A l’hora de valorar el discurs d’Ensenyat amb motiu del Dia de Meritxell, el màxim representant de l’executiu no ha amagat que el comparteix al 100%. “Ha demanat pragmatisme en les mesures que els ciutadans anhelen i reclamen perquè estan al cor de les seves preocupacions”, ha recordat, al mateix temps que ha apuntat que la crida “és extensiva a Govern però també al conjunt d’actors polítics” i que “la subscric”. En aquest sentit, ha apuntat que “més enllà de manifestacions conceptuals sobre intervencionisme o dret a la propietat, el que cal és donar resposta a les necessitats dels ciutadans que volen més habitatge a preu assequible i que això sigui sostenible amb el creixement”.
“Estarem d’acord amb tot el que sigui donar garanties addicionals”, ha manifestat Espot, tot advertint, però, que no s’acceptarà “buidar de contingut” la llei, ja que “llavors se’n dirà que no hem fet res”
I, justament, aquesta demanda, entén, s’assumirà en part amb les primeres convocatòries per adjudicar pisos públics. La primera, la dels 15 apartaments a la Solana del Pas de la Casa. En aquest sentit, però, Espot ha avançat que aquest mateix any es podran fer més processos: “La nostra obligació és posar-los a l’abast de la gent inscrita al registre tan aviat com estiguin disponibles; per tant, ho farem tan bon punt vagin arribant”.
Aquí és on s’ha mostrat convençut que es podrà avançar de forma decidida els pròxims mesos. “Crec que d’aquí a finals d’any estarem en disposició de posar al mercat dos o tres edificis més a les parròquies més centrals”, ha afirmat. I això suposarà que “ja tindrem un nombre significatiu d’immobles a preu assequible”.
Sobre els canvis que pot patir la llei en el seu tràmit parlamentari, Espot ha volgut recordar, en primer terme, que “hem fet una feina prèvia de ponderació i equilibri perquè tothom s’hi senti prou còmode, per exemple, en qüestions delicades com els habitatges d’ús turístic o els pisos buits i envoltar-los de moltes garanties per tranquil·litzar el sector econòmic”, però ha admès que “el recorregut no s’ha acabat”. Al contrari, es mostra disposat a “retocar alguna cosa, perfeccionar o millorar-la” si és necessari per “recavar el suport dels altres grups”. Ara bé, també ha apuntat que “una esmena a la totalitat no em sembla un exercici d’aproximació”, en referència a l’anunci fet ja per Andorra Endavant i, sobretot, ha deixat clar que les modificacions no poden alterar l’objectiu clau del text.
“Al final, si volem posar més pisos al mercat i no impactar en el creixement sostenible, hem de recuperar els que ja existeixen, i això s’ha de fer amb HUTS I amb els immobles buits i, també, creant parc públic”, ha comentat, tot remarcant que “totes tres solucions són necessàries”. Per tant, “estarem d’acord amb tot el que sigui donar garanties addicionals”, però no pas amb “buidar de contingut” la llei, ja que “llavors se’n dirà que no hem fet res”.
SENSE DATA PEL REFERÈNDUM
Espot també s’ha referit al camí que queda per recórrer per afrontar el referèndum sobre l’acord d’associació. Una ruta que, almenys temporalment, encara és incerta. “Queden incògnites procedimentals que ens fa difícil fixar quan serà”, ha indicat el cap de Govern. Algunes d’elles s’han retardat pel fet que “s’està trigant més del que pensàvem a configurar la nova Comissió Europea i encara no sabem quin comissari portarà el dossier”. En aquest sentit, es confia que ja aquest mes o a l’octubre es pugui desencallar la configuració de l’òrgan.
També hi ha el dubte sobre si el conveni pot ser considerat mixt o no. És a dir, si afecta alguna competència que els països no han cedit a la UE. En aquest cas, llavors, tocaria una ratificació parlament per parlament, fet que allargaria el procés. Des del Govern, es recorda que el parer de l’anterior Comissió era positiu. És a dir, que l’acord no es podia entendre com a mixt. Ara bé, també ha apuntat que la decisió definitiva, qui la té en aquest cas, és el Consell Europeu.
Sobre la negociació que s’ha de fer pels controls fronterers, ha assegurat que “tenim la garantia que no n’hi haurà de sistemàtics” i ha tret pit pel fet que la UE accepti l’exempció, cosa que, remarca, no succeeix amb Mònaco, que va renunciar a l’acord d’associació
“S’ha treballat perquè no sigui un acord mixt, però si ho és canvien les premisses bàsiques”, ha admès Espot, que considera que és “una eventualitat remota”, però, avisa, si succeeix, tot pot anar per llarg. Fins i tot, podria ser que el referèndum no es pogués fer l’any vinent. “Haurem de valorar entre tots si cal fer-lo abans que ho validin els Estats membres o després que ho hagin fet tots o entremig”, ha indicat.
Tot i això, ha tornat a defensar la necessitat de votar afirmativament a l’acord. “Hem de veure l’acord com un pas més en el procés natural d’anar cap a l’homologació i la internacionalització, cap al que és irremeiable que és que no podem viure d’esquena al món i al nostre espai econòmic que ens envolta”, ha manifestat el cap de Govern.
En aquest sentit, ha volgut posar en relleu que les bones relacions existents amb la UE, fruit d’aquesta negociació, han estat clau per afrontar una altra problemàtica: la de l’enduriment dels controls fronterers amb Estats no comunitaris que vol tirar endavant l’organisme. Espot ha tret pit del fet que “tenim el mandat de negociació que preveu un acord específic per a Andorra” i ho ha contraposat amb la situació a Mònaco -retirat de les converses per l’acord d’associació-. “No és casualitat i podrem tenir una exempció, però ara hem de parlar dels detalls bàsics”, ha esgrimit.
El que ha deixat clar el cap de Govern és que “tenim garantia que, acabi com acabi, no hi haurà controls sistemàtics a la frontera”. I això, destaca, “ens ha de fer estar contents perquè la situació contrària posaria en escac l’arribada dels 10 milions de turistes que ens visiten cada any” i, per tant, “tindria un impacte significatiu en la nostra economia”. En aquest sentit, ha apuntat que “això demostra com som de vulnerables i com pot ser de taxativa la UE si no hi estem en bons termes”. Sobre el model que s’acabi aplicant, ha indicat que la clau és que “no posi en entredits les facilitats que tenim avui per entrar i sortir, sense perjudici que es facin controls aleatoris que a nosaltres també ens convé”.
RELLEU AL COPRINCIPAT
El màxim responsable de l’executiu també s’ha referit al relleu anunciat al capdavant del bisbat d’Urgell i, per tant, del Coprincipat episcopal. Entén que Josep-Lluís Serrano Pentinat serà coadjutor durant un temps prudencial i, per tant, Joan Enric Vives encara continuarà durant força mesos com a titular de la diòcesi. “Si s’ha posat un coadjutor, és perquè hi hagi prou temps per fer transferències de coneixement i de les interioritats del bisbat i de la figura de Copríncep”. Així, entén, tot i deixar clar que no coneix exactament què acabarà passant, que “tot fa pensar que parlaríem d’un període similar” al de la cohabitació de Marí Alanis i Vives. “Si ens basem en els precedents crec que seran més aviat dos anys que no pas un mes”, ha afirmat. I, en aquest sentit, ha destacat que, per a Andorra, “tot el que sigui un trànsit tranquil i ben preparat ens satisfà”.
Comentaris (23)