Gairebé 10 anys després de l’escissió dins del PS que va acabar suposant la creació de la llavors SDP, totes dues formacions refan ponts. Ho fan conscients que, en solitari, les seves opcions electorals són reduïdes. I, també, amb la voluntat de plantejar un front progressista unitari, una alternativa real, tot i que mantenint l’existència de dues formacions diferents. Això sí, a l’aixopluc de la voluntat de promoure un projecte transversal, els progressistes han mantingut contactes distints als realitzats amb els socialdemòcrates i, essencialment, amb Demòcrates.
SDP s’hauria garantit amb l’acord amb els socialdemòcrates llocs elegibles tant en les territorials que es confeccionin -mínim el número 2 assegurat arreu- com a la circumscripció nacional
En línies generals, l’acord preveu, per un costat, una sèrie de punts ideològics que, en les pròximes setmanes, s’han de plasmar en un programa conjunt. La clau de volta del pacte, però, rau a l’hora de confeccionar les llistes. I especialment les que competiran a les circumscripcions territorials, on el sistema electoral fa que els dos consellers en joc siguin per a la llista més votada, independentment del nombre de suports d’avantatge.
Serà també un dels punts a plasmar des d’ara fins al tancament de les candidatures, però la idea seria que membres de les dues formacions estiguin representats a cada parròquia. De fet, segons fonts coneixedores de les negociacions, SDP disposarà, com a mínim, del segon lloc de totes les candidatures territorials on es confeccionin llistes. I a la circumscripció nacional els progressistes hi col·locarien almenys quatre o cinc candidats.
El pacte, s’ha insinuat ja, és global. Es considera més adient no dividir el vot tampoc a la circumscripció nacional. Per això, hi haurà una única llista. En ella, Progressistes-SDP, la teòrica formació petita del pacte, s’asseguraria, s’ha dit, representació en llocs elegibles. Aquesta garantia hauria estat una diferència clau -més enllà d’altres qüestions- entre l’oferiment del PS i el demòcrata a Progressistes.
Les darreres setmanes s’han fet diverses reunions. Especialment els dirigents progressistes, que han mantingut contactes amb els demòcrates, Liberals i Terceravia més enllà de les negociacions amb els socialdemòcrates. No obstant això, la setmana passada les respectives direccions -la del PS i la d’SDP- havien deixat embastat l’acord. Però uns i altres ho van deixar pendent de la validació del màxim òrgan de representació de les formacions. Els un el congrés, els altres el consell nacional.
Quan ha transcendit que el pacte estava encarrilat, Espot ha citat Bartumeu a l’edifici administratiu per fer-li una darrera proposta i intentar torpedinar l’aliança socialprogressista
El fet que hagi transcendit el preacord, avançat per l’Altaveu, ha fet trontollar l’aliança. Ha posat a la defensiva els crítics d’un costat i de l’altre. I ha fet entrar en joc fins i tot els Demòcrates. Els taronges tenien l’esperança de tenir al costat SDP almenys a la capital, on els demòcrates situen el valor màxim de la formació presidida per Jaume Bartumeu i on tenen clar que sense els progressistes, o amb els progressistes aliats amb el PS, la victòria territorial no és gens clara. Ben al contrari.
En un intent de torpedinar el pacte socialprogressita ja encarrilat, el cap de Govern i president demòcrata, Xavier Espot, ha citat a l’edifici administratiu l’ex-mandatari executiu a primera hora d’aquesta tarda de dimecres. Però la darrera proposta no hauria acabat de funcionar. Personalment, Bartumeu està molt dolgut amb Espot. Es considera menystingut. Creu l’excap de Govern que per la seva experiència i agenda de contactes, l’actual màxim mandatari governamental l’hauria d’haver tingut més en compte en la presa d’algunes decisions. Especialment, en relació amb les negociacions sobre l’acord d’associació amb la UE.
ELS ‘CONGRESSOS EXTRAORDINARIS’
Amb la darrera oferta demòcrata sota el braç, no pas acceptada, els primers a validar l’acord que es posava sobre la taula han estat els militants d’aquest partit. Pels volts de tres quarts de nou, s’ha acabat prenent la decisió. Està previst que els detalls els facilitin els màxims responsables de la formació en una roda de premsa aquest dijous al migdia. En tot cas, la qüestió plantejada hauria estat ben rebuda per la majoria d’assistents. S’entén que és la millor fórmula -tant per proximitat ideològica com per possible presència posterior al Consell General- per concórrer a uns comicis en els quals, en solitari, poques opcions hi havia.
Una estona més tard, cap a dos quarts d’onze, ha estat el torn del PS. Més tard, en part, perquè prèviament a aquest punt de l’ordre del dia hi havia la votació dels nous estatuts que, per cert, també han tirat endavant. I, per altre costat, perquè el debat ha estat llarg. Alguns dels militants han expressat els seus dubtes. Finalment, però, les explicacions de la direcció, encapçalada pel president i futur cap de llista, Pere López, haurien tingut èxit.
En la votació, segons les fonts consultades, l’acord amb Progressistes-SDP s’ha validat per una majoria prou àmplia: 62 vots a favor per només cinc en contra i dues abstencions. Així doncs, el tràmit necessari de rebre l’aval de la militància s’ha completat. Als pròxims comicis, el progressisme andorrà tornarà a concórrer de forma unitària.