no es va arronsar mai quan tenia clar que una acció era justa”.

De la seva banda, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral l’ha definit com “un gran polític, una gran persona i una persona que sempre havia defensat el dret dels andorrans, com ell deia”. De fet, ha recordat una anècdota viscuda al Consell General, en el marc d’un debat sobre la llei del sòl: “Li vaig dir: ‘Toni, en saps més que jo i segurament t’emportaràs el debat, el guanyaràs tu’, i em va contestar: ‘aquí no es tracta de guanyar ni tu ni jo, qui ha de guanyar tot això és el poble andorrà’”.

Etiquetes: