Andorra Endavant impulsarà una proposició de llei per regular la venda de CBD en qualsevol format

La formació liderada per Carine Montaner lamenta el “gir inesperat” de la majoria parlamentària i considera “paradoxal” i “sorprenent” que “un Govern que vol anar cap al mercat interior amb un acord d’associació UE no vulgui seguir-ne les regles i normatives”

Els consellers d'Andorra Endavant -Noemí Amador, Carine Montaner i Marcos Monteagudo- en els seus escons parlamentaris. CONSELL GENERAL

Andorra Endavant preveu entrar a tràmit parlamentari aquest dijous una proposició de llei per regular la venda lliure de CBD en totes les seves formes i sempre que tingui menys d’un 0,3% de THC, que és la substància que es considera psicotròpica. La formació que lidera Carine Montaner recolza el seu text amb la jurisprudència de tribunals europeus i amb legislació comparada d’alguns dels països de l’entorn, alhora que critica el posicionament de la majoria parlamentària i el Govern.

En un comunicat, Andorra Endavant manté que “aquesta iniciativa legislativa té l’objectiu de posar fi a les ambigüitats jurídiques actuals i d'alinear-se amb les recomanacions i estàndards europeus, oferint així un marc legal clar i segur per als comerciants i els consumidors de CBD a Andorra amb finalitats terapèutiques i cosmètiques”. I recorda “l'exemple francès que avui permet la comercialització del CBD en totes les seves formes sempre que contingui menys de 0,3 % de THC”.

Segons que ha explicat Carine Montaner, el nou text legislatiu que proposa Andorra Endavant  regula la venda de flors i productes transformats de CBD en els punts de venda, el cultiu restrictiu als pagesos amb certificació de l’Estat i la prohibició de la venda dels productes amb més del 0,3% de THC. Alhora es prohibeix de forma absoluta altres substàncies tals com l’HHC, l’HHCO i l’HHCP. Entre altres, caldrà una modificació del Codi penal pel cànnabis quan el THC no superi el 0,3%.

El nou text legislatiu que proposa Andorra Endavant regula la venda de flors i productes transformats de CBD en els punts de venda, el cultiu restrictiu als pagesos amb certificació de l’Estat i la prohibició de la venda dels productes amb més del 0,3% de THC. Alhora es prohibeix de forma absoluta altres substàncies tals com l’HHC, l’HHCO i l’HHCP

La posició d'Andorra Endavant està suportada, segons la formació, “per arguments similars als utilitzats en el cas francès, destacant que el CBD no pot ser considerat com un estupefaent i que la seva comercialització no hauria de ser prohibida”. Referint-se als precedents europeus, el grup “espera un canvi de rumb de les autoritats andorranes i del posicionament dels grups parlamentaris de la majoria per tenir una legislació sòlida i per posar fi a pràctiques que consideren obsoletes, injustificades i injustes”.

I és que la formació encapçalada per Montaner lamenta “el gir inesperat” de Demòcrates, que semblava decidit a regular la qüestió i considera que “és sorprenent que un Govern que vol anar cap al mercat interior de la UE amb un acord d’associació no vulgui seguir-ne les regles i normatives. És del tot paradoxal”. “Amb les recents declaracions de la majoria ja no tenen la voluntat de regular aquesta substància quan havien promès fer-ho en la legislatura anterior. Aquest gir inesperat ha suscitat interrogants i crítiques entre els partidaris de la regulació del CBD, que veuen en aquest canvi de rumb una renúncia als compromisos adquirits”, manté Andorra Endavant.

El grup parlamentari també denuncia que “a Andorra, la situació legal del CBD sembla encara més restrictiva” i recorda que un un jove resident de 30 anys “està a la presó de manera preventiva des de fa més de set mesos per haver tingut (accedir al país) flors de CBD”. Per a Andorra Endavant, “l'amalgama simplista del marc jurídic actual i les pràctiques de les autoritats judicials andorranes condueixen a empresonar individus per infraccions relacionades amb el CBD, sense detectar la concentració en THC, malgrat les decisions europees”. Segons Andorra Endavant, “aquestes pràctiques no només són injustes, sinó que també són contràries al dret comunitari europeu, que hauria de servir de marc jurídic de referència”.