La titular d’Habitatge ha assegurat que malgrat sí que s’ha parlat de les dificultats habitacionals al país, en cap cas s’ha tractat la qüestió de Luxemburg, sobre la qual, “la posició de Govern és clara” en el sentit de mirar de facilitar habitatge al país i per això “s’han congelat els lloguers i es miren de fer aflorar pisos al mercat”. Marsol no ha donat més voltes a la qüestió i tampoc se n’ha parlat durant la trobada amb sindicats i patronal. Ara bé, i encara que de passada, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, sí que s’hi ha referit en les declaracions posteriors quan en un dard enverinat a la CEA ha lamentat que “volen tenir el model de Luxemburg però amb salaris de Burkina Faso i el treballador, si és possible, que vagi a viure al Camerun”.
Sobre la qüestió que sí que s’ha referit la ministra ha estat en relació al reglament d’accés i regulació dels pisos que passen a formar part del parc públic d’habitatges. Demanada per l’Altaveu com pot ser que en el cas dels pisos del Pas de la Casa es deixin sense efecte les penalitzacions -no poder tornar a demanar un habitatge durant un temps, per exemple- si el reglament és el mateix, Marsol ha explicat que en aquell cas només aplicava el reglament “per les qüestions d’accés”.
Gabriel Ubach: “La CEA vol tenir el model de Luxemburg però amb salaris de Burkina Faso i el treballador, si és possible, que vagi a viure al Camerun”
La ministra s’ha referit al fet que es tractava d’un conveni entre el Govern i el comú d’Encamp i que les condicions eren lleugerament diferents. Tampoc “no és parc públic” en el sentit que els pisos del Pas no són de titularitat governamental. “Potser ho haurem de detallar més clarament”, ha indicat Marsol tot dient d’entrada que no ho creia necessari però admetent més tard que “potser sí que ho haurem de clarificar”.
I és que resulta que els pisos que els propietaris cedeixin a Govern o que Govern acabi rebent per cessió obligatòria una vegada tiri endavant la llei òmnibus, també es regiran quant a l’accés pel mateix reglament però tampoc haurien d’operar les penalitzacions que s’hi descriuen en el cas que els optants rebutgin els habitatges que se’ls assignin. Com que tampoc sembla que aquesta circumstància estigui clara, caldrà també detallar-la molt millor.
En tot cas, Marsol ha assegurat que el conveni amb el comú d’Encamp “no hi havia cap voluntat de maquillatge”. És a dir, no es va voler oferir uns pisos per quedar bé sabent que tindrien poca demanda perquè, al final, i malgrat que “teníem una bona oportunitat si realment hi havia una necessitat”, “finalment aniran als temporers” que també cal ubicar-los i la corporació encampadana també en fa un bon ús. Alhora, i quant a terminis, sí que és cert que “vam anar just”.
Comentaris (26)