El reglament d’accés als pisos públics accentua la fractura entre Marsol i l’Institut de l’Habitatge

Si de la ministra depengués, liquidaria l’organisme que lidera Josep Maria Pla, que en més d’una ocasió ja ha posat de rellevància el malestar que suposa el continu buidatge de funcions que està suportant

Josep Maria Pla i Conxita Marsol, segon i tercera per l'esquerra, van coincidir en un acte de Liberals sobre habitatge. M. P.

L’elaboració del reglament d’accés als pisos de preu assequible que ja està en una fase molt avançada ha acabat de certificar pràcticament del tot el trencament que hi ha entre el ministeri d’Habitatge i l’Institut Nacional de l’Habitatge. Si de la titular del ministeri, Conxita Marsol, depengués, l’organisme que dirigeix Josep Maria Pla es desfaria i no se’n tornaria a parlar més. La tibantor que existeix entre els dos departaments és tan elevada que, segons algunes fonts, es posa en perill fins i tot la bona marxa de les polítiques d’habitatge.

La situació és tan tensa que algun altre dels ministres del gabinet Espot consideren que la posició Marsol és insostenible. De fet, les formes taxatives, altament ‘agressives’ que usa en algunes ocasions la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball estan generant força neguit dins mateix del consell de ministres i alguns dels col·laboradors més propers al cap de Govern li haurien demanat, fins i tot, que es plantegi la destitució. Evidentment Xavier Espot no està en aquesta tessitura. Seria una batalla massa desgastadora davant de reptes majúsculs per al líder demòcrata com aconseguir tirar endavant l’acord d’associació amb la Unió Europea.

De fet, com que la qüestió de l’habitatge, en general, és tan o més desgastadora del que ho pot ser el comportament d’un ministre a títol individual, fins i tot a Espot ja li va bé que Marsol es carregui gairebé ella tota sola tot la responsabilitat sobre la matèria. Si li va bé, fantàstic. Si les coses es torcen, tindrà relativament senzill on carregar les tintes i treure fusibles si mai s’escau. Però és cert que des de l’Institut de l’Habitatge hi ha tal desesperació que Pla i el seu equip ja no saben on posar-se per la continua erosió de funcions que denoten.

Alguns dels col·laboradors més propers al cap de Govern li haurien demanat, fins i tot, que es plantegi la destitució de la titular ministerial incòmodes amb les seves formes

I és que, aparentment, si una cosa hauria de gestionar un institut nacional de l’habitatge seria un parc públic d’immobles com el que s’està creant. I dit organisme hauria de ser l’eix vertebrador del reglament que ha de marcar les condicions d’accés als pisos que s’estan remodelant -o que ja s’han reformat en el cas de l’edifici Àrtic-. Però els responsables de l’institut ni tan sols han estat convidats a participar de la redacció de la normativa. Tot es porta des del ministeri.

De fet, com més va, més aspectes relatius al dia a dia de l’habitatge, qüestió que almenys a l’inici semblava que havia de recaure en l’institut que té la seva seu en l’edifici Armor, acaben gestionant-se des del departament ubicat a Prat del Rull, que si abans era el quarter general de Jordi Gallardo ara ho és de Conxita Marsol, de qui es critica “la vella política liberal d’adoptar decisions unilaterals i tirar endavant sense consultar pràcticament res”, segons fonts de l’executiu.