Santa Maria d’Urgell s’ha quedat petita per acollir tota la gent que volia ser testimoni d’un acte històric. Feia més de 50 anys que el temple no acollia l’ordenació d’un bisbe. El darrer havia estat Martí Alanis. Ara, el seu successor, Vives, ha vist com es confirmava el nomenament de qui haurà de rellevar-lo a la diòcesi. I ho ha fet davant una nau plena de públic -també hi havia nombroses persones al claustre de la catedral. En total, i segons les dades del mateix bisbat, més de mil persones.
L’acte ha comptat amb la presència de nombrosíssimes autoritats. Ple gairebé d’andorranes, amb Xavier Espot i Carles Ensenyat al capdavant. I també presència destacada entre les catalanes, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa com a principal espasa. I la cúpula eclesiàstica també hi era ben present, amb el nunci apostòlic a Espanya i Andorra, Bernadito Auza, liderant un llarg llistat de bisbes, que han estat els encarregats d’imposar les mans a Serrano Pentinat i confirmar el seu nomenament.
Entre els agraïments, nombrosos, el nou bisbe ha volgut dirigir-se a qui ha de rellevar: de Vives ha destacat com ha “cuitat i conservat” l’església d’Urgell
Lògicament, el moment culminant ha estat el ritual amb el qual el religiós tortosí ha quedat confirmat en el càrrec. Primer, amb la promesa de les disposicions i posteriorment, estirat a terra, escoltant les Lletanies dels Sants. Després, tots els bisbes presents li han imposat les mans simbolitzant que són tots ells qui el nomenen i se li ha fet entrega dels diferents elements que haurà de fer servir durant el seu mandat: l’anell, la mitra o el bàcul, entre altres.
El final de la cerimònia ha comptat amb l’altre gran moment esperant: la intervenció del mateix Serrano Pentinat. Una al·locució en la qual ha volgut desgranar els propòsits que es marca com a bisbe i que ha tingut dos conceptes clau. Un, l’agraïment. L’altre, remarcar que arriba a la diòcesi amb una clara voluntat: “servir” a tothom. I que ha acabat amb una petició tant a la verge de Núria com a la de Meritxell: que l’acompanyin en el camí que ara comença.
Els primers moments de la intervenció, Serrano Pentinat ha volgut agrair el seu nomenament al Sant Pare, però també a monsenyor Edgar Peña per haver acceptat presidir la celebració. “Gràcies per l’excel·lència i esforç, per la confiança en aquests anys de servei al Papa i a l’església universal, pels anys d’aprenentatge i treball en equip, per amar i servir al nostre senyor i el seu poble, a qui hem estat enviats”, ha comentat. També ha tingut paraules cap a Vives, de qui ha destacat com “ha cuidat i conservar amb tant afecte” l’església d’Urgell.
En un dia que ha qualificat “d’acció de gràcies” també ha volgut recordar els seus inicis a Tortosa -de fet, entre els convidats hi havia els alcaldes d’aquells pobles on va fer de sacerdot-. I no s’ha oblidat de la seva família, pel suport que sempre ha rebut d’ells. Especialment emotius, de fet, han estat alguns dels moments de complicitat que ha mostrat amb la seva mare, present a l’acte.
Un altre repte que s’ha marcat el religiós l’ha volgut definir en una simple expressió: “Cal ser més per als demés”
I les gràcies també les ha volgut donar per un altre motiu. “Per ser cridat a servir-vos”, ha apuntat. I és que aquesta voluntat, la de sevir, la d’estar al costat de la gent, l’ha volgut deixar ben clara davant de tots els presents. I, a més a més, una intenció que no entén de diferències. Vol servir a tothom. Ha citat des dels “més necessitats” als “nens, adolescents i joves” sense oblidar “les famílies per refermar l’amor oblatiu i generós que dona vida” o “els treballadors que passen necessitats econòmiques”.
I també s’ha referit especialment a dos altres col·lectius. Per un costat, citant-los doblement, “als padrins i els ancians”. De fet, ha demanat als infants que “els estimin i els ajudin a caminar”. I, sobretot, ha volgut recordar aquells “que viuen sols” per a qui ha remarcat que vol ser “guspira de dolça companyia”. I l’altre col·lectiu que ha volgut citar de forma especial ha estat els dels immigrants “per poder ser sempre signe d’acolliment i estimació”. I una darrera persona: l’arquebisbe, amb qui vol “caminar junts pels senders de la nostra estimada església” de la qual ha volgut posar en relleu la seva “dimensió comunitària” i el fet que a dins seu “tots tenim el nostre sentit, fomentant així la trobada, la comunicació i el coneixement pastoral”.
En les seves paraules, Serrano Pentinat també ha volgut posar en relleu el lema episcopal escollit com a bisbe. En llatí, “Ut vitam habeant”. En català, “Perquè tinguin vida”, sorgit de l’evangeli de Sant Joan. És, ha afirmat, la fita que vol aconseguir “amb el compromís d’evangelitzar la nostra societat”. El lema està inscrit a l’escut escollit pel religiós, amb una torre com a figura principal evocant la Mare de Déu com un refugi segur i inexpugnable, segons s’ha explicat des de la diòcesi. Tot amb els colors negre i groc del bisbat d’Urgell i amb les portes obertes expressant disponibilitat i acollida.
El coadjutor també ha fet una referència a la família, el sentit de la qual considera “molt important”. Així, ha remarcat que “cal reviure el sentit de poble de Déu però perquè no també el de família cristiana, convocada a participar en l’essència de la vida de Déu”. I ha advocat per “redimir, consolar, guarir, aixecar, recuperar i recrear” un “teixit social” que ha d’esdevenir “fratern”. I, també, una darrera petició global però també repte personal: “Cal ser més per als demès”.
Les darreres paraules de Pentinat han donat pas al final de la cerimònia. Abans d’acabar, ha volgut fer una petició a les dues verges principals de la diòcesi: la de Núria i la de Meritxell, patrona d’Andorra. Juntament amb la resta de bisbes, també han volgut pregar davant la Mare de Déu d’Urgell, abans de passar a saludar un per un les autoritats presents i tots els altres presents. Ara ja, com a bisbe coadjutor. El primer pas del relleu al capdavant de la diòcesi i del Coprincipat s’ha fet.
Fotografies: Altaveu Media i Bisbat d'Urgell