En efecte, la secretaria d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea (UE) ja disposava d’un dictamen previ d’un assessor intern. Però, a més a més, les darreres setmanes va demanar sobre la matèria un informe jurídic al catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós. El Govern, s’ha dit, es decantava per regular el referèndum, que ha assegurat que serà políticament vinculant, a través d’un reglament, extrem que hauria permès al propi executiu fer i desfer sense necessitar el suport de la cambra parlamentària.
Segons la secretaria d’Estat que lidera Landry Riba “la hipòtesi d’esmenar la llei 44/2022, de 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum no era viable o recomanable degut al risc que suposava obrir, en aquest moment, un debat parlamentari sobre aquest tema”
De fet, en un document elaborat el 2 d’abril per la secretaria d’Estat que lidera Landry Riba i que es va redactar amb posterioritat a rebre l’informe d’Arbós, s’hi explica que es va exposar al catedràtic que “la hipòtesi d’esmenar la llei 44/2022, de 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum no era viable o recomanable degut al risc que suposava obrir, en aquest moment, un debat parlamentari sobre aquest tema”. I per què considera la secretaria d’Estat que és un risc?
“El principal risc és que es pogués desviar el debat cap a un intent de modificació del règim electoral (que possiblement alguns grups parlamentaris intentarien aprofitar) i en el qual es perdés de vista la finalitat primera de l’esmena projectada que és regular el referèndum consultiu”, consta en el document de la secretaria d’Estat. Però Xavier Arbós deixar clar que la via reglamentària no pot ser. I, en certa forma, el departament que encapçala Landry Riba no té més remei que compartir els criteris del catedràtic.
El jurista professor a la Universitat de Barcelona indica que “la primera opció seria la de deixar tal com està la llei qualificada del règim electoral i del referèndum, i desenvolupar-la per via reglamentària, com preveu la seva disposició final primera. A la vista de les exigències constitucionals i de les directrius de la Comissió de Venècia, aquesta -la via reglamentària- no seria una opció recomanable”. Xavier Arbós indica que “als referèndums els correspon un nivell de regulació equiparable al dels processos electorals, fins i tot quan es tracta de referèndums consultius”.
Insisteix el catedràtic de Dret constitucional que els referèndums “tenen un pes polític molt gran com perquè el seu resultat pot ser considerat com a expressió de les preferències del titular de la sobirania, que és poble andorrà. Evidentment, quan es tracta d’un referèndum consultiu on el seu resultat serà considerat pel Govern com a vinculant, com és el cas que ens ocupa, encara sembla més necessari regular-lo amb exigències semblants a les dels referèndums de reforma constitucional”.
Arbós es planteja després, una vegada descartada la via reglamentària, si es pot fer una legislació diferenciada a la del règim electoral general. Per tant, disposar de dues lleis: l’electoral i la del referèndum. Per el catedràtic s’acaba decantant per fer-ho tot en un sol text. I es manifesta així per diferents raons. El catedràtic recorda que “tant el règim electoral com el referèndum tenen a veure amb el dret de sufragi, i les institucions de garantia (com la junta electoral) i els elements que fan possible el seu exercici (com en el cens electoral) són comuns)”.
“A la vista de les exigències constitucionals i de les directrius de la Comissió de Venècia, aquesta -la via reglamentària- no seria una opció recomanable”, sosté el catedràtic consultat, que manté que “als referèndums els correspon un nivell de regulació equiparable al dels processos electorals, fins i tot quan es tracta de referèndums consultius”
Per tant, a parer del jurista a qui se li demana l’informe, que acaba emetent un document de 25 pàgines que inclou una proposta de text, les circumstàncies precitades justifiquen “la integració en un mateix document normatiu, el que, a més, dona un avantatge pràctic si en el futur calen fer reformes. Si el règim electoral i els referèndums es troben en la mateixa llei qualificada, la reforma d’un dels seus continguts té efectes en el mateix document”. I, segueix, “si les dues matèries es trobessin en textos diferents, caldria saltar de l’un a l’altre per tal d’assegurar que no hi ha incoherències”.
I conclou que “finalment, la tramitació parlamentària serà més senzilla i ràpida per modificar una llei existent que si es tracta d’aprovar-ne dues de diferents”. Aquestes observacions se les fa seves plenament la secretaria d’Estat, amb certa recança, perquè la idea era no haver de modificar la llei. “Es podria entrar a valorar si els avantatges purament pràctics que menciona Arbós prevalen sobre les imperatius que tenim ara de celeritat”, indica el document del departament que pilota les negociacions amb la Unió Europea.
“En cas que el Govern decidís seguir el criteri exposat pel professor Arbós i modificar la llei, potser es podria valorar la possibilitat de ‘pactar’ amb els grups parlamentaris l’opció de deixar de banda el règim electoral i centrar les eventuals propostes d’esmena únicament en el referèndum.” Que s’hagi de modificar una sola llei i no que se n’hagin de fer dues és del tot avalat, s’ha apuntat, per la secretaria d’Estat. I és que “aprovar una llei relativa al referèndum consultiu, segons les disposicions de l’article 57 (apartat 3) de la Constitució hauria de comptar amb una doble majoria absoluta, la dels consellers elegits en circumscripció parroquial i la dels consellers elegits en circumscripció nacional”.
I aquí ve un problema polític que cita la secretari d’Estat. “Aquest imperatiu imposaria la necessitat de comptar amb els vots favorables d’altres grups parlamentaris, ja que en la composició actual del Consell General, Demòcrates no compta amb una majoria absoluta en la circumscripció nacional” (cinc consellers de catorze; a la parroquial, onze de catorze). En tot cas, l’informe d’Arbós també exposa la necessitat afegida de modificar la llei del Tribunal de Comptes per una qüestió de fiscalització dels processos i, probablement també, aquella que regula el finançament dels partits.
CLAUS DEL FUTUR TEXT (O NO)
Seguint les directrius de la Comissió de Venècia, l’informa del catedràtic Xavier Arbós deixa clar que entre la convocatòria del referèndum i la celebració del mateix han de passar, com a mínim, quatre setmanes. Hores d’ara, i pels debats interns que està tenint el Govern, no està clar el termini de campanya que es voldria que hi hagués. Si deixa clar la proposta d’Arbós que la pregunta ha de ser fixada pel Govern i acordada pel Consell General. “En tot cas, la pregunta no podrà donar lloc a una resposta contrària a la Constitució o a una norma amb rang de llei.”
Encara que no se cita en cap dels dos documents als quals ha tingut accés l’Altaveu, la secretaria d’Estat per a les Relacions amb la UE treballa amb la idea d’establir un percentatge de signatures per les diferents opcions, com si es tractés d’unes eleccions. Aquest aspecte no acaba d’encaixar, però s’ha de veure com es concreta. El que sí que té més sentit i també ho valora la secretaria d’Estat és si cal definir una participació mínima per declarar el referèndum vàlid i quin percentatge de vots emesos vàlids es considera que permet declarar com a guanyadora l’opció més votada, si el 50% més un vot o el 55%, el 60% o el que escaigui.